Resultats de la cerca
Es mostren 32950 resultats
aromer hòrrid
Botànica
Arbust de la família de les mimosàcies, semblant a l’aromer, però d’espines més vigoroses.
Conreat com a ornamental
almegó blanc
Botànica
Planta herbàcia semblant a l’almegó, però de flors blanques, de la família de les papilionàcies.
Es fa a la vora dels camins humits o dels rius
la Falç
Publicació periòdica de la Catalunya del Nord, d’aparició mensual en principi, però amb moltes irregularitats.
El número 1 porta data del setembre del 1970 i fins al novè es presentà com a publicació del Comitat Rossellonès d'Estudis i Animació CREA A partir del número 10 1973 fins a la seva desparició de fet 1981 fou el portaveu de l' Esquerra Catalana dels Treballadors Escrita en català i en francès, indistintament, publicava articles, comentaris i reportatges polítics que expressaven el punt de vista de l’ECT o li eren afins A desgrat de la seva difusió molt limitada als cercles més nacionalistes, especialment joves, exercí un paper important dins el catalanisme nord-català d’esquerres, del qual…
pallaca
Indústria tèxtil
Roba de cotó semblant a la tela de Vichy, però més gruixuda i de qualitat inferior.
palafrè
A l’edat mitjana, cavall noble de sella però no de batalla (per oposició a destrer).
bordó
Música
En l’orgue, joc labial tapat amb llargària real de 4', però amb sonoritat de 8'.
De timbre suau i profund, més o menys semblant al dels bordons dels instruments de corda -d’aquí el seu nom-, aparegué al teclat manual durant el segle XVI als Països Baixos Ha originat una família que cobreix tota l’extensió de l’escala sonora audible, des dels sons greus del 32’ -do-1- fins als més aguts del 2’ -do8-
clarí
Música
En l’orgue, joc de la família de la trompeta, però en la tessitura de 4'.
Complement del grup de llengüeteria del pedal, al costat de la bombarda de 16’ i la trompeta de 8', el clarí també forma part dels jocs manuals de trompeteria interior, amb el ressonador proporcionat al teclat al qual és destinat Aparegué en l’orgue de l’església dels Agustins de París el 1586 L’escola orguenera castellana de mitjan segle XVII el situà, a més, horitzontalment a la façana, formant part del conjunt de la llengüeteria de batalla Normalment només a la mà dreta, amb tessitura de 8', pren el nom de clarins clars, de batalla, de campanya, alts, etc Quan és a la mà esquerra, ho fa en…
Sistema Ibèric Valencià
Part del Sistema Ibèric que afecta el N i el centre del País Valencià, formant l’esquelet del relleu amb alineacions de rumb sovint NW-SE, però amb més interferències i menys nitidesa que altres sistemes, com el pirinenc o el bètic.
Anomenat també Sistema Celtibèric , presenta un sòcol hercinià afectat pel plegament, però una estructura alpina predominant l’orogènesi principal és paleògena i en part miocènica, postoligocènica i anteburdigaliana Brinkmann, cosa que el separa dels sistemes estrictament alpins La presència de Mesozoic epicontinental i no palesament geosinclinal fa parlar Fallot d’un tipus alpí, amb estil germànic declarat Hom divideix el sistema en branca externa, oriental o aragonesa que ateny el N del País Valencià, depressió terciària i branca interna, occidental o castellana, que alguns anomenen…
cirerer
cirerers florits
© Fototeca.cat
Fructicultura
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, normalment poc alt, que pot atènyer, però, fins a 15 m d’alçària, de tronc ben definit, amb escorça d’un gris rogenc lluent que es desprèn en bandes primes transversals, fulles ovatooblongues amb una o dues glàndules vermelles al capdamunt del pecíol, acuminades i serrades, amb dents profundes però obtuses, flors blanques, agrupades en nombre de 2 a 6 en umbel·les sèssils, i fruits drupacis, les cireres.
La forma espontània, o cirerer bord , viu a la major part d’Europa, però és rar a la regió mediterrània A Catalunya viu als boscs de la muntanya mitjana i als llocs humits de terra baixa Abunda a Europa com a arbre conreat, i sovint viu naturalitzat Les cues dels fruits són utilitzades popularment per a preparar una decocció amarga, d’efectes diürètics La fusta, de color clar, semidura i compacta, pot ésser tenyida fàcilment per a fer-la semblant a fustes valuoses d’uns altres colors, i singularment a la caoba és emprada, tenyida o no, en la fabricació de mobles És un arbre resistent, que pot…
ballesta
Tecnologia
Molla que treballa a flexió, formada generalment per una sèrie de fulles o làmines, planes o lleugerament corbes, d’acer resistent i elàstic, de la mateixa amplada, però de llargada diferent, ajuntades per una brida, mantingudes alineades amb abraçadores.
Estan disposades de manera que la part central, que suporta el moment màxim, contingui un nombre més gran de fulles A les ballestes corbes, anomenades generalment ballestes semiellíptiques, la làmina més llarga làmina mestra o fulla mestra és gairebé plana i té els seus extrems cargolats formant un ull on és aplicat l’esforç les altres làmines són més curtes i més corbes Les ballestes semiellíptiques són les més emprades com a element de suspensió en diversos vehicles, com automòbils, locomotores i vagons de ferrocarril, on solen ésser disposades perpendicularment als eixos i en alguns casos…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina