Resultats de la cerca

Emigrà jove a l’Argentina, on fixà la seva residència a Curacó i després a Paso de los Libres Es posà en contacte amb els catalans residents en aquest país i així conegué Hipòlit Nadal i Mallol Fou ell qui l’introduí en l’obra de José Hernández, del qual traduí al català i en vers el poema nacional argentí Martín Fierro , traducció publicada el 1936 a Buenos Aires També feu la versió catalana de Santos Vega de Rafael Obligado 1956 Collaborà habitualment en les revistes Ressorgiment i Catalunya de Buenos Aires, publicades pels catalans residents en aquest país Deixà inèdita la…

Es traslladà de jove a València i posteriorment a Madrid, on cursà filologia hispànica a la Universitat Complutense i on resideix Després d’exercir la docència universitària uns quants anys, es dedicà exclusivament a la literatura Participà també en un programa sobre cinema de Televisión Española i collabora a la premsa El País Ha publicat les novelles Piedras preciosas 1989, No es distinta la noche 1990, El palacio varado 1993, Desde el mirador 1996, El misterio de todos los días 1999, Últimas noticias del paraíso premi Alfaguara 2000, Un millón de luces 2003, Presentimiento 2008, Lo que…

Les dades documentals d’aquesta fortalesa són escasses i tardanes Al segle XIII surt esmentada com a afrontació en un document de venda d’una casa situada dins la vila d’Igualada El 1321 la tornem a trobar en un acte de reconeixement que fan Arnau Hicfreses i la seva família a Guillem Amat sobre l’establiment del pati i la casa situats “en la casa de la força de dita vila” d’Igualada El 1321 el tal Guillem Amat i la seva muller, Geralda, vengueren a Guillem de Brines l’esmentada casa i pati Poc temps després, Berenguer de Sant Genís estableix les esmentades propietats a Nadal de…

L’escudella es cou per separat amb el brou de la carn d’olla i se serveix com a plat independent escudella i carn d’olla , o bé es cou amb tots els ingredients de tots dos plats i se serveix a la manera de bullit escudella de pagès o barrejada L’escudella i carn d’olla havia estat la menja més habitual de les llars del Principat És costum de menjar escudella en les diades de Nadal amb pasta grossa, generalment galets, el dimecres de carnestoltes i el sant del cap de casa, i també, en alguns indrets, per la festa major En algunes poblacions urgellenques, com la Seu d'Urgell , i…

Desaparegué el 1966 Publicà la collecció L’Espiga iniciada el 1949 51 volums petits, diversos volums fora collecció i el butlletí Esclat 1948 3 números, amb obres de Casp, Adlert, Sanchis i Guarner, Enric Valor, Vicent Casp, Rilke en versió de Guillem Nadal, JE Martínez i Ferrando, J Sanç i Moia, Joan Fuster, Jaume Bru, Francesc Codonyer, E Beüt, J Garcia i Rigal, V Andrés i Estellés, M Beneyto, Valls i Jordà, Josep Iborra, A Verdeguer, E Soleriestruch, F de P Burguera, A Cucó i d’altres autors, sovint inèdits anteriorment Formà part, amb editorials del Principat i les Illes, d’…

Estudià al seminari de Solsona, on, més tard, exercí de professor de literatura Poeta tradicional, mestre en gai saber, publicà Romiatge líric 1950, Madrigals a la Verge del Claustre 1957, Elegia perdurable 1958, Memòria 1969, Cant espars 1974, Les rels de la Pàtria 1975, Retorn a Itaca 1976 i Elegies d’exili 1977 L’obra poètica, publicada o inèdita, fou aplegada sota el títol de Plètora 1977 Posteriorment publicà Dels déus, dels herois i dels mites 1997 En teatre ha publicat Nosaltres pecadors 1961, Entre dos amors 1963 i Albes i crepuscles, a més de l’ Oratori de Nadal 1966…

Membre de la família d’artistes, escriptors i intellectuals Vayreda filla de Joaquim Vayreda i Olivas i neta del botànic Estanislau Vayreda i Vila  i de l’escriptor  Sebastià Trullol Publicà els llibres de poemes Entre el temps i l’eternitat 1955, Ofrena de Nadal 1965, Un color per cada amic 1977 i Afirmo l’esperança 1980 entre d’altres També publicà biografies de pintors, com Joan Sibecas 1979 i Joaquim Vayreda 1982, i els reportatges literaris Els pobles de l’Alt Empordà 1984-89, L’Empordà màgic l’Alt Empordà 1987 i La màgia del Baix Empordà 1991 Pòstumament, el 2006, es…

Fou una tècnica estesa a la Roma antiga, on usualment l’actor, amb una màscara de llavis closos, era acompanyat per instruments i cor Al Renaixement ressorgiren diversos tipus de pantomima Durant els segles XVIII i XIX esdevingué una forma popular d’entreteniment a Europa i Anglaterra, prenent elements i personatges de la Commedia dell’Arte italiana i utilitzant notables efectes escènics a més de cançons, peces instrumentals i danses Fou introduïda al ballet i a l’òpera, com ara en els ballets d’action , de JG Noverre, i en La muette de Portici , de DFE Auber Actualment és una forma d’…

Vida i obra Professà en l’orde franciscà, a Girona, i, exclaustrat el 1835, exercí el ministeri en diferents parròquies Deixà compilats els seus poemes en una Collecció de poesies catalanes alguns de la seva època d’estudiant, però la majoria dels anys 1859-62, en vint-i-vuit quaderns manuscrits, ordenats per temes o gèneres marians i hagiogràfics, de Nadal, goigs, contra les doctrines de protestantisme i contra els jocs i els balls Complementàriament, hi inclou còpies de cançons populars catalanes En conjunt, suposen l’adhesió a la tradició popular i, sovint, molt estrictament…