Resultats de la cerca
Es mostren 1906 resultats
coll de Balme
Coll dels Alps, al massís del Mont Blanc.
Comunica les valls de l’Arve, França, i del Trient, Suïssa 2 205 m Centre d’excursions
gomfolita
Mineralogia i petrografia
Conglomerat massís que ocorre en terrenys del Miocè.
Cher
Riu
Riu del centre de França, afluent del Loira per l’esquerra (320 km i 14 000 km2 de conca).
Neix a Combrailles, al Massís Central, i flueix, molt encaixat, en direcció septentrional Poc abans de Montluçon, rep el Tardes per l’esquerra A Saint-Amand-Montrond canvia de direcció i flueix vers el NW fins a Vierzon, on rep el Yèvre per la dreta i gira vers l’oest Poc abans de Tours, el seu curs continua parallel al del Loira, i tots dos travessen la ciutat, fins a llur confluència, poc abans de Langeais El seu règim, pluvial, és molt irregular i registra fortes crescudes
Gran Canària
Illa
Illa de les Canàries, situada entre la de Tenerife i la de Fuerteventura.
La capital és Las Palmas de Gran Canària D’origen volcànic, presenta una forma quasi circular i és constituïda per un massís que assoleix la màxima altitud al Pozo de las Nieves 1 950 m, al centre de l’illa La població, el 55% de la qual habita a la capital, es concentra al NE, que és la zona més rica en agricultura La producció de plàtans i de tomàquets, localitzada al N i el NE, és la riquesa principal Hi té una gran importància el turisme
el Montsent

El Montsent
Jordi Roy Gabarra (CC BY-NC 2.0)
Pic (2.883 m) del Pirineu axial, al SSE dels Encantats.
Enllaça aquest massís lacustre amb la carena N-S de la serra d’Altars, de la qual hom puja al Montsent pel coll del Triador Aquesta carena, de morfologia glacial quaternària, però sense els estanys de les carenes més septentrionals, separa les valls del Flamisell vall Fosca, Pallars Jussà i del riu de Sant Antoni vall d’Àssua, Pallars Sobirà, format pels rius de Caregue i de Berasti, o Rialbo, tots els quals s’alimenten de la dispersió d’aigües del Montsent Pastures d’estiu
parc nacional de La Montaña de Covadonga

Vista del llac d’Enol, al sector de Covadonga del parc nacional dels Picos d’Europa
© Jaume Ferrández
Espai natural
Parc nacional creat el 1918 per protegir el sector occidental dels Picos de Europa.
Inicialment protegia una àrea de 16925 ha pròxima al santuari de Covadonga Fou el primer espai protegit de l’Estat espanyol L’ampliació de la protecció a la resta del massís dels Picos de Europa, el 1995, feu canviar el nom pel de parc nacional dels Picos de Europa La nova superfície protegida és de 67455 ha, que corresponen a onze termes municipals i tres províncies Astúries 27355 ha, Cantàbria 15381 ha i Lleó 24719 ha El 2003 fou declarat per la UNESCO reserva de la biosfera
cortinari

cortinari metzinós
Biopix: JC Schou (CC BY-NC 3.0)
Micologia
Gènere de fongs d’aspecte variable, de la família de les cortinariàcies, capell viscós o sec, amb el marge reunit a la cama (que és cilíndrica o bulbosa) per una cortina que es trenca en obrir-se el capell i resta entorn del peu en forma de filaments tenyits per les espores, que són sempre de color ferruginós i poc o molt verrucoses.
Bé que és extremament ric en espècies, l’única apreciada com a comestible és el cortinari gros C praestans , bolet massís i carnós, de capell bru fosc El petit cortinari metzinós C orellanus , de tonalitats vermelloses, és considerat tòxic i mortal S’ha d’anar amb compte de no confondre cap d’aquestes espècies de cortinaris amb les cames de perdiu Chroogomphus rutilus i semblants que, a diferència d’aquests, tenen el barret viscós o humit i les làmines també fosques, però clarament decurrents
megateri
Paleontologia
Gènere de mamífers fòssils de l’ordre dels edentats, del subordre dels paleanodonts.
Els megateris atenyien uns 6 m de longitud i uns 3 d’alçada a la creu, i eren d’aspecte massís, pèl abundant i, per l’aspecte general de l’esquelet, probablement de moviments molt lents Les extremitats posteriors eren molt més robustes que les anteriors, i estaven proveïdes de grans ungles La cua era ampla i forta Eren de règim herbívor i visqueren durant el Plistocè a l’Amèrica Central i del Sud, contemporàniament a les primeres poblacions d’humans al continent americà
Lleó Conill
Botànica
Educació
Botànic i mestre.
Estudià la flora del massís del Canigó i en general del Conflent i també del Vallespir, el Rosselló i el Capcir Collaborà amb Henri Gaussen a la Carte des productions végétales des Pyrénées , i fou president de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals Al costat d’obres científiques, com Florula de Sorède et Lavaill Pyrénées Orientales 1904, Observations sur la flore des Pyrénées Orientales 1932 o Les zones de vegetació al Canigó 1926, és autor de dos reculls de noms populars de plantes catalanes
El Montseny
La solana del Matagalls ha sofert una intensa desforestació i actualment els prats i les landes de bruguerola hi són les formacions vegetals dominants Jaume Orta El Montseny 13, entre els principals espais naturals del sistema litoral català El Montseny, màxima altitud de la Serralada Costanera Catalana, és un massís molt individualitzat que destaca de manera accentuada en el paisatge S’aixeca majestuosament per sobre la plana del Vallès al sud, la de la Selva a l’est, i la plana de Vic al nord-oest per la banda occidental queda separat de les muntanyes del Bertí i el Moianès pel riu Congost…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina