Resultats de la cerca

S'inicià en el teatre a l’Aula de Teatre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell Llicenciada en art dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona, abans d’acabar els estudis d’interpretació debutà professionalment amb Romeo i Julieta de WShakespeare 1983 Participà en La ronda d’ASchnitzler 1986, Espectres d’HIbsen 1988, Dancing 1989 i Rock'N'Roll de TStoppard 2008, entre d’altres Tot i així, la seva carrera interpretativa es vincula estretament amb la de tres directors d’escena amb els quals ha treballat repetidament Mario Gas —amb La senyoreta Florentina i el seu amor Homer , de MRodoreda…

Fou promotor de campanyes contra la blasfèmia, i publicà Ideari del doctor Sardà i Salvany 1927, en dos volums, Significación espiritual de los pesebres 1920 i Memòries i records del doctor Sardà i Salvany 1927

Estudià dibuix a Tortosa i pintura a la Llotja de Barcelona, on el 1895 conegué Picasso, de qui seria amic tota la vida i el qual dugué, el 1898, a Horta Anà a París, a Madrid i a l’Argentina com a pintor Fou auxiliar de José Ruiz Blasco, pare de Picasso, a Llotja Fou un artista acadèmic, independent

Membre del consell directiu d’Estat Català amb Francesc Macià Intervingué en els fets de Prats de Molló 1926 Arran de la guerra civil, s’exilià el 1939 a Mèxic S'hi establí com a oftalmòleg i òptic, i també exercí com a professor a l’Instituto Politécnico Nacional Fou molt actiu dins la comunitat catalana de Mèxic hi fundà la Borsa del Metge Català Dedicat a la política activa, continuà militant al partit Estat Català i fou membre de la Comunitat Catalana de Mèxic i directiu del Consell Nacional de Catalunya i de la Confederació d’Organitzacions Catalanes d’Amèrica Participà en la Institució…

La seva “Pasta pectoral”, profusament exportada a l’Amèrica Llatina, fou un dels primers específics preparats al nostre país Organitzà un important laboratori farmacèutic que duu el seu nom Doctor Andreu i establí mercats a l’estranger S'interessà també per l’urbanisme i fou l’impulsor de les noves urbanitzacions a Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, i de les installacions del Tibidabo Fou president honorari de tots els collegis farmacèutics d’Espanya

Deixeble a Barcelona de Josep Trulls i després, a Valls, de Lluís Bonifaç, que fou molt important per a la seva formació L’any 1770 ingressà al gremi d’escultors barcelonins, i dos anys després demanà d’ésser admès a l’Academia de San Fernando a Madrid, cosa que aconseguí el 1778 amb la presentació d’un baix relleu Quedava, així, lliure de les limitacions gremials, i al mateix temps el seu art accentuava encara l’orientació acadèmica Residí un quant temps a Olot, abans i durant la Guerra contra Napoleó La major part de les seves obres de talla s’han perdut, i moltes només són conegudes per…

Llicenciat a la Universitat de Barcelona en història general amb el treball Barcelona ante el reformismo ilustrado 1969, fou professor del Departament de Geografia d’aquella universitat entre el 1970 i el 1987 Especialitzat en història urbana de la Barcelona dels segles XVIII i XX i en teoria i història de les ciències socials, ha publicat diversos treballs, entre ells El parc de la Ciutadella Una visió històrica 1984 amb Manuel Arranz i Marina López, La unificació municipal del Pla de Barcelona, 1874-1897 1997 amb Margarida Nadal Ha dirigit Exposició Universal de Barcelona Llibre del…

Es titulà el 1969 a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, on també es doctorà el 1975 És catedràtic del departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori des del 1986 i membre fundador del Laboratori d’Urbanisme 1969 Entre el 1983 i el 1989 fou cap d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona i fou un dels principals artífexs de la transformació urbanística de Barcelona amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics l’any 1992 Fou premi Nacional d’Urbanisme l’any 1981 per un estudi sobre l’ocupació d’edificis a Barcelona i altres ciutats del sud d’Europa i el 1985, pel disseny…

Professor al collegi del Sagrat Cor de Torelló, poemes seus foren publicats en l’antologia de l’anomenat Grup de Vic  Estudiants de Vic 1951, prologada per Carles Riba Com a novellista, destaquen les obres La balada de Florian 1987 i Un món batega a l’ombra 1988, obres que reconstrueixen el temps històric de la Guerra Civil i la postguerra Com a poeta publicà els volums El desert constant 1978, de signe ribià, El llac 1989 i Virídia 2002 El 1987 fou nomenat osonenc de l’any pel setmanari Ausona , el 2002 rebé un homenatge de la Universitat de Vic i el 2003 la Medalla d’Honor de l’Ajuntament…

Fill d’una de les famílies notables de l’Aleixar, emigrà a a Guatemala, on treballà en negocis de propietat immobiliària i en el comerç d’importació i exportació, mitjançant el qual introduí a Espanya diversos productes desconeguts fins aquell moment Fou titular de la important propietat Chocolá i accionista del Canal de Panamà quan els francesos van iniciar l’obra A París, on residí anys, publicà la gramàtica d’una llengua inventada per ell Gramatica uti nove prata kiamso orba 1893 Adoptà una actitud de veritable indià envers el seu poble natal, on amb la fortuna feta a Amèrica construí l’…