Resultats de la cerca
Es mostren 3428 resultats
pinces de cocodril

Cables amb pinces de cocodril
Electrònica i informàtica
Petites pinces de boca dentada i tancades per una molla, que permeten de connectar ràpidament i provisionalment conductors, cables, aparells, etc.
actografia
Etologia
Conjunt de tècniques d’enregistrament i mesura que permeten de conèixer cronològicament l’activitat d’un animal o de l’home.
Amb el conjunt de dades actogràfiques es realitza l'actograma
visió inicial
Psicologia
Primera de les etapes de processament que permeten a l’individu obtenir una representació del món a partir dels estímuls lumínics.
El model que predomina en l’estudi dels processos de visió considera que el sistema visual humà s’organitza funcionalment en etapes successives, cadascuna de les quals, en analitzar els patrons d’estimulació lumínica, informa d’alguna característica rellevant La primera d’aquestes etapes és la visió inicial, que permet situar els contorns dels objectes, analitzar-ne les textures i obtenir informació tridimensional Les aportacions de David Courtenay Marr i el seu equip, sobretot pel que fa al mètode de treball, han estat decisives per al coneixement dels processos que conformen aquesta etapa,…
eix de coordenades
Matemàtiques
Cadascun dels tres eixos que permeten de determinar un punt de l’espai, i que són determinats per llur versor fonamental.
datació
Física
Cadascun dels mètodes que permeten de determinar l’edat absoluta de residus de plantes, cendres, teixits i d’altres restes antigues.
Hom en distingeix tres En el primer mètode el contingut d’un element estable serveix com a índex de l’edat de les restes en el segon, la relació entre el contingut del producte resultant de la descomposició radioactiva i les restes no descompostes dóna l’edat d’aquestes i en el tercer, la mesura del contingut d’un isòtop radioactiu mitjançant la seva activitat indica l’edat de les restes En el primer cas el procediment més important és l’anomenat del carboni 14, que és fonamentat en la mesura de l’activitat actual del carboni aïllat dels materials objecte de mesura El procediment més emprat…
objectiu

Com més gran és la distància focal d’un objectiu fotogràfic, més petit és el camp corresponent (a dalt); secció d’un autofocus (a baix): es tracta d’un objectiu de distància focal variable regulada autòmaticament per un microprossador; el circuit de l’autoregulació comprèn tambè un captador i un nmmicroprocessador principal, situats tots dos al buc de la càmera
© Fototeca.cat
Física
Sistema òptic convergent col·locat a l’extrem d’un instrument òptic (microscopi, telescopi, càmera fotogràfica, etc), de la banda de l’objecte, i que té per missió formar una imatge real de l’objecte, la qual és observada a través d’un ocular o bé recollida per una pantalla o una emulsió fotogràfica.
L’objectiu és constituït per un mirall, una lent o bé un sistema de lents, i les seves característiques depenen del tipus d’instrument del qual forma part Així, en el cas d’objectius per a telescopi interessa que les aberracions sobre l’eix òptic siguin mínimes, és a dir, interessa que la imatge d’un objecte puntual situat sobre l’eix sigui un punt, qualsevol que sigui el tipus de llum emès per l’objecte per a produir aquest efecte hom utilitza els objectius anomenats doblets sistema de dues lents doblet acromàtic Els objectius dels microscopis han de donar imatges notablement augmentades…
llei de Biot i Savart

Llei de Biot i Savart
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Física
Llei que dóna la inducció magnètica dB en un punt qualsevol P de l’espai, produïda per un element de corrent Idl que circula per un conductor:
essent μ 0 la permeabilitat magnètica del buit, I la intensitat del corrent, r la distància de l’element de corrent a P i θ l’angle entre els vectors d l i r En forma vectorial s’expressa per El camp total, suma de les contribucions de tots els elements de corrent es calcula fent Si el conductor és rectilini, aquesta expressió dóna el resultat essent R la distància perpendicular entre el conductor i el punt P en qüestió Quan les condicions de simetria ho permeten el camp magnètic pot calcular-se mitjançant el teorema d’Ampère
nanomedicina
Medicina
Aplicació mèdica de tècniques i de productes de la nanociència i de la nanotecnologia.
Es basa principalment en el disseny de sistemes a escala nanomètrica formats per un mínim de dos components, un dels quals és el principi actiu i la resta el vehicle, que permeten algun tipus de funció especial Troba aplicació en els camps de la diagnosi, amb el desenvolupament de nanosensors i de xips biològics en el de l’administració de medicaments amb els nanosistemes de transport i d’alliberació de fàrmacs en el tractament i la prevenció de malalties, administrant vacunes en forma de nanopartícules, i en el de la reconstrucció de teixits o d’òrgans
Culiacán
Ciutat
Capital de l’estat de Sinaloa, Mèxic.
Situada a la plana costanera del golf de Califòrnia, a la vora esquerra del riu Culiacán Fou fundada pels colonitzadors, al s XVI El creixement demogràfic ha estat extraordinari l’any 1940 tenia 22 025 h, puix que és centre d’una àrea minera or, argent, coure, plom, cobalt i agrícola canya de sucre, blat de moro, cotó, tabac, hortalisses, fruiters en plena expansió, a causa de la construcció de rescloses que permeten la industrialització nucli industrial refineries de sucre, destilleries, ciment, tabac i centre comercial Té aeroport Centre d’ensenyament superior Universidad…
nansa

Nansa
© Fototeca.cat
Pesca
Ormeig de pesca fet de malla de jonc, vímet, canya, etc., que consisteix en una peça exterior, més o menys cònica o rodona, anomenada buc, unida per la base a una altra peça, anomenada afàs, en forma d’embut, dirigida cap a l’interior de la primera, a la qual dóna entrada per una boca estreta, generalment acabada en vímets afuats, que impedeix la sortida del peix que hi ha entrat.
Hom treu el peix per una boca estreta, anomenada nanset , proveïda de tapadora, situada a la part superior del buc Les nanses poden ésser disposades en calament i permeten de pescar considerables quantitats de peix Les dimensions i la forma de les nanses varien segons la mena de peix a la qual són dedicades i segons la quantitat que n'han de contenir Hom sol anomenar les nanses segons el peix al qual són dedicades, com és ara boguera per a bogues, xuclera Menes de nanses 1, boguera 2, sipiera 3, xuclera 4, gambina 5, congrera 6, llagostera per a xucles, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina