Resultats de la cerca

De règim pluvial oceànic, neix a les muntanyes do Cádabo, d’on es dirigeix cap al nord fins a desguassar a la mar Cantàbrica, a l’est de Ribadeo Al final del seu recorregut fa de frontera entre Astúries i Galícia

Les fulles, petites, lanceolades, blanquinoses, són recobertes per un borrissol Les flors, petites, són blanques Els fruits són silícules de contorn orbicular És emprada com a depuratiu de la sang Viu als pedregars de les muntanyes, majorment al País Valencià

Neix a les muntanyes Rocalloses, dins la província de Colúmbia Britànica, penetra a la província d’Alberta i s’uneix amb el riu Athabasca, i junts formen el riu Slave, que desguassa al llac Great Slave, d’on surt el riu Mackenzie

Situada al peu de les muntanyes Metallíferes, vora el Tepla, és una coneguda i tradicional estació termal d’aigües sulfuroses fundada per Carles IV Hi ha jaciments de lignit, i indústria química i de la porcellana Catedral d’estil barroc del segle XVIII

Llicenciat en ciències físiques i en filosofia Estudià a Alemanya Amb Raimon Galí, fundà l’Editorial Arc 1963-67 Pensador religiós, espiritualista i humanista, ha publicat Les muntanyes ens parlen de Vós, Senyor 1963 i Heroisme com a estil de vida 1963

Moltes espècies pròpies de les zones fredes s’estenen, per exemple, d’una banda, per les terres àrtiques i subàrtiques, i de l’altra, per les altes muntanyes alpines Alps, Pirineus, Carpats, etc, però manquen a totes les terres situades entremig disjunció articoalpina

Narrador d’estil àgil i amè, excellí sobretot en el conte i en les descripcions dels seus viatges a les muntanyes amb els seus alumnes Cal destacar-ne la Bibliothèque de mon oncle 1832, les Nouvelles genevoises 1841 i Voyages en zigzag 1845

La delicada marginalitat de l’espai muntanyenc Les regions de muntanya es poden definir com a marginals Ho són econòmicament i políticament sobretot quan són frontereres entre estats, i també ecològicament el clima extremat i els pendents abruptes fan sovint molt delicat l’equilibri entre les activitats humanes i els processos ecològics Al llarg de millennis la presència dels humans ha modificat grans extensions del medi montà Sovint, aquestes modificacions s’han fet atenent les estrictes limitacions que, per a un assentament estable a llarg temini, comporten factors com el relleu, els sòls,…

Pendents sud-orientals de la serra de la Penya-roja Ramon Dolç Les serres de la Penya Roja, la Carrasqueta i els Plans 215, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Des de Tibi i Xixona fins a Alcoleja se succeeixen una sèrie de muntanyes que fan de frontera entre el món biogeogràfic valencià i el desert alacantí, tot dins d’un marc geològic amb forta dominància de materials del Terciari Cap al sud es troba la serra de Penya-roja, que separa Tibi de Xixona i és coronada per la penya de Migjorn 1226 m i vorejada de barrancs espectaculars, com el de la Llibreria, prop de la Sima…

El relleu és muntanyós, format per les muntanyes de Notre Dame i de Shieckshock 1 268 m, les quals formen part del sistema dels Apalatxes La població, el 85% de la qual és d’origen francès, es dedica a l’agricultura i a la mineria