Resultats de la cerca

Estudià violí amb Joaquim Vidal i més endavant amb Matthieu Crickboom, i harmonia amb Eduard Frígola i després amb Enric Morera El 1896 fou contractat per a formar l'Orquestra Soler de Sant Celoni, la qual debutà dos anys més tard A 25 anys dirigí, a Sabadell, l’orquestra de balls i concerts Els Fatxendes i diversos cors, i fundà l’Orquestra Clàssica A Barcelona es féu càrrec de la direcció de diversos orfeons i, el 1908, del cor Catalunya Nova Estrenà les òperes La dona d’aigua 1911 i La Mare 1926 altres obres escèniques són El monjo de la selva, Anacreont i Una vegada era un…

En la seva anàlisi de la cultura grega i en general de la cultura occidental, Nietzsche assenyala l’oposició entre un element apollini i un de dionisíac, definit com a voluntat de viure, oposició que ell resolgué amb l’afirmació del segon

Estudià violí amb Pedro Antonio Silva i MA Espinel, harmonia amb Andrés Delgado Pardo i composició amb Vicente Emilio Sojo, a l’Escuela Superior de Música José Ángel Lamas, de Caracas El 1933 ingressà com a violista en l’Orquestra Simfònica de Veneçuela, i durant més de trenta anys desenvolupà una gran tasca docent en diferents escoles del país, entre les quals l’Escuela de Música de San Cristóbal i l’Escuela de Música del Estado de Aragua Entre les seves obres destaquen Obertura infantil sobre temas de Canciones Escolares orquestra, 1954, Suite Venezolana orquestra, 1956,…

Format a l’Institut Nacional de Música en les disciplines de piano i harmonia, durant la Primera Guerra Mundial tingué ocasió de contactar amb D Milhaud, que romangué al país entre el 1916 i el 1918 i que li donà a conèixer les aportacions de músics com I Stravinsky o A Schönberg A partir dels anys vint exercí la docència a l’Institut Nacional de Música i fundà la societat Pro Arte 1924 i l’Associació Brasilera de Música 1930 Gallet fou un dels pioners en l’estudi de la música autòctona brasilera, que introduí en composicions com l’obra vocal Canções populares brasileiras 1924-28…

A nou anys inicià estudis amb P Blanch i quan en tenia onze, segons BS Saldoni, oferí diversos concerts de piano a Barcelona A partir de llavors degué començar a rebre classes de Jaume Biscarri, amb qui conegué la tècnica de H Herz i S Thalberg, i estudià harmonia amb G Balart Ja adolescent, començà a impartir classes de piano i a tocar en diferents cafès barcelonins Compongué la sarsuela Dramas de taberna , que fou estrenada al Teatre Odeón el 1862, i dues més, Armando el pescador 1867 i El ruego de una madre Escriví també música per a piano, per a cant i piano i algunes obres orquestrals,…

El 1948 començà els estudis de piano amb J Amparán, i el 1952 ingressà al Conservatori Nacional de Música, on estudià harmonia amb R Halfter Posteriorment perfeccionà el piano amb A Brendel i A de Larrocha i cursà acústica i música electrònica a la Schola Cantorum de París El 1957 esdevingué pianista titular de l’Orquestra Simfònica Nacional i professora d’acústica a l’Instituto Politécnico Nacional Compongué obres que mostren un domini de les tècniques d’avantguarda provinents de Darmstadt, com el control dels procediments aleatoris que especifiquen durades exactes, dinàmiques…

Estudià amb Marc-Roger Normand, cosí de François Couperin el Gran El 1725 es traslladà a París, on aconseguí una gran reputació com a professor de cant i clavicèmbal i ocupà alguns càrrecs de responsabilitat al teatre d’òpera de la capital francesa Del 1730 al 1733 fou mestre de música de l’Acadèmia Reial de Música i el 1749 arribà a ser director de l’orquestra de l’Òpera de París, on presentà simfonies de JA Hasse, N Jommelli i JWA Stamitz Aprofità l’agitació provocada per la Querelle des Bouffons per a introduir l' Stabat Mater 1753 de GB Pergolesi Royer compongué òperes en un estil…

Les representacions d’òpera a les quals assistí des de petit despertaren la seva fascinació per la música Estudià inicialment amb els mestres Ghideon Olivieri i Nazaro Serao El 1882 viatjà a Nàpols per estudiar amb Mario Scarano harmonia i contrapunt i Augusto Ross piano De Nàpols es traslladà a París 1885, on fou deixeble de J Massenet, L Delibes i C Franck Romangué a la capital francesa durant nou anys, al llarg dels quals retornà ocasionalment al seu país d’origen per dedicar-se a la direcció El 1894 s’establí definitivament a Grècia, on fou nomenat director de la Societat Filharmònica…

El 1653 l’Ajuntament de Danzig li finançà un viatge d’estudis a França, els Països Baixos i Alemanya, viatge que ell prolongà fins a Itàlia i Anglaterra El 1658 succeí Kaspar Förster com a mestre de capella a Danzig, càrrec que ocupà fins a la seva mort i que li permeté una participació molt activa en la vida musical de la ciutat La seva producció musical, gairebé tota religiosa, majoritàriament s’ha perdut Se’n conserven alguns exemples, que revelen el notable nivell d’aquest compositor i la seva importància en el desenvolupament de la música sacra a la ciutat de Danzig De les seves obres…