Resultats de la cerca

El llogaret de Serrat és al peu del massís del Turbó, a la capçalera del barranc homònim i de la vall de Lierp A partir de la baixa edat mitjana i fins a la desamortització consta en poder del capítol de Roda L’església de Santa Maria era el centre de les possessions canonicals a la vall Al segle XIX, segons el Diccionario de P Madoz, hi havia un capellà i dos beneficiats de patronat particular en depenia l’església de Paderniu

Segons la definició tradicional, hom la pot identificar per la vida cavernícola i l’ús de ceràmica decorada amb impressions cardial i tipus afins o amb relleus Després de 1940-50 la definició s’ha concretat a la fase de les coves del primer Neolític de la Mediterrània occidental, però sovint els autors defugen el terme per poc precís Bosch i Gimpera inclogué dins aquest grup, com a típiques, la cova de Joan d’Os de Tartareu i les del massís de Montserrat

Presentació geogràfica Mapa de la comarca del, Vallespir amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació El Vallespir és una comarca ben individualitzada dins la Catalunya del Nord i té la seva capital a la vila de Ceret Morfològicament la comarca coincideix amb els cursos alt i mitjà del Tec, mentre que el curs baix d’aquest riu correspon ja a la comarca del Rosselló Els seus aproximadament 551, 85 km 2 , solcats com ja s’ha dit per una part del curs del Tec —el qual hi ha modelat una vall sovint encaixada i salvatge—, es troben limitats al sud per les muntanyes que…

Enllaça aquest massís lacustre amb la carena N-S de la serra d’Altars, de la qual hom puja al Montsent pel coll del Triador Aquesta carena, de morfologia glacial quaternària, però sense els estanys de les carenes més septentrionals, separa les valls del Flamisell vall Fosca, Pallars Jussà i del riu de Sant Antoni vall d’Àssua, Pallars Sobirà, format pels rius de Caregue i de Berasti, o Rialbo, tots els quals s’alimenten de la dispersió d’aigües del Montsent Pastures d’estiu

Inicialment protegia una àrea de 16925 ha pròxima al santuari de Covadonga Fou el primer espai protegit de l’Estat espanyol L’ampliació de la protecció a la resta del massís dels Picos de Europa, el 1995, feu canviar el nom pel de  parc nacional dels Picos de Europa La nova superfície protegida és de 67455 ha, que corresponen a onze termes municipals i tres províncies Astúries 27355 ha, Cantàbria 15381 ha i Lleó 24719 ha El 2003 fou declarat per la UNESCO reserva de la biosfera

Neix a Combrailles, al Massís Central, i flueix, molt encaixat, en direcció septentrional Poc abans de Montluçon, rep el Tardes per l’esquerra A Saint-Amand-Montrond canvia de direcció i flueix vers el NW fins a Vierzon, on rep el Yèvre per la dreta i gira vers l’oest Poc abans de Tours, el seu curs continua parallel al del Loira, i tots dos travessen la ciutat, fins a llur confluència, poc abans de Langeais El seu règim, pluvial, és molt irregular i registra fortes crescudes

La capital és Las Palmas de Gran Canària D’origen volcànic, presenta una forma quasi circular i és constituïda per un massís que assoleix la màxima altitud al Pozo de las Nieves 1 950 m, al centre de l’illa La població, el 55% de la qual habita a la capital, es concentra al NE, que és la zona més rica en agricultura La producció de plàtans i de tomàquets, localitzada al N i el NE, és la riquesa principal Hi té una gran importància el turisme

Bé que és extremament ric en espècies, l’única apreciada com a comestible és el cortinari gros C praestans , bolet massís i carnós, de capell bru fosc El petit cortinari metzinós C orellanus , de tonalitats vermelloses, és considerat tòxic i mortal S’ha d’anar amb compte de no confondre cap d’aquestes espècies de cortinaris amb les cames de perdiu Chroogomphus rutilus i semblants que, a diferència d’aquests, tenen el barret viscós o humit i les làmines també fosques, però clarament decurrents

Els megateris atenyien uns 6 m de longitud i uns 3 d’alçada a la creu, i eren d’aspecte massís, pèl abundant i, per l’aspecte general de l’esquelet, probablement de moviments molt lents Les extremitats posteriors eren molt més robustes que les anteriors, i estaven proveïdes de grans ungles La cua era ampla i forta Eren de règim herbívor i visqueren durant el Plistocè a l’Amèrica Central i del Sud, contemporàniament a les primeres poblacions d’humans al continent americà

Estudià la flora del massís del Canigó i en general del Conflent i també del Vallespir, el Rosselló i el Capcir Collaborà amb Henri Gaussen a la Carte des productions végétales des Pyrénées , i fou president de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals Al costat d’obres científiques, com Florula de Sorède et Lavaill Pyrénées Orientales 1904, Observations sur la flore des Pyrénées Orientales 1932 o Les zones de vegetació al Canigó 1926, és autor de dos reculls de noms populars de plantes catalanes