Resultats de la cerca

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, fou militant de la Joventut Nacionalista de Catalunya i, des del 1996, ho és de Convergència Democràtica de Catalunya  CDC, des del 2016 Partit Demòcrata Europeu Català, partit al comitè executiu del qual s’incorporà el 2008 Membre del servei d’estudis del grup parlamentari català de Convergència i Unió  CiU i secretari del grup parlamentari de CiU al Congrés dels Diputats, del 2004 al 2015 fou coordinador tècnic dels grups parlamentaris de CiU a Catalunya i a les Corts espanyoles Fou director general de…

Fill d’ Andreu Claret i Casadessús  i germà dels músics Lluís i Gerard Claret i Serra Militant del PSUC, formà part del comitè executiu del PCE i dirigí l’òrgan Treball Corresponsal a Catalunya de Cambio 16 , delegat de l’Agència EFE a l’Amèrica Central i a l’Àfrica subsahariana, director de l’agència EFE a Catalunya 1991-98 i director de comunicació del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004 Collabora en la premsa diària Avui , La Vanguardia , El Periódico , etc i és professor de periodisme polític a la Universitat Pompeu Fabra En 2000-05 fou director de l’ Institut…

Vida i obra Dedicat a la tasca d’escriptor des del 1928, al desembre del 1936 viatjà a Catalunya amb l’objectiu de lluitar en contra de la insurrecció militar que havia comportat l’esclat de la Guerra Civil Espanyola i per tal de recollir material per escriure un llibre sobre la guerra A Barcelona s’enrolà a les milícies del POUM i del gener a l’abril del 1937 romangué al front d’Aragó Participà en els fets de Maig del 1937 a Barcelona i patí la repressió que s’abaté des d’aque-lla data contra els militants del POUM, fins que po-gué fugir de Catalunya al juny del 1937 La seva experiència en…

Vinculat per origen familiar a la ramaderia, entre el 1974 i el 1981 combinà aquesta professió amb la de monitor d’esquí a la Vall d’Aran Militant del PSOE des del 1980, en les eleccions municipals del 1983 fou elegit alcalde de Bonansa i diputat provincial Del 1987 al 1995 fou president de la Diputació provincial d’Osca El 1991 fou elegit diputat a les corts d’Aragó Després de les eleccions autonòmiques del 1999, gràcies al pacte de coalició amb el Partido Aragonés PAR, fou elegit president de la Diputació General d'Aragó , primer catalanoparlant que ocupà aquest càrrec Fou reelegit després…

Abandonà la carrera militar per dedicar-se a la docència, i posteriorment centrà l'activitat professional en el periodisme i la docència Militant del Partit Comunista, fou cofundador del diari Primera Página 1968, en el qual collaborà assíduament, com també en molts altres mitjans  Cofundador de la Unió de Periodistes del País Valencià 1979, fou cronista oficial de la ciutat d’Alacant Conreà gairebé tots els gèneres literaris, entre d'altres, la poesia, la novella i l’assaig De la seva obra hom pot esmentar El mendigo y otros cuentos 1955, En la cima 1956, Un agujero en la luz…

Es llicencià a la Universitat de València el 1976, i s’hi doctorà el 1982 Professor a la Facultat de Geografia i Història d’aquesta Universitat des del 1976, n’és catedràtic des del 1988 Interessat per la geografia de la població i per la geografia econòmica, ha publicat sobre aquests temes, entre d’altres,  La despoblación de la Mancha 1980,  Propiedad agraria y sociedad rural en la España mediterránea Los casos valenciano y castellano en los siglos XIX y XX 1983, tesi doctoral,  Pobreza y desigualdad en los países desarrollados 1992 i Geografía de la pobreza y la desigualdad en los países…

Pioner de l’escultura esportiva a l’Estat espanyol, es formà a Madrid i a París Influït pel Noucentisme i els corrents d’avantguarda, fou seguidor de la Nova objectivitat  i sobresortí com a ferm defensor de la talla directa sobre pedra, una tècnica que en aquell moment era símbol de modernitat El 1919, es traslladà a Madrid i ingressà a l’Academia de San Fernando, en la qual coincidí, entre d’altres, amb Salvador Dalí El 1925 i el 1927, viatjà a París, on conegué directament les obres d’Aristides Maillol, François-Auguste Rodin i Antoine Bourdelle, així com l’escultura arcaica…

Nebot de S de Madariaga, es llicencià en ciències físiques a Madrid 1965 Amplià estudis als EUA, on es doctorà el 1970, i el 1975 obtingué una càtedra a la Universidad Complutense Militant del PSOE des del 1964, el 1971 passà a formar part del comitè executiu de la Federación Socialista Madrileña i de la Federació de Treballadors d’Ensenyament de la UGT El 1976 ingressà al Comitè Federal del PSOE, i del 1977 al 1993 fou diputat per Madrid en totes les legislatures Ministre de cultura 1982-88 i 1988-92, portaveu del govern socialista 1985-88, ministre d’educació i ciència 1988-92…

Estudià magisteri Participà en l’Assemblea de Catalunya fins la seva dissolució En 1980-86 treballà a la direcció del CIEMEN i el 1981 fou cofundador de la Crida a la Solidaritat , que dirigí fins el 1986 Militant d’ Esquerra Republicana de Catalunya  des del 1987, en fou diputat des del 1988 al Parlament de Catalunya, i al novembre del 1989 n’esdevingué secretari general reelegit el 1991 En 1996-99 fou senador designat pel Parlament català Aquest any, la creixent contestació al seu lideratge a l’interior d’ERC el portà a encapçalar una escissió, i el 1997 fundà el Partit per la…

Advocat i enginyer agrònom militant comunista des del 1952, accedí al comitè central del PCUS el 1971 i n’esdevingué el 1980 el membre més jove del politburó Estret collaborador de Jurij Andropov, durant el mandat de Konstantin Černenko s’ocupà de temes d’ideologia i relacions exteriors, i a la mort d’aquest fou nomenat secretari general del partit i primer mandatari de l’URSS 1985 L’any 1988 esdevingué president del presídium del soviet suprem Fou l’impulsor de les mesures conegudes amb el nom de perestroika , amb les quals volgué democratitzar l’estat soviètic, eliminar-ne la…