Resultats de la cerca
Es mostren 386 resultats
Joan Marsé i Carbó
literatura castellana
Cinematografia
Escriptor en llengua castellana.
Vida Nascut com Joan Faneca i Roca, restà orfe de mare que morí després del part i prengué els cognoms dels seus pares adoptius Fou operari de joieria fins el 1959, any que guanyà el premi Sésamo de contes per la narració Nada para morir Manifestà la seva afició per l’escriptura i el cinema collaborant regularment en la revista Arcinema 1956-60 de Barcelona Passà a viure a París 1961-63, on treballà en diversos oficis, i després viatjà per Cuba i Itàlia Literàriament evolucionà des de posicions testimonials fins a la preocupació formal, posant sempre l’accent, però, en l’explicació d’una…
,
catedral de Notre-Dame de Paris

Portalada de la catedral de Notre-Dame, a París
© Fototeca.cat-Corel
Catedral
Catedral de París.
Situada a l’Île de la Cité, la construcció començà a la segona meitat del segle XII, a iniciativa de l’arquebisbe Maurice de Sully, sota el regnat de Lluís VII el papa Alexandre III posà la primera pedra el 1163 L’altar major fou consagrat el 1189 i la nau i la façana principal foren acabades al segle XIII Des d’aleshores s’hi han afegit o modificat diversos elements capelles a l’interior, finestrals i arcbotants, etc, tot i que aquests elements no han afectat substancialment el gòtic original predominant, estil del qual és una de les mostres arquitectòniques més notables L’…
Paul Verlaine

Paul Verlaine, retrat d’Eugene Carrière
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Música
Poeta francès.
Fill d’un militar, la seva família s’installà a París 1851, on treballà com a escrivent a l’ajuntament El seu primer llibre, Poèmes saturniens 1866, sota la influència de Charles Baudelaire, palesa una crisi moral, que s’anà accentuant trastorns nerviosos, alcoholisme, fins que semblà trobar l’equilibri en casar-se, el 1870 Fêtes galantes 1869 i La bonne chanson 1870 són obres que caracteritzen aquest breu període de felicitat, que no sobrevisqué, però, a la guerra i a la Comuna Després d’ésser mobilitzat tornà a beure i perdé la feina, i l’arribada a París d’Arthur Rimbaud 1871 consumà la…
,
Historia Social
Historiografia catalana
Revista d’història que es publica a València des del 1988, amb periodicitat quadrimestral o semestral, segons l’any.
Està considerada una de les millors i més prestigioses publicacions de l’Estat espanyol i d’Europa sobre història social La revista fou promulgada des del centre associat d’Alzira-València, de la Universitat Nacional a Distància UNED –avui anomenat Centre Francisco Tomás y Valiente de la UNED Alzira-València– i impulsada per Javier Paniagua Fuentes i José Antonio Piqueras Arenas, que, de llavors ençà, en són els directors Tant J Paniagua –director del centre de València de la UNED– com Piqueras –catedràtic d’història a la Universitat Jaume I de Castelló– participaren, el 1979, en l’anomenat “…
premi Nobel de medicina i fisiologia
Entitats culturals i cíviques
Medicina
Premi instituït per Alfred B. Nobel en el seu testament i que hom concedeix, des del 1901, a figures destacades en el camp de la fisiologia i la medicina.
És concedit per l’Institut Karolinska d’Estocolm Relació de premis Nobel de medicina i fisiologia 1901 Emil Adolf von Behring Alemanya 1902 Ronald Ross Gran Bretanya 1903 Niels Ryberg Finsen Dinamarca 1904 Ivan Petrovic Pavlov Rússia 1905 Robert Koch Alemanya 1906 Camillo Golgi Itàlia, Santiago Ramón y Cajal Espanya 1907 Alphonse Laveran França 1908 Paul Ehrlich Alemanya, Ilja Iljic Mecnikov França 1909 Emil Theodor Kocher Suïssa 1910 Albrecht Kossel Alemanya 1911 Allvar Gullstrand Suècia 1912 Alexis Carrel França 1913 Charles Richet França 1914 Robert Bárány Austràlia 1915 No atorgat 1916 No…
Hermann Bonnín i Llinàs

