Resultats de la cerca
Es mostren 662 resultats
Carles Gasòliba i Böhm
Política
Polític.
Doctor en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1975, on fou professor a la Facultat de Ciències Econòmiques de 1970 a 1980, i amplià estudis a la Gran Bretanya Milità en el Sindicat Democràtic d'Estudiants i en el Front Obrer de Catalunya , on coincidí amb Pasqual Maragall i Miquel Roca , i el 1974 participà en la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya a Montserrat El 1980 encetà l’etapa política com a diputat al Congrés Posteriorment s’especialitzà en política europea i el 1986 fou elegit eurodiputat, càrrec que ocupà al llarg de 18 anys, durant els quals…
Carol López
Teatre
Escriptora i directora.
Llicenciada en dramatúrgia i direcció escènica per l’Institut del Teatre de Barcelona Ha impartit seminaris de creació d’un espectacle a Bogotà, Colòmbia 2009 i a Caracas, Veneçuela 2008 Docent en diversos centres Institut del Teatre de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, Obrador de la Sala Beckett, Eòlia, ESCAC, ha estat directora artística de la Sala Villarroel 2010-13 Treballà com a ajudant de direcció de Mario Gas a El criat , de R Maugham 2000, i en diversos muntatges d’Àlex Rigola, com ara Un cop baix , de R Dresser 2000, Titus Andrònic , de W Shakespeare 2000 i Suzuki I i…
Anglo-Catalan Society
Associació acadèmica fundada el 1952 per hispanistes de la Gran Bretanya i per catalans residents en aquell país que té per objecte promoure la cultura catalana a la Gran Bretanya.
Té l’origen en les classes de llengua i literatura catalanes que Josep Maria Batista i Roca impartí el 1948 a la Universitat de Cambridge Des del 1955 celebra un congrés anual en diverses universitats britàniques, sovint al Westfield College de Londres tots els anys del 1967 al 1974, i un congrés residencial, cada dos anys en una universitat diferent en aquestes reunions hom fa exposicions de treballs i organitza conferències i diversos actes sobre temes catalans En el Tercer Colloqui Internacional sobre Llengua i Cultura Catalanes celebrat a Cambridge el 1973 foren aprovats els estatuts de…
Eduard Artells i Bover
Gramàtica
Gramàtic.
El 1931 ingressà al Departament d’Extensió d’Ensenyament Tècnic de la Generalitat de Catalunya, sota la direcció de Pompeu Fabra Des del 1932 formà part de l’Oficina de Revisió d’Originals de l’Institut d’Estudis Catalans Amb el franquisme i la consegüent supressió d’aquestes institucions, durant els primers anys de la dictadura fou pràcticament l’únic corrector dels pocs textos que s’editaven en català És autor del Vocabulari castellà-català abreujat 1958 i del Vocabulari català-castellà abreujat 1961, publicats per l’editorial Barcino, que es compten entre les primeres…
Esteve Bonell i Costa

Esteve Bonell i Costa
© Bonell i Gil arquitectes
Arquitectura
Arquitecte.
Es formà a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1971, on ha estat professor de projectes 1972-2007 Des de l’any 1998, és catedràtic de l’Accademia di Architettura di Mendrisio Suïssa També ha estat professor invitat a l’escola d’arquitectura de Lausana 1983-84 i 1997-98 i de l’Escola d’Arquitectura de París Belleville 1986 i 1987 Des del 1999 treballa amb Josep Maria Gil, amb qui va crear l’estudi Bonell i Gil arquitectes Entre les seves obres sobresurten l’edifici Frègoli a Barcelona 1975, premi FAD el velòdrom de Barcelona 1984, premi FAD, projectat juntament amb Francesc…
Paco Elvira
Fotografia
Nom amb el qual fou conegut el fotoperiodista Francesc Elvira.
En els seus anys com a estudiant de Ciències Econòmiques començà a documentar gràficament l’antifranquisme universitari Durant la Transició espanyola realitzà diversos fotoreportatges d’actualitat conflicte d’ETA, vagues de miners, conflictes laborals, etc que tingueren una gran difusió Collaborador habitual, entre altres mitjans, de La Vanguardia , Interviu i El Periódico i de les agències Cover, Getty Images i AGE Fotostock, obtingué, entre altres guardons, el premi FotoPress a “la Caixa”, el premi Civisme de la Generalitat de Catalunya pel fotoreportatge Misión en Kabul 2004 i el premi…
lusità | lusitana
Història
Individu d’un poble preromà que ocupà la zona occidental de la Meseta, a la península Ibèrica, des del Duero fins al Guadiana, i una gran part de l’actual Extremadura i que donà nom a la província romana de la Lusitània.
Considerat el principal grup ètnic i històric de Portugal, uns autors creuen que els lusitans són d’origen cèltic, mentre que uns altres els consideren ibèrics Segons les teories recents, sembla que es tracta d’un poble autòcton amb aportacions indoeuropees, però amb un clar predomini ibèric preindoeuropeu La seva constitució com a poble es pot datar del segle III aC, que apareixen com a mercenaris dels cartaginesos El 190 aC començaren la lluita contra els romans i intentaren l’ocupació de territoris veïns El seu capitost més cèlebre fou Viriat, que aconseguí importants victòries sobre els…
Montserrat Minobis i Puntonet

Montserrat Minobis i Puntonet
© Fototeca.cat - J. Folch
Periodisme
Periodista.
Germana de l’escriptor Gregori Minobis Estudià filosofia i lletres i periodisme El 1961 començà a treballar a Ràdio Popular de Figueres El 1974 s’incorporà a Ràdio Espanya a Barcelona, on presentà el primer informatiu en català de la cadena L’any 1976 entrà a Ràdio 4 , on desenvolupà una llarga trajectòria professional en programes informatius i culturals També treballà per a Televisió Espanyola a Catalunya Del 1994 al 2002 fou presidenta de la Xarxa Europea de Dones Periodistes i de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya Formà part de la comissió organitzadora de les Primeres…
Emília Baró i Sanz

Emília Baró i Sanz
© Fototeca.cat
Teatre
Cinematografia
Actriu.
Començà a actuar a dotze anys al Teatre Íntim d’Adrià Gual a Barcelona El 1900 formà part del repartiment que estrenà La filla del mar d’Àngel Guimerà, amb Enric Borràs i Iscle Soler, que programà el teatre Romea El 1904 feu La morta de Pompeu Crehuet i també viatjà a Madrid amb la companyia de Borràs El seu inici fílmic data del 1904, quan, com a actriu de la companyia d’A Gual, participà en els Espectacles de Lluís Graner a la sala Mercè, en una sèrie de còmiques 1904-05 També fou una de les actrius de Films Barcelona, però sobretot treballà a les ordres de Gual durant la seva…
,
El bronze d'Àscul
Fragment del bronze d'Àscul, 89 aC MCR El 1908 es localitzà a Roma un document epigràfic sobre una planxa de bronze —entre els romans era el material característic per a plasmar els textos jurídics—, que aviat la investigació del moment va batejar com a bronze d'Àscul o turma salluitana i apareix indistintament amb un nom i l'altre en la bibliografia especialitzada des d'aquell moment El primer nom se li va donar perquè feia referència a un esdeveniment que tingué lloc a l'antiga ciutat italiana d'Ausculum, avui Àscul Ascoli Piceno, l'any 89 aC data del document, i el segon perquè són les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina