Resultats de la cerca

Deixeble del seu pare, Josep Sunyer i Parera, i de l’escola de Francesc d’A Galí Inspirant-se en el llibre de passanties del gremi de joiers i argenters, creà un estil on els elements del barroc popular català són imbricats amb elements del cubisme sintètic i aconsegueixen una perfecta conjunció fou l’anomenat estil Sunyer , que el convertí en un dels principals artistes noucentistes Renovador de l’art litúrgic, en fou el més important creador del moment, amb obres com la medalla commemorativa del Congrés Litúrgic de Montserrat 1916, el portapau de l’abadia de Montserrat, el coronament del…

Relació de guardonats Any Obra i autor 1981 Adéu, turons, adéu d’ Antoni-Lluc Ferrer 1982 Un febrer a la pell de Margarida Aritzeta 1983 País d’Itàlia de Vicenç Villatoro 1984 Els rius de Babilònia de Gabriel Janer i Manila 1985 La torre Bernadot d’ Antoni Turull 1986 Els hereus de la terra de Manuel Bofarull 1987 desert 1988 Les nits perfumades de Manuel Joan i Arinyó 1989 L’estuari de Miquel Bauçà 1990 Enterraments lleugers d’ Olga Xirinacs 1991 desert 1992 Mal camí i bon senyor de Pau Faner 1993 Màrmara de Maria de la Pau Janer 1994 Pel bell nord glaçat d’ Oriol Pi de Cabanyes…

Vida i obra Estudià dret a València  Exercí de periodista Collaborà en diversos diaris i en la revista literària El vers valencià El 1942 s’incorporà com a subdirector del diari Las Provincias , del qual fou nomenat director 1949-58 Amb motiu del seu discurs “Valencia, la gran olvidada”, en ocasió de la proclamació de la fallera major l’any 1958, fou destituït del seu càrrec al diari i bandejat Fundà i dirigí també el setmanari València-fruits i el diari Al Día , d’informació econòmica Fou pioner en la recuperació del català al País Valencià, així com també de l’interès per la història i la…

Pretén ésser un mitjà de comunicació i de discussió metodològica entre diversos especialistes —historiadors, economistes, historiadors de la literatura, de l’art, de la ciència, etc— Ha assolit una extensa xarxa de collaboradors i un ampli ressò en l’àmbit cultural català L’octubre del 1974 celebrà un Primer Colloqui Recerques, centrat especialment en els temes de la problemàtica del fet urbà i en la qüestió nacional Fins el 1976 fou editat per Ariel, i des del 1977 per Curial

Vida i obra Es llicencià en dret a Barcelona 1947 Des dels anys cinquanta fins a la seva mort, fou un dels grans animadors de la vida cultural a les Illes Balears Fou secretari de redacció i sotsdirector de Papeles de Son Armadans  1956-61, president de l’ Obra Cultural Balear 1978-86, assessor literari de l’Editorial Moll des de l’any 1961, redactor en cap de la revista Lluc  i president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana 1983-87 Fou professor de literatura i cultura catalanes a la delegació a Palma de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de…

En el llenguatge dels evangelis de la infància simbolitza, juntament amb la profetessa Anna , l’acompliment de l’esperança messiànica, tema que celebra la festa de la Presentació del Senyor presentació , la Candelera És venerat com a sant Festa 8 d’octubre

La litúrgia cristiana l’adoptà, a l’ofici vespertí ritu romà, benedictí, etc o a l’ofici del matí sobretot els ritus orientals Aquest text ha estat musicat per molts compositors Hi reeixiren especialment HSchütz, Monteverdi, Telemann, JSBach i el seu fill Carl Philipp Emanuel i, als Països Catalans, Josep Antoni Martí

La personalitat corporativa pròpia dels pintors als Països Catalans no es perfilà fins als darrers anys del s XV, sempre sota l’advocació de sant Lluc A Perpinyà, des del s XIV formaren un dels collegis d’arts honorables, juntament amb els escultors, dauradors i brodadors A Barcelona, durant la baixa edat mitjana formaren un dels grups interns de la confraria de Sant Esteve dels freners esteve, grup que comprenia també els dauradors, batifullers i guadamassilers El 1519 els pintors barcelonins obtingueren un privilegi propi tenien diverses especialitzacions, la de pintor de…

En fou el principal impulsor i inspirador Oriol Martorell  Martorell i Codina, Oriol Fou creada amb l’objectiu de conrear amb rigor la música coral, especialment la catalana, i difondre-la arreu de Catalunya, amb un fort accent pedagògic i patriòtic, especialment en el context del franquisme Successivament dirigida per Oriol Martorell 1947-91, Jordi Noguera 1991-95, Xavier Sans 1995-2000 i per Lluís Vila des del 2000, formen també part de l’agrupació les corals infantils L’Esquitx 1962, L’Espurna 1966 i el Cor Jove 2006 Ha collaborat en l’escenificació d’obres teatrals i simfonicocorals i ha…

Professionalment inicià la seva trajectòria en els anys setanta Ha investigat sobre la capacitat comunicativa i expressiva de la creació gràfica, i ha dut a terme en nombrosos projectes gràfics, a la vegada que ha participat en la creació d'espais i de projectes culturals Dedicat també a la docència, ha estat professor del Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona EINA 1979-2007 Entre d'altres, ha estat president de l'Associació de Dissenyadors Gràfics ADG 1997-2002, vicepresident del Foment de les Arts i del Disseny FAD 2001-05, vicepresident 2010-12 i i membre del Consell Rector de…