Hermann Bonnín i Llinàs
© La Seca
Cinematografia
Teatre
Director escènic i professor d’art dramàtic.
Graduat a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, fou director de la Real Escuela Superior de Arte Dramático, amb seu al Teatro Real de Madrid 1968-70, de l’ Institut del Teatre 1971-80, que revitalitzà enormement, del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya 1982-88, i des del 1998, de l’ Escenari Joan Brossa —del qual també fou cofundador, juntament amb l’illusionista Hausson , amb el qual collaborà sovint —, institució refundada el 2010 com La Seca-Espai Brossa, Fàbrica de Creació i el 2018 com Escenari Joan Brossa, entitat vinculada a la Fundació Joan Brossa 1999, de…
, ,
premi Nobel de literatura
Entitats culturals i cíviques
Literatura
Premi instituït per Alfred B. Nobel en el seu testament i que hom concedeix, des del 1901, a figures destacades en el camp de la literatura.
És concedit per l’Acadèmia Sueca de Literatura De manera excepcional, a causa d’un escàndol que afectà el jurat l’any 2018, aquest any es posposà l’anunci i la concessió del premi al guanyador a l’any 2019 Relació de premis Nobel de literatura 1901 Sully Prudhomme França 1902 Theodor Mommsen Alemanya 1903 Børnstjerne Bjørnson Noruega 1904 Frederic Mistral França, José Echegaray Espanya 1905 Henryk Sienkiewicz Polònia 1906 Giosuè Carducci Itàlia 1907 Rudyard Kipling Gran Bretanya 1908 Rudolf Eucken Alemanya 1909 Selma Lagerlöf Suècia 1910 Paul von Heyse Alemanya 1911 Maurice…
premi Nobel d’economia
Entitats culturals i cíviques
Economia
Premi concedit pel Banc Nacional de Suècia, des del 1969, en memòria d'Alfred Nobel a figures destacades en el camp de les ciències econòmiques.
És gestionat per l’Acadèmia Sueca de Ciències, i s’atorga anualment a Noruega Relació de premis Nobel d’economia 1969 Ragnar Frisch Noruega, Jan Tinbergen Països Baixos 1970 Paul Anthony Samuelson Estats Units d’Amèrica 1971 Simon Kuznets Estats Units d’Amèrica 1972 John Richard Hicks Gran Bretanya, Kenneth Joseph Arrow Estats Units d’Amèrica 1973 Wassily Leontief Estats Units d’Amèrica 1974 Friedrich August von Hayek Àustria, Karl Gunnar Myrdal Suècia 1975 Tjalling Charles Koopmans Estats Units d’Amèrica, Leonid Vitalovic Kantorovic URSS 1976 Milton Friedman Estats Units d’Amèrica 1977…
batalla d’Altafulla
Història
Militar
Acció bèl·lica de la Guerra contra Napoleó en què l’exèrcit antifrancès, que operava al Principat sota el comandament del baró d’Eroles, fou completament derrotat per les forces napoleòniques, a les ordres dels generals Maurice-Mathieu i Lamarque (24 de gener de 1812).
La principal conseqüència d’aquesta desfeta fou el canvi del curs de la guerra al Principat, ja que des d’aleshores el primer exèrcit defugí les grans accions en camp obert, i fins al començament del 1813 les operacions militars tingueren un caire gairebé exclusivament guerriller
Aristides Maillol
Escultura
Pintura
Escultor i pintor.
S’inicià a Perpinyà i passà a París 1881, on es formà, a l’École des Beaux-Arts, com a pintor 1885-86, amb Cabanel, Gérôme i Jean-Paul Laurens Amic de Vuillard, Maurice Denis, Ranson, Bonnard i KX Roussel, formà part del grup dels Nabís obres seves d’aquest període, influït per l’Art Nouveau, Puvis de Chavannes, Cézanne i, sobretot Gauguin, són Les bugaderes 1893 Lausana, coll Josefowitz i La dona de l’ombrella 1896 París, Musée National d’Art Moderne Seguint l’esperit de les Arts and Crafts, practicà la tapisseria i obrí, a Banyuls, un taller on ell mateix fabricava els tints amb plantes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina