Resultats de la cerca

Escriví l’òpera La Forêt Bleue 1909, els ballets La nuit ensorcelée 1922 amb temes de Chopin, Cinéma 1953 i La Belle Hélène 1955, el poema simfònic Habanera 1918, Les saisons 1937, una Fantaisie per a piano i orquestra 1899, Six poèmes arabes 1907

Joan Maragall dedicà un famós poema a la fageda, cosa que motivà que, a l’entrada d’aquesta, hom dediqués un monòlit en honor del poeta Des del 1994 és un espai natural protegit com a part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

Estudià amb el seu pare, Francesc Cantó i Botella 1811-86 El 1876 es traslladà a Madrid, on fou nomenat professor d’harmonia del conservatori Autor d’un Poema sinfónico 1892, de diverses misses, obres per a piano i per a banda el popurri El pardalot , 1886

Jurista i metge, es destacà per les composicions líriques que ell mateix musicà i que aparegueren en quatre Bookes of Ayres 1601-17 A Observations on the Art of English Poesie 1602 defensà el sistema quantitatiu enfront de la utilització de la rima en el poema

Es donà a conèixer amb la collecció de poemes Five Men and Pompey 1915 Amb John Brown's Body 1928, poema èpic sobre la guerra de Secessió, obtingué el premi Pulitzer També novellista i autor teatral, són més interessants les seves narracions, principalment Thirteen O'Clock 1937

Mostrà la seva inclinació per l’element macabre i sobrenatural publicant tres històries versificades The Improvisatore 1821 La mort és el tema del seu drama The Bride's Tragedy 1822 i del complex poema Death's Jest Book or the Fool’s Tragedy , publicat pòstumament el 1850

Pertanyent al grup literari dels Connecticut Wits, és conegut sobretot pel poema de sàtira revolucionària M'Fingal 1775, contra els anglesos Altres poemes seus són The Progress of Dullness ‘El progrés de l’estultícia’, 1772-73 i An Elegy on the Times ‘Una elegia dels temps’, 1774

Autor de catecismes i d’altres texts religiosos, és recordat sobretot per Lou trimfe de la lengouo gascouo, aus playdeiats de las quoüate Sasous et deous quoüate Elomens daoüant lou Pastou de Loumaigno 1642, poema barroc, escrit en llengua rica i acolorida, que conegué diverses reedicions

Eclesiàstic, fou desposseït de la seva parròquia pel bisbe de Florència Inspirant-se en aquest fet, compongué un poema elegíac en llengua llatina, De diversitate fortunae et philosophiae consolatione 1193, en el qual reprèn el tema de l’obra de Boeci amb espontaneïtat i vigor notables

Rebé les primeres lliçons de composició d’Enric Morera A vint anys abandonà els estudis universitaris que cursava a Barcelona per tal de dedicar-se a la música Viatjà a l’estranger per conèixer els corrents musicals més innovadors del moment i durant algun temps visqué a París De nou a Catalunya, el 1926 l’Orquestra Pau Casals li estrenà Càntic d’amor —segon episodi del seu poema simfònic en tres temps Simfonia del món sagrat —, amb el qual es donà a conèixer, i l’any següent un fragment de La princesa blanca  1929 El 1935, l’Orquestra Pau Casals, dirigida per Eduard Toldrà, li…