Resultats de la cerca

De l’estament ciutadà, és autor d’un curt i concís Noticiari , interessant perquè recull els comentaris populars sobre els afers del regiment de la cosa pública, del final del segle XIV i el començament del XV Ha estat publicat al Butlletí de l’Ateneu Barcelonès 1916 Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Organitzador del Moviment Liberal Eslovac per tal de promoure l’autonomia cultural i política d’Eslovàquia, exposà les seves idees i els seus projectes en el programa Nárečja slovenskuo alebo potreba pisaňja v tomto náreči ‘La nostra parla eslovaca i necessitat d’escriure-hi’, 1846 Publicà també O Národnich písních a pověstech plem slovanských ‘Cants i rondalles populars eslovaques’, 1853

Fou molt venerada al segle V Les actes del seu martiri, escrites al segle VI, són llegendàries La festa que l’Església Catòlica celebra assolí alguna importància a les comarques occidentals del Principat, on era considerada patrona de les dones Les cerimònies populars celebrades amb aquest motiu eren anomenades, sovint, festa de les dones Se celebra la festa el dia 5 de febrer

Féu, des del 1897, nombroses expedicions etnològiques a Àfrica A Frankfurt fou professor d’antropologia 1932 i director del museu etnogràfic 1934 Escriví Atlantis Volksmärchen und Volksdichtungen Afrikas ‘Atlàntida contes i poemes populars d’Àfrica’, 1922, Atlas Afrikanus 1922-31, Vom Völkerstudium zur Philosophie ‘De l’estudi dels pobles a la filosofia’, 1925 i Kulturgeschichte Afrikas ‘Història cultural d’Àfrica’, 1933

Es caracteritza per la utilització de textos poètics d’elevat nivell literari i per un tractament musical semblant al de la música de cambra De tota manera, a l’origen estigué vinculat a la imitació dels models populars de cançó, i aquests eren sempre un punt de referència i d’inspiració tant pel que fa al text com a la música

Publicà, entre altres obres, Lunario y pronóstico perpetuo 1594, que fou reimprès moltes vegades fins a mitjan s XIX i esdevingué un dels llibres més populars impresos en llengua castellana, Libro de fisonomía natural 1598, també reimprès diverses vegades, resum dels coneixements de l’època en ciències naturals, que fou traduït al francès 1621 i al portuguès 1815, i Aritmética práctica 1604

Proclamat emperador de dret 963, fou associat al seu germà Basili II 976, el qual exercí l’autoritat En morir aquest 1025, deixà el poder a les mans d’alts funcionaris i d’eunucs El seu regnat i la seva actuació les pressions fiscals provocaren aixecaments populars són el preludi de la decadència i de l’ensorrament de l’Imperi

Estudià a París, on, protegit per Auber, inicià una carrera de pianista que la revolució del 1848 truncà Tornà a Madrid, on fou un dels creadors de la sarsuela moderna, amb obres com El campamento 1851 i Si yo fuera rey 1862, influïdes per l’òpera italiana És autor d’un recull de cants i danses populars ibèrics en tres volums 1874-1910

En la seva obra conflueixen la complexitat tècnica i la riquesa lèxica elaborada pels “Bards de la Noblesa”, per una banda, i la tradició dels bards populars per l’altra Desenvolupà noves formes mètriques, així com una major llibertat formal que influí en generacions posteriors de poetes gallesos Excellí en els poemes amorosos i en les descripcions de la natura