Resultats de la cerca
Es mostren 341 resultats
Farmacèutics i adroguers
La indústria farmacèutica, tal com avui l’entenem, té un doble origen a Catalunya els farmacèutics i els comerciants en drogues En començar el segle XIX l’antic apotecari s’havia convertit en farmacèutic, tot i que es mantenia encara el nom popular L’any 1804 s’havia creat a Madrid el Real Colegio de Farmacia A Barcelona, la primera institució d’aquesta mena fou el collegi de Sant Victorià, creat el 1815, nucli de la futura Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, que es posà en marxa el 1845 Ambdues institucions quedaren al marge de la Junta de Comerç de Catalunya, que tant havia…
pentotal
Farmàcia
Substància que es presenta com unes pólvores blanques, amargues, poc solubles en l’aigua, més en l’alcohol i solubles en solucions alcalines.
És un hipnòtic d’acció ràpida i de curta durada 5-20 min És una de les anomenades drogues de la veritat perquè, per via injectable, a dosi reduïda, provoca una disminució de la voluntat, bé que no arriba a produir la narcosi Hom el prepara en solució injectable de sal sòdica al 5% És un hipotensor
polsada
Porció d’una cosa en forma de pólvores o de trossets molt menuts que hom pot agafar amb el polze i l’índex.
privina
Farmàcia
Nom enregistrat d’una substància constituïda per unes pólvores blanques, amargues, solubles en l’aigua i alcohol i insolubles en èter i benzè.
És un simpaticomimètic adrenèrgic i un vasoconstrictor És emprat contra la congestió de la mucosa nasal
òxid de magnesi
Química
Pólvores blanques molt lleugeres i inodores, obtingudes com a resultat de la combustió del magnesi o per calcinació del seu hidròxid o carbonat.
L’òxid de magnesi es combina amb l’aigua i produeix hidròxid Es fon a 2880°C, per la qual cosa és emprat com a material refractari també és emprat en medicina, com a antiàcid i laxant La seva forma natural és la períclasi
diòxid de zirconi
Química
Pólvores cristal·lines blanques, dures (6,5 Mohs) i pesants (5,73 g/cm3), químicament molt inertes, que es fonen a 2 700°C.
Ocorre en la natura com a baddeleyita, i té aplicació com a refractari d’una gran resistència tèrmica, com a pigment, en les indústries de la ceràmica i el vidre i com a abrasiu
bromur de cadmi
Química
Pólvores cristal·lines grogues, obtingudes per reacció directa entre els elements o bé per dissolució del metall, l’òxid o el carbonat en àcid bromhídric.
L’hidrat CdBr 2 es presenta en cristalls incolors És emprat en fotografia, gravat i litografia
maltina
Bioquímica
Diastasa extreta de la malta, constituïda per una mescla d’enzims amilolítics, que es presenta en forma de pólvores amorfes de color blanc groguenc.
És emprada en la fabricació de midons solubles i per a convertir el midó en sucre
diòxid de tori
Química
Pólvores blanques, naturals o obtingudes per reducció del nitrat de tori, amb densitat de 9,7 g/cm3, que es fonen a 3220°C.
Presenten excellents propietats refractàries És anomenat també tòria
pentasulfur d’antimoni
Química
Pólvores ataronjades, insolubles en aigua, solubles en hidròxids alcalins i sulfurs (que donen tioantimonats M 1 3
ISbS 4
) i en àcid clorhídric concentrat.
És obtingut per l’acció del sulfur d’hidrogen sobre una mescla de SbCl 5 i aigua o descomponent amb àcid el tioantimonat sòdic Na 3 SbS 4 9H 2 O sal de Schlippe És emprat en la fabricació de llumins, en pirotècnia, com a pigment i, sobretot, amb el nom de sofre daurat d’antimoni, en la vulcanització i coloració del cautxú