Resultats de la cerca

Al vessant oriental es formà a partir del 1896 el barri del Guinardó i, al començament del s XX, el parc municipal del mateix nom 90 910 m 2 a la mateixa època i al vessant septentrional es formà el barri de la Font d’En Fargues, del tipus ciutat jardí El sector occidental que hom tendeix a considerar modernament com a exclòs de la designació de muntanya Pelada, termenal de Gràcia i Horta, fou urbanitzat a partir del 1875 pel vessant de Gràcia i, ja dins el s XX, pel d’Horta Carmel el 1903, al vessant meridional, es construí el parc Güell

Comprèn unes 650 espècies, pròpies de països temperats Geraniàcies destacades Nom científic Nom vulgar Erodium sp agulles , rellotges Erodium botrys agullots Erodium ciconium bec de cigonya Erodium cicutarium curripeus , forquilles Erodium mascradenum cargola Erodium moschatum almescat , herba del mesc Erodium rupestre cargola de Montserrat Geranium sp gerani , agulles, candeler Geranium molle, G rotundifolium suassana , forquilletes Geranium robertianum herba de sant Robert , gerani pudent Mansonia altissima beté Mansonia nymphaeifolia mansònia , beté Pelargonium sp gerani, gerani de jardí,…

L’execució implica treballar les terres, disposar-les en planures, pendissos i feixes i deixar-les a punt per a ésser adossades i rasclonades Les terres són adobades i després el jardiner distribueix els vegetals prevists al projecte i els planta arbres, arbusts, plantes menors i, per fi, plantes de flor La conservació comprèn el reg copiós a la primavera i a l’estiu i més espaiat a la tardor i a l’hivern, la neteja del jardí, el tallat i la poda moderada de les plantes, la substitució de les que envelleixen o moren, la sega freqüent dels prats, etc La jardineria suposa també el conreu dels…

Fou impulsada inicialment per un grup de joves llicenciats entre ells Josep MAinaud, Enric Jardí, Joan Seguí, Lluís Torras, etc, tutelat per eminents juristes i professors de la universitat i dels Estudis Universitaris CatalansEls seus primers presidents foren Lluís Duran i Ventosa i Francesc de P Maspons i Anglasell Antoni M Borrell i Soler en fou membre honorari, i J Carreras i Artau, delegat de l’Institut Convocà repetidament dos premis —Francesc Eiximenis i Maspons i Anglasell— i publicà una Miscellània Borrell i Soler L’any 1987 es desglossà en la Societat Catalana d’Economia , li…

La remodelació de l’antic casal de Can Quintana i la construcció d’un edifici annex, a banda del jardí de la finca, permeten acollir l’exposició permanent, que presenta la diversitat natural i cultural del Montgrí i de la Mediterrània en general a partir de la música, de sales d’exposició temporal, d’una oficina d’atenció al visitant, d’un centre de documentació i d’altres serveis culturals El centre pren com a fils conductors el paisatge, la cultura i la música i, alhora, es concep com un pivot de dinamització del nucli històric de la vila sobre la base d’un ampli programa d’activitats

Professa el 1902, i més tard s’ordenà de sacerdot El 1908, s’incorporà a la fundació de Lovaina, on es llicencià en filosofia Director del pupillatge de Terrassa, es dedicà a la malacologia, i descobrí espècies noves de molluscs com el Blaescospira Echinus Rocai , el Paspalum Rocanum i altres El 1915 fou destinat a Cuba, i hi fou nomenat vicari general de les Escoles Pies i rector a Guanabacoa 1925-28, on també millorà i enriquí el museu d’història natural del collegi, el jardí botànic i la biblioteca, i continuà les seves recerques En 1931-36 tornà a viure a Catalunya Publicà…

Preromàntic, conreà escenes de gènere, el paisatge i les ruïnes Visqué a Itàlia 1754-65, on prengué nombrosos apunts de paisatges i ruïnes, que, juntament amb els presos en un posterior viatge a Provença, li serviren per a les seves pintures, on introduí escenes familiars al costat dels paisatges i ruïnes, i així féu obres vives, sense cap intent de reconstrucció arqueològica Interior d’un parc, El pont del Gard ambdós al Musée du Louvre Pintà també vistes de París Projectà el jardí a l’anglesa del Bany d’Apollo a Versalles i el Parc de Méréville L’any 1795 fou nomenat…

Amb el seu marit, Domènec Vilarrasa, formà companyia i actuà per tot Catalunya Obtingué un gran èxit amb La dama enamorada , de Puig i Ferreter 1964, La Pepa maca 1959 i Princesa de Barcelona 1960, de CA Màntua Posteriorment ha interpretat, entre d’altres, L’hort dels cirerers 1991, de Čekhov,  Revisió anual mai no és tard 2000 de M Cornet,  El maniquí 2005 de M Rodoreda i El jardí abandonat 2007 de S Rusiñol Ha treballat en més de 100 obres de teatre i ha rebut nombrosos premis com la creu de Sant Jordi 1996, el premi Margarita Xirgu 1986 i la medalla centenària de la Generalitat

La seva urbanització s’inicià la segona meitat del s XIX al voltant de la capella de la Mare de Déu de la Salut 1864, edificada per iniciativa d’Antoni MMorera Antic sector agrícola, amb importants masos, com el de can Xipreret, can Muntaner, ca n'Alegre de Dalt, s’anà transformant en zona d’estiueig i residencial de l’alta burgesia barcelonina i, també, encara que en menor grau, de la petita i mitjana burgesies barcelonina i gracienca La inauguració el 1880 del tramvia de la plaça de Santa Anna a la de Rovira i Trias, i el 1909 del de la plaça de Lesseps al carrer de l’Escorial, així com l’…

La carretera de Sant Adrià a la Roca el divideix en un sector meridional antic pla de regadiu, ocupat per indústries ENHER, Europils i per una àrea classificada d’equipaments i parc urbà, i en un sector septentrional, més muntanyós, de caràcter residencial Es formà els anys vint amb torres d’estiueig una de les quals donà nom al barri, i gràcies a la seva ordenació de ciutat jardí la densificació ha estat menor que en altres barris El creixement ha estat anàrquic les antigues torres, habitatges d’autoconstrucció i blocs de pisos i té un gran dèficit d’equipaments En depenen els barris de les…