Resultats de la cerca
Es mostren 1178 resultats
Josep Agell i Agell

Josep Agell i Agell
© Fototeca.cat
Farmàcia
Farmacèutic i llicenciat en ciències fisicoquímiques.
Fundador i director de diverses revistes professionals El mundo farmacéutico , 1902 Farmacia catalana , 1907, autor de treballs analítics i d’un Tratado de análisis químico 1910 Fou president de l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya, vicepresident de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya i impulsor i president de l’Acadèmia de Farmàcia de Catalunya Fundà i dirigí l’Institut de Química Aplicada Fou president de la Societat de Química Industrial, secció espanyola de la Société de Chimie Industrielle Feu treballs de química industrial, i fou un dels principals…
Joan Antoni Gisbert i Calabuig
Medicina
Metge.
Llicenciat per la Universitat de València 1947 i doctorat a Madrid 1949, fou catedràtic de medicina legal de les universitats de Granada 1960-1973 i València 1973 fins a la jubilació 1987, i membre de les reials acadèmies de medicina de Granada i València Treballà principalment en el camp del laboratori de medicina legal 1951-73 i el peritatge psiquiàtric És coautor d’un Tratado de medicina legal 1962 i autor de Medicina legal y toxicología 1977 Fou doctor honoris causa per la Universitat de Montpeller Fundà una de les escoles més actives de medicina laboral a l’Estat espanyol…
Charles Brenton Huggins
Medicina
Metge canadenc.
Format a Harvard, Yale i Washington, el 1927 ensenyà a la Universitat de Chicago, on fundà el Laboratori Ben May per a la recerca del càncer, que dirigí en 1951-69 Estudià la dependència hormonal dels càncers en l’home i els animals, l’adrenalectomia bilateral en l’home, el principi transformador de l’uroepiteli, la formació dels ossos, de la medulla òssia i els enzims sèrics Rebé importants premis científics per la seva tasca, i entre ells, el premi Nobel de fisiologia i medicina de l’any 1966, juntament amb FPRous Entre les seves nombroses publicacions sobresurt Experimental…
efecte Doppler gravitacional
Astronomia
Donada una ona electromagnètica, diferència entre la longitud dOona emesa i la longitud d’ona observada, deguda a la diferent intensitat del camp gravitatori en els punts d’emissió i d’observació.
És una conseqüència directa de la teoria de la relativitat formulada per Albert Einstein Com que el temps transcorre més lentament com més intens és el camp gravitatori en què ens trobem, la freqüència i per tant la longitud d’ona de l’ona electromagnètica es veu modificada en variar el camp gravitatori En cas que la font d’emissió es trobi en un camp gravitatori més intens que l’observador, aquest mesurarà una longitud d’ona desplaçada cap al vermell en cas contrari, el desplaçament observat serà cap el blau L’efecte Doppler ha estat verificat tant en experiments de laboratori…
Biòpsia i punció
Patologia humana
La biòpsia constitueix una tècnica de diagnosi basada en l’obtenció d’un fragment de teixit per a examinar-lo al laboratori i observar-ne les possibles alteracions histològiques Aquest mètode és emprat fonamentalment per a determinar si les cèllules d’un teixit malalt presenten alteracions que assenyalin el desenvolupament d’un càncer o d’un altre tipus d’afecció Es poden efectuar biòpsies de qualsevol òrgan, però la tècnica emprada per a obtenir la mostra és diferent segons el cas concret que es presenta Per a efectuar biòpsies de la pròstata, habitualment hom realitza una…
Francesc Duran i Reynals

Els germans Duran Reynals: d’esquerra a dreta, Manel, Raimon, Francesc i Estanislau
© Fototeca.cat
Metge i biòleg investigador.
Es doctorà a Barcelona el 1925, i fou deixeble d’August Pi i Sunyer Feu pràctiques d’investigació a l’Institut de Fisiologia i al Laboratori Municipal del Parc, dirigit per Ramon Turró, i pertangué a la Societat Catalana de Biologia Les seves primeres investigacions foren sobre anafilaxi, i fou un dels primers que es dedicaren professionalment a la investigació mèdica a Catalunya Treballà, becat 1925, a l’Institut Pasteur de París i aconseguí d’aïllar la hialuronidasa, factor de difusió infecciosa anomenat factor Duran i Reynals , a partir del qual continuà les investigacions…
Juan Carlos Izpisúa Belmonte
Medicina
Bioquímic i farmacòleg castellà.
Es llicencià en farmàcia a la Universitat de València 1985, i el 1987 es doctorà per aquesta universitat i per la de Bolonya Féu estudis postdoctorals al Laboratori Europeu de Biologia Molecular de Heidelberg i a la Universitat de Califòrnia de Los Angeles El 1993 s’incorporà al Salk Institute de La Jolla Califòrnia, on lidera el seu propi equip de recerca en regeneració i diferenciació cellular Del 2006 al gener del 2014 dirigí el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona Entre altres distincions, ha rebut el President William Clinton Career Award al millor científic 1997,…
ribera de la Maçana
Riu
Curs d’aigua del Rosselló que neix al sector E de la serra de l’Albera, sota el coll de la Maçana, obert al límit amb l’Alt Empordà, entre el puig dels Quatre Termes i el pic de la Carbassera.
Travessa els importants boscs de les Colomates i de la Vall Passa per la Vall, la Pava i Argelers i desemboca a la mar al grau de la Maçana , vora el centre turístic del Racó, a l’extrem meridional de la platja d’Argelers Al seu curs més alt hi ha la reserva de la Maçana , reserva biològica d’unes 10 ha creada el 1954 al bosc de les Colomates, dins el terme d’Argelers, per iniciativa del Laboratori Aragó de Banyuls de la Marenda La seva fauna i la seva flora l’han convertida en una de les estacions clàssiques de la zoologia i de l’ecologia internacionals Conserva un gran nombre d’espècies…
Robert Andrews Millikan
Física
Físic nord-americà.
El 1895 es doctorà a la Universitat de Colúmbia Després d’haver estudiat els fenòmens de la descàrrega elèctrica en gasos, verificà l’equació fotoelèctrica d’Einstein i avaluà la constant de Planck Treballà en diverses branques de la física, com les radiacions ultraviolades i l’estructura atòmica, i fou un dels capdavanters en l’estudi dels raigs còsmics, que inicià el 1918 És famós especialment pel fet d’haver dut a terme una sèrie d’experiències que li permeteren de calcular la càrrega de l’electró Fou professor de física a la Universitat de Chicago i director del laboratori…
psicofisiologia
Psicologia
Branca de la psicologia experimental que se serveix dels mètodes de la fisiologia per a estudiar els fenòmens psíquics i descobrir les lleis quantitatives que els regeixen.
La psicofisiologia, primer intent que la psicologia féu per separar-se de la metafísica, tingué origen en el descobriment fet per JMüller de l' energia específica dels nervis i els estudis amb què fou iniciada la psicofísica i es constituí ciència amb la tasca que WWundt desenvolupà en el laboratori de psicologia experimental installat a Leipzig 1879, especialment en el camp de les sensacions i en l’estudi dels temps de reacció Actualment, la psicofisiologia es nodreix de les aportacions de nombrosos laboratoris de psicologia experimental i dels estudis neurològics i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina