Resultats de la cerca

L’advocada turca Ebru Timtik mor després d’una vaga de fam de 238 dies El març del 2019 un tribunal la va condemnar a tretze anys i sis mesos de presó per "ser membre d’una organització terrorista" després d’un judici en què la defensa no va tenir accés a les proves i en el qual s’acceptaven testimonis anònims Timtik és el quart pres polític que mor en vaga de fam des del juny de 2020

L'Audiència de Tarragona dicta penes de fins a 57 anys i sis mesos de presó per a quatre membres de la xarxa de pederàstia més gran mai desarticulada a l’Estat espanyol en una operació policial del 2015 Tanmateix, tres acusats més es van fugar poc després de començar el judici 30 d’octubre de 2020 Dos d’ells, per als quals es demanaven 1179 i 720 anys, es consideraven els caps de la trama

Aquesta església apareix esmentada en un document de l’any 987 Es tracta d’una escriptura mossàrab que fa menció d’un judici que tingueren els homes del castell d’Aguilaniu amb els de Jusseu a causa de la possessió d’un terç d’un pou saliner el jurament, ordre del prevere Fortuny, va ser fet pels homes d’Aguilaniu “ in domum Sancti Sebastiani martyris Christi ”, de la qual casa el document no esmenta la localització

És cèlebre per l’església monàstica de Santa Fe 1035-60 i lloc de pelegrinatge en el camí de Sant Jaume La façana, amb dues torres, destaca pel seu timpà, anomenat del Judici Final 1140, una de les mostres més belles de l’escultura romànica occitana Resta una galeria del claustre segle XI amb un petit museu lapidari La sala del tresor conserva obres d’orfebreria dels segles IX reliquiaris de Santa Fe i de Cepí d’Aquitània al XV

Un tribunal dels Estats Units condemna a la pena de mort un home de 22 anys per l’assassinat de 9 persones Els fets van passar el 17 de juny de 2015 en una església de Charleston Carolina del Sud freqüentada per afroamericans El condemnat hi va irrompre i va disparar contra les persones que ocupaven el local Durant el judici, va declarar que no se’n penedia, que havia actuat amb plena consciència i que ho tornaria a fer

La secció cinquena de l’Audiència de Barcelona declara nul el judici celebrat el passat mes de maig, en què va condemnar l’industrial Josep Puigneró a quatre anys de presó per delicte ecològic Segons l’Audiència, la causa s’havia d’haver acumulat a una sentència anterior pel mateix delicte d’abocaments contaminants que havia estat dictada el 1995 Aquesta sentència confirma l’actual situació de llibertat de Puigneró, encara que l’industrial té pendents dos judicis més per delicte ecològic

El Tribunal Suprem espanyol presidit pel jutge Manuel Marchena revoca el tercer grau als presos polítics independentistes, així com l'aplicació de la semillibertat per l'article 1002 que els van ser concedits per la Generalitat i que els jutjats de Vigilància Penitenciària van ratificar En contra del criteri de la fiscalia, el Suprem no considera necessari el penediment dels presos i remet la negativa a les condemnes per sedició i malversació en la sentència del judici de l’u d’octubre

Autor del retaule del Villar Serrans —encarregat per Joan Gavarda, fundador d’un benefici a l’església parroquial cap el 1527— i que el defineix com un pintor renaixentista del cercle del Mestre de Martínez Vallejo, influït en algun aspecte, també, per Antoni de Cabanyes Acusa una reiterada tendència als efectes arcaïtzants, com els ja desusats fons daurats Hom li atribueix també un retaule de la collecció Lemaire de París i el del Judici Final de l’església de la Sang a Onda

El primer que apareix com a vescomte de Tatzó és un Guillem, que és esmentat en un judici 1051 sobre l’abadia de Cuixà El vescomte Hug mort vers el 1100 fou pare de la vescomtessa Jordana, que aportà el vescomtat en dot al seu marit, Bernat de Llupià, senyor de Llupià De llur fill, el vescomte Hug mort després del 1163, que sembla ésser el darrer a emprar el títol vescomtal, que substituí pel senyorial, descendiren els Tatzó , senyors de Tatzó

Després de vuit anys de judici, el Tribunal Penal Internacional de la Haia dicta sentència contra el líder serbobosnià Radovan Karadžić, acusat de múltiples crims en la guerra de Bòsnia 1992-95 Els jutges declaren Karadžić, de 70 anys, culpable de genocidi a la localitat de Srebrenica, de crims contra la humanitat i de crims de guerra, i el condemnen a quaranta anys de presó Els càrrecs formen part de l’anomenada "neteja ètnica" orquestrada per ell, Slobodan Milošević i altres dirigents del bàndol serbobosnià