Resultats de la cerca
Es mostren 2327 resultats
Francesc Gil
Educació
Gramàtica
Mestre de gramàtica de l’estudi general de València del 1581 al 1604.
És autor d’un colloqui teatral en vers llatí i castellà representat a l’estudi general el 1585
Ya‘aqob ben David ben Yom Tob ha-Po‘el
Esoterisme
Astròleg jueu.
El 1361 compongué en hebreu unes taules astronòmiques que poc després foren traduïdes al llatí i al català
complanta
Música
Cançó de plany monòdica, amb diverses estrofes sobre la mateixa melodia.
Derivada del planctus llatí i del planh provençal ha estat conreada sobretot a França amb el nom de complainte
Montserrat Estall Pardo
Ball esportiu
Ballarina.
Fou campiona d’Espanya en la modalitat estàndard 1995, 1998 i ball llatí 1995, fent parella amb Emili Villodres
Emili Villodres Ramos
Ball esportiu
Ballarí esportiu.
Fou campió d’Espanya sènior en les modalitats estàndard 1995, 1998 i llatí 1995 amb la parella Montserrat Estall
atracció d’un so
Fonètica i fonologia
Fenomen de tipus metatètic en virtut del qual un fonema àton es desplaça fins a col·locar-se al costat d’un altre de tònic, per tal de determinar un grup fonemàtic normatiu, dins l’evolució d’una llengua.
El mot gener , que prové del llatí vulgar genariu , només s’explica pressuposant un estat intermedi d’atracció genairu*1>
ile-
Forma prefixada del mot llatí ileus, que significa ‘obstrucció intestinal, ili’.
Marc-Antoine Charpentier
Música
Compositor francès, considerat l’introductor de l’oratori llatí a França.
Vida No s’ha trobat cap document que acrediti la data de naixement de Charpentier Tampoc no es conserven documents sobre la seva formació musical, però amb molta probabilitat es traslladà a Roma entre el 1662 i el 1667 per a estudiar composició amb Giacomo Carissimi al Collegio Germanico Es desconeix amb exactitud quin fou el primer càrrec que exercí, però sembla que fou contractat com a maître de musique per la duquessa de Guisa, càrrec que degué conservar fins el 1688, any de la mort de la duquessa Durant aquests anys compongué la cantata Orphée descendant aux enfers i, com a mínim, set…
barca de palangre
Transports
Barca de pesca d’aparell llatí, emprada a les costes catalanes.
De característiques similars a la barca del bou, es diferenciava pel fet que tenia corredors, quatre bancs proer, arborà, terç i banqueta, senó, falques i macarrons, i feia de 50 a 55 pams d’eslora Hom la dedicava principalment a la pesca de palangre
barca de mitjana
Transports
Barca de cabotatge d’aparell llatí, típica de les costes catalanes.
Aquesta barca era característica perquè tenia la roda de proa arquejada i coronada pel cap de mort, la popa de dos cossos amb clavillers, la quaderna mestra tenia la forma d’una U, escues, coberta, bugueres amb embornals, orla amb botanes, escobencs, escollats, bitons, arboladura que constava de pal major o arbre mestre, pal o arbre de mitjana, bauprès i botafora i un velam format per dues llatines mestra i mitjana i una pollacra