Resultats de la cerca
Es mostren 1285 resultats
Argiris Kunadis
Música
Compositor, director i pianista grec.
Es formà al Conservatori d’Atenes, on estudià piano amb S Farandatos i es graduà el 1952 Més tard fou deixeble de composició de Iannis Andreu Papaioannu al Conservatori Hellènic, on es graduà el 1956 Continuà la seva formació a la Hochschule für Musik de Friburg amb Wolfgang Fortner i Karl Ueter 1958-62, institució on exercí la docència des del 1963 Fou un dels primers compositors que s’interessà per la música rebbètika, un tipus de cançó urbana grega La influència d’aquesta música i la de compositors com Igor Stravinsky i Béla Bartók queda més que palesa en el catàleg d’una obra on…
Johannes Kepler
Música
Matemàtic i astrònom alemany.
Estudià al seminari d’Adelberg i a la Universitat de Tübingen Les seves concepcions estaven molt marcades per les teories de Copèrnic Ensenyà a Graz, ciutat de la qual hagué de fugir a causa de les persecucions contra els protestants, i posteriorment s’establí a Praga, on collaborà amb Tycho Brahe L’any 1601 fou nomenat astrònom imperial per Rodolf II La seva contribució científica més destacada és l’establiment de les lleis del moviment planetari També s’interessà per aspectes musicals, camp en què centrà la seva atenció en la problemàtica de les relacions entre la música, les matemàtiques i…
Erwin R euben Jacobi
Música
Musicòleg suís d’origen alsacià.
Estudià economia a Munic i Berlín, i es diplomà el 1933 Del 1934 al 1952 visqué a Israel, on treballà durant un temps com a economista industrial i agrícola, i estudià clavicèmbal i teoria de la música 1951-52 Posteriorment completà els seus estudis a la Universitat de Zuric, on es doctorà el 1957 Quatre anys més tard fou nomenat professor al departament de musicologia La seva recerca se centrà en la teoria i la pràctica de la música als segles XVII i XVIII Destacà per l’estudi de l’obra teòrica de JPh Rameau, de la qual feu una edició completa, i li dedicà nombrosos escrits S’…
Julius August Philipp Spitta
Música
Musicòleg alemany.
Durant la seva infantesa començà a estudiar piano, orgue i composició Més tard cursà teologia i filologia clàssica a la Universitat de Göttingen 1860-64 Un dels musicòlegs més importants de la darreria del segle XIX, fou excepcionalment actiu com a investigador, pedagog, escriptor i editor S’interessà per gairebé tots els períodes de la història de la música i és especialment notable la seva biografia de JS Bach en dos volums publicats a Leipzig, el primer el 1873 i el segon el 1892 Fou membre fundador de la publicació "Vierteljahrsschrift für Musikwissenchaft" 1885 i destacat collaborador de…
Adam Bernhard Gottron
Música
Musicòleg alemany.
Estudià història germànica i de l’art a les universitats de Friburg i Giessen, on es doctorà el 1911, i teologia a les universitats de Friburg i Innsbruck i al seminari de Magúncia, on fou ordenat de sacerdot el 1917 Durant tots aquests anys combinà els estudis amb la formació musical Fou director i professor de diverses escoles i universitats, i fundador i editor de diverses publicacions musicals, com la revista "Musik und Altar" 'Música i altar', 1947-52, en la qual publicà alguns dels seus articles Del 1960 al 1970 fou professor honorari de la Universitat Gutenberg de Magúncia S’interessà…
Stefania Lobaczewska-Gérard de Festenburg
Música
Musicòloga polonesa.
Estudià piano al conservatori de la seva ciutat natal i musicologia a Viena i a Lwów, ciutat aquesta darrera on es doctorà el 1929 El 1949 obtingué un postdoctorat a la Universitat de Poznan Fou deixebla de G Adler i Chybinsky Impartí assignatures teòriques a l’Escola de Música i al Conservatori de Lwów, i des del 1945 visqué a Cracòvia, on també fou professora, degana i finalment rectora de l’Escola Estatal de Música i cap del departament de musicologia a la universitat La seva aportació en la investigació musicològica se centrà principalment en la música del segle XX i destacà…
Paul-Marie Masson
Música
Musicòleg i compositor francès.
Cursà estudis superiors de lletres a l’École Normale Supérieure, al mateix temps que assistia a cursos de R Rolland a la Sorbona i d’A Lefranc a l’École des Hautes Études Posteriorment estudià contrapunt, fuga i composició amb V d’Indy i Ch Koechlin a la Schola Cantorum Ensenyà literatura i música franceses a la Universitat de Grenoble i a l’Institut Francès de Florència Es doctorà en lletres el 1930 i a partir del 1931 fou professor a la Universitat de la Sorbona El 1951 fundà l’Institut de Musicologia a la Universitat de París Figura destacada dins la musicologia francesa, s’interessà per…
Club Aranés d’Espòrts d’Iuèrn
Esports d’hivern
Club d’esports d’hivern de Salardú.
Fundat el 1991 i conegut amb la sigla CAEI, nasqué com a escissió del Club d’Esquí Val d’Aran Si bé practica totes les especialitats d’esquí, sobretot l’esquí de muntanya i l’esquí alpí A partir de la primera dècada de 2000 s’interessà també pel surf de neu, l’esquí de fons, el múixing, el cúrling i el ciclisme Promociona l’esport de competició fent especial atenció a l’esquí de base Alguns dels seus esquiadors foren campions d’Espanya de surf de neu, esquí de fons i esquí alpí i, en alguns casos, formaren part de l’equip espanyol d’esquí alpí Destacaren tres…
Marià Faura Sans

Marià Faura Sans (al mig)
AF CEC
Espeleologia
Espeleòleg.
Seguí les passes de Norbert Font Sagué, de qui amplià el Catàleg Espeleològic de Catalunya amb Índex 1908 i Recull 1909 Explorà els avencs d’Ancosa, Roca, Beumala, Esquerrà, Pouetons de les Agulles, Costa Dreta i Arcada Gran, entre d’altres, i les coves del Salnitre, Rialb i la Falconera 1907-11 Amb els bioespeleòlegs Jeannel, Racovitza i Mengel, recorregué les serres del voltant de la Pobla de Segur 1910, i, amb companys del Centre Excursionista del Vallès, el Centre Excursionista de Terrassa i el Centre Excursionista de Catalunya, explorà els avencs de Castellsapera, les Pinasses i Daví…
Viatge pintoresc i històric d’Espanya
El teatre de Sagunt, segons un gravat del Viatge pintoresc i històric d’Espanya , d’Alexandre de Laborde
© Fototeca.cat
Llibre publicat en francès ( Voyage pittoresque et historique en Espagne
) per Alexandre de Laborde, en dos volums, dividit cadascun en dues parts, apareguts en fascicles a París entre l’any 1806 i el 1820.
La primera part del primer volum s’ocupa de Catalunya, i la segona, del País Valencià i d’Extremadura la primera del segon volum s’ocupa d’Andalusia, i la segona, de Navarra, d’Aragó i de Castella L’obra restà interrompuda per dificultats financeres Laborde s’interessà d’una manera especial pels aspectes arqueològics i artístics, i gràcies als magnífics gravats que acompanyen l’obra —fets sobre dibuixos de Laborde mateix i de diversos artistes que l’ajudaven— hom pot conèixer un bon nombre de monuments que més endavant desaparegueren o canviaren de fesomia Entre el 1974 i el 1975 ha aparegut…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina