Resultats de la cerca
Es mostren 441 resultats
Tony Cragg
Art
Artista britànic.
Des de l’any 1977 viu a Wuppertal Alemanya La seva obra se centra en treballs escultòrics i installacions realitzades amb volums Treballa amb materials diversos com ceràmica, fusta, vidre, poliestirè, objectes prefabricats, bronze o pedra, i incorpora objectes i imatges de la vida quotidiana i objectes de rebuig creats pel mateix cicle de consumisme Durant la dècada dels vuitanta fou inclòs amb altres escultors britànics en l’anomenada “New British Sculpture” Al final dels anys vuitanta amplià el seu repertori i les referències a la ciència Al principi dels noranta féu “paisatges…
Bruce Graham Trigger
Arqueologia
Arqueòleg i antropòleg canadenc.
Desenvolupà la seva carrera acadèmica i científica a la Universitat McGill de Mont-real Les seves recerques cobriren bàsicament tres camps El primer fou l’egiptologia, que desenvolupà sobretot a Núbia Egipte i Sudan i sobre el qual publicà History and Settlement in Lower Nubia 1965, The Late Nubian Settlement at Arminna West 1967, The Meroitic Funerary Inscriptions from Arminna West 1970, Nubia under the Pharaohs 1976 i Early Civilizations Ancient Egypt in Context 1993 El segon fou la prehistòria dels pobles indígenes de l’est del Canadà, camp en el qual els seus treballs foren pioners…
Albert Porqueras i Mayo
Educació
Literatura catalana
Filòleg.
Doctor en filologia romànica 1954, ensenyà literatura catalana i castellana, successivament a les universitats de Bonn 1954, Hamburg 1955-58, Missouri 1960-68 i Illinois-Urbana 1969-2000 En aquesta darrera universitat fou un dels organitzadors del Primer Colloqui d’Estudis Catalans a l’Amèrica del Nord 1978 Fou el màxim responsable de la fundació de la North American Catalan Society Els seus treballs sobre literatura castellana se centraren en l’estudi del pròleg com a gènere literari, l’edició de texts del segle d’or i la preceptiva dramàtica i la teoria poètica Quant al català, investigà…
,
Jules Alphonse Hoffmann

Jules A. Hoffmann
© Université de Bordeaux
Medicina
Metge francès d’origen luxemburguès.
Doctor en ciències naturals per la Universitat de Luxemburg 1963 i en ciènces per la d’Estrasburg 1969, ha desenvolupat la seva carrera científica i docent al Centre National de la Recherche Scientifique des del 1964, on ha ocupat diversos càrrecs ha estat director del laboratori de Biologia general de l’Institut de Zoologia 1978-93, president de la secció de biologia del desenvolupament i de la reproducció del Comitè Nacional 1995-2000 i director del departament de Biologia cellular i molecular de la Universitat Louis Pasteur d’Estrasburg 1990-2002, entre altres Dedicat a l’estudi de l’…
Ferran Casablancas i Planell
Industrial.
Investigà els problemes de la filatura de fibres tèxtils i el 1913 inventà un dispositiu per a la filatura del cotó, que anomenà sistema de grans estiratges i que revolucionà la indústria cotonera El presentà oficialment a l’Escola Industrial de Sabadell, fou patentat en nombrosos països i adoptat, molt aviat, per les principals fàbriques de tot el món Posteriorment anà perfeccionant el mecanisme amb la creació de nous models que foren adoptats també universalment Per explotar els seus invents creà diverses companyies, algunes a l’estranger Milità a la Lliga Regionalista, fou president 1926-…
José María Alvargonzález Ramos
Art
Artista multimèdia.
Des del 1989 Visqué a Berlín, i la seva activitat artística es desenvolupà entre aquesta ciutat i Barcelona Format a l’Escola Massana de Barcelona 1985-88 i a la Facultat de Belles Arts de Berlín, on realitzà estudis de multimèdia, investigà sobre els nous sistemes d’illuminació, so i espai com també sobre avenços científics que aplicà al seus treballs De marcat caràcter conceptual, combinà aquests avenços amb la fotografia, les escultures i les installacions Participà en el projecte “Standorfaktor” a Berlín amb “Fahr in Blau” 1998, el suport de la qual era un autobús on s’exposaven els…
Illes Marshall 2012
Estat
Al mes de gener, el Parlament va elegir el nou president, Chrispother Loeak, en substitució de Jurelang Zedkaia, per 21 vots a favor i 11 en contra, i va nomenar el nou gabinet, en què una dona, Hilda Heine, va obtenir la cartera d'Educació Al març, una delegació de les Nacions Unides que investiga la gestió de residus perillosos es va desplaçar a les illes Marshall per investigar el context de les 67 proves nuclears efectuades pels Estats Units als atols de Bikini i Eniwetok, entre el 1946 i el 1958 Simultàniament, una delegació diplomàtica va viatjar a Washington per tornar a negociar els…
fisiologia cel·lular
Biologia
Part de la fisiologia que estudia les funcions a nivell de cèl·lula, per la qual cosa investiga les característiques bàsiques comunes als éssers vius.
En el pla cellular, la diversitat morfològica dels diferents animals o les diferents plantes tendeix a la uniformitat funcional genètica i bioquímica
Gran Sol
Cinematografia
Pel·lícula del 1987-1988; ficció de 105 min., dirigida per Ferran Llagostera i Coll.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Centre Promotor de la imatge Jordi Tusell, Barcelona, Irati Filmak, Laurenfilm Antoni Llorens, Barcelona, Mare Nostrum, Productora Catalana de Tele-Vídeo Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1957 d’Ignacio Aldecoa GUIÓ FLlagostera FOTOGRAFIA Xavier Camí Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Ramon Pou MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Luis Iriondo SO Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ Carles Lucena Macario Martín, Luis Iriondo Simón Orozco, Paco Sagarzazu Paulino Castro, Patxi Bisquert Venancio Artola, Antonio Rupérez Domingo Ventura, Ovidi Montllor Celso…
fonologia
Fonètica i fonologia
Disciplina particular de la lingüística que estudia el valor funcional dels sons en les llengües.
Per a les escoles estructuralistes, i en primer lloc la del Cercle Lingüístic de Praga 1920-38, hom parteix de la noció de fonema, del qual són analitzats els trets distintius que permeten de copsar l’estructura fonològica de cada llengua Tot just determinada la capacitat funcional dels fonemes, a través del criteri de commutacions, en són establertes les propietats combinatòries per a formar unitats més complexes, com ara la síllaba, el mot, el sintagma i l’expressió o, en termes fonètics, l’emissió fònica normal limitada per dues pauses Així, al nivell de seqüències que ultrapassen la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina