Resultats de la cerca
Es mostren 14300 resultats
Gerald Stanford Guralnik
Física
Físic nord-americà.
Graduat al Massachusetts Institute of Technology 1959, es doctorà a la Universitat de Harvard el 1965 amb una tesi sobre el trencament de simetria en el model estàndard, aportació de gran influència en física de partícules Posteriorment féu recerca a l’Imperial College de Londres, a la Universitat de Rochester Nova York i, des del 1967, a la Universitat de Brown El 1964, amb Carl Richard Hagen i Thomas Kibble, fou l’autor d’una sèrie d’articles en els quals fonamentava la predicció d’una nova partícula, posteriorment anomenada bosó de Higgs Fou predita també de…
paddle
Electrònica i informàtica
Maneta de jocs de tipus analògic.
Originàriament hi havia dos tipus de manetes de jocs digitals joystick i analògiques paddle El joystick original transmetia els moviments mitjançant quatre microinterruptors dalt, baix, dreta i esquerra El paddle , utilitzat pel control de la raqueta dels primers videojocs per a TV i posteriorment en els ordinadors, transmet les posicions vertical i horitzontal de la palanca mitjançant dos potenciòmetres que proporcionen un senyal de tensió proporcional al desplaçament de la maneta, que posteriorment és digitalitzat, la qual cosa permet un control molt més precís…
Brigate Rosse

Imatge del segrestament d’Aldo Moro
Organització italiana revolucionària clandestina.
Fundada el 1969 per Renato Curcio i formada, sobretot al començament, per intellectuals i estudiants d’extrema esquerra i posteriorment també per obrers radicalitzats, d’ençà del 1970 féu un seguit d’atemptats contra polítics, magistrats, policies, etc, i contra installacions de l’estat També realitzà diversos segrests, sovint acabats amb l’assassinat del segrestat, com en el cas d' Aldo Moro , líder de la democràcia cristiana italiana Molts dels seus dirigents inicials foren empresonats —entre ells, el mateix Curcio fou condemnat el 1974 i alliberat el 1998— o moriren en …
Apichatpong Weerasethakul
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic tailandès.
Graduat en arquitectura a la universitat de Khon Kaen 1994 i posteriorment en realització cinematogràfica a l’Arts Institute of Chicago 1997, els anys noranta començà a rodar films a cavall entre la ficció i el documental, sovint amb actors no professionals El seu primer llargmetratge Dokfa nai meuman ‘La flor celestial a la mà del diable’, 2000 participava plenament d’aquestes característiques, que posteriorment continuà a Sud sanaeha ‘Sortosament teu’, 2002, pel qual fou premiat a Canes, Sud pralad ‘Mal tropical’ 2004, pel qual rebé el premi del jurat a Canes Sang sattawat ‘Intimitat i…
Giuseppe Tornatore
Cinematografia
Director cinematogràfic italià.
Començà de molt jove com a director teatral i rodant curtmetratges Posteriorment treballà per a la RAI en reportatges i documentals El 1982 guanyà un premi al Festival de Cinema de Salern amb el documental Le minoranze etniche in Sicilia Debutà com a director el 1986 amb Il camorrista al qual seguí l’èxit internacional Nuovo cinema paradiso 1988, que entre altres premis li valgué un Gran Premi del Jurat del Festival de Canes el 1989 i l’Oscar a la millor pellícula estrangera el 1990 Posteriorment ha estrenat Stanno tutti