Resultats de la cerca
Es mostren 3479 resultats
intensitat
Música
Magnitud física objectiva que s’associa a l’energia acústica d’un so.
Es defineix com l’energia que travessa una superfície d’un metre quadrat, perpendicular a la direcció de propagació del so, en un segon, o, el que és el mateix, la potència sonora que travessa aquesta superfície Aquesta intensitat depèn de la font sonora i del punt on es mesura augmenta proporcionalment amb la potència de la font sonora i disminueix de manera proporcional a la distància que separa la font del punt de mesura Des del punt de vista de la percepció, com més gran és la intensitat, més sonoritat o volum s’associa al so Es tracta de dues magnituds relacionades però no iguals ni…
Manuel Huerga Guerrero
Esport general
Cinematografia
Productor, director i realitzador audiovisual i cinematogràfic.
Dins de la realització de continguts de temàtica esportiva, entre el 1989 i el 1990, presentà el vídeo L’espectador i l’esport per encàrrec de l’Olimpíada Cultural El 1992 fou director de les cerimònies d’inauguració i de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona, assessor en la direcció de les cerimònies dels Jocs Paralímpics de Barcelona i guionista i supervisor artístic de la cerimònia inaugural dels Special Olympics, també a Barcelona Igualment, fou el director de la cerimònia del centenari del FC Barcelona 1998, de la final de la Lliga de Campions disputada al Camp Nou 1999 i…
La Unió Europea activa el procediment per a sancionar Polònia per la reforma del poder judicial
La Comissió Europea anuncia l’activació contra Polònia de l’article 7 del Tractat de la Unió Europea, que preveu l’aplicació de mesures disciplinàries, entre d’altres, la retirada del dret a vot en cas de vulneracions greus dels principis i normes de la UE Després de dos anys de seguiment, la Comissió conclou que la reforma del poder judicial del Govern polonès del partit Llei i Justícia no permet assegurar la independència, acusació que també han formulat els milers de polonesos que s’han manifestat les setmanes anteriors Entre altres reclamacions, demana la retirada del poder discrecional…
Regne de València
Història
Nom tradicional del País Valencià, originat en la fundació del regne cristià de València per Jaume I el 1240 i que ha persistit com a denominació simplement geogràfica fins als nostres dies al costat de la simplificada de València
.
Aquesta denominació, aplicada a la vegada a la ciutat i al país, esdevingué encara més equívoca des de la creació, al s XIX, de la província del mateix nom, cosa que originà, a partir de concepcions unitàries i centralistes, les designacions despersonalitzadores de Regió Valenciana com a conjunt de les tres províncies en què fou dividit l’antic regne i de Levante que incloïa no solament les tres províncies esmentades, sinó sovint també les de Múrcia i Albacete, igualment mancades d’una designació comuna diferenciada, o només la de Múrcia Després del 1960, i…
demostratiu | demostrativa
Gramàtica
Dit de les formes pronominals, substantives, adjectives o adverbials que designen una situació en l’espai o el temps.
Els pronoms demostratius són alhora personals, atès que la indicació de la situació és feta a partir del punt de referència de les tres persones gramaticals les possibilitats de localització es redueixen a les de proximitat o llunyania respecte a alguna d’aquestes persones aquestes cases , aqueixes cases , aquelles cases Les formes demostratives poden significar igualment la identificació d’algun concepte, en assenyalar-lo amb una referència temporal directa, bé que sigui de context i no de temps real Tot anava malament aquella situació no es podia aguantar Hom diferencia…
Institut Català d’Antropologia
Antropologia
Institució que agrupa els antropòlegs interessats a impulsar la recerca i els estudis sobre les formes de vida i les relacions socials, tant actuals com tradicionals en la societat i en la cultura de Catalunya.
Es creà el 1978, i el seu primer president fou Josep MBatista i Roca Com a institució extrauniversitària central de la comunitat antropològica catalana, l’ICA ha canalitzat una àmplia gamma d’activitats —lligades a la recerca, la docència i les publicacions- amb l’objectiu d’apropar a la societat catalana els estudis dels antropòlegs Ha organitzat el IV Congrés de la European Association of Social Anthropologists EASA, celebrat a Barcelona al juliol del 1996, i el IX Congrés d’Antropologia de la Federació d’Associacions d’Antropologia de l’Estat Espanyol FAAEE, celebrat igualment…
Espinalt
Pintura
Llinatge d’imaginaires procedents de Santa Maria d’Oló (Moianès), coneguts amb el motiu de Xavalla.
Desenvoluparen llur activitat a Sarral Conca de Barberà, del segle XVI al XIX, i treballaren per les contrades tarragonines El més antic conegut és Isidre Espinalt , que contractà l’altar major de la seu de Tortosa 1530, però només feu els de Sant Agustí i Sant Ruf Descendents seus foren Isidre Espinalt i Travera Sarral — 1737, que el 1696 treballava a Valls i, més tard, a Tarragona i Montblanc del 1695 al 1719 feu diverses obres al monestir d’Escaladei Un fill seu, Isidre Espinalt Sarral — 1741, també tallista, fou succeït per un fill seu anomenat igualment Isidre Espinalt…
Milán Füst
Literatura
Teatre
Poeta, novel·lista i dramaturg hongarès.
Els seus poemes, que recorden l’expressió dels salms de l’Antic Testament, representaren una novetat en la literatura hongaresa La seva visió poètica és objectiva, lliure de mòbils personals i de contingut pessimista Publicà els reculls Változnod nem lehet ‘No t'és permès de canviar’, 1913 i Az elmúlás kórusa ‘El cor del decés’, 1921 La seva prosa i els seus drames són igualment dominats pel reconeixement tràgic de la impossibilitat que l’home es realitzi plenament i, en conjunt, la seva obra es caracteritza per la vivacitat i la historicitat, la recerca de la bellesa, la voluntat estetitzant…
Agustí de Castellví i de Llança
Història
Marquès de Làcon i vescomte de Sanluri, fill de Francesc de Castellví i d’Aimeric, cap de la facció de la noblesa sarda contrària a la política dels lloctinents.
Desterrat ja el 1652, igualment com el seu rival Artal d’Alagó, marquès de Villasor, i acusat el 1656 d’homicidi en una escomesa contra aquest i els seus partidaris, estigué vuit anys reclòs a la torre calleresa de l’Elefant A les corts convocades pel lloctinent, marquès de Camarasa, dirigí l’oposició a la concessió d’un subsidi de 70000 escuts a la corona si abans hom no obtenia que només els sards fossin habilitats per als càrrecs civils i eclesiàstics de Sardenya, i negocià, bé que sense èxit, com a diputat de les corts, prop de la cort de Madrid La dissolució de les corts pel…
René Molinier
Botànica
Botànic occità.
Professor a la facultat de ciències 1951-69 i director del Museu d’Història Natural 1951-72 i del Parc Zoològic 1957-60 de Marsella Estudià la vegetació de la Provença i de les illes de la Mediterrània occidental, en particular les Balears, que recorregué en diverses campanyes, del 1956 al 1960, en companyia d’Ode Bolòs i —en el cas de Menorca— de PMontserrat És autor d' Études phytosociologiques et écologiques en Provence occidentale 1934, la seva tesi doctoral, una de les obres clàssiques de la primera època de la fitocenologia Recherches phytosociologiques dans l’île de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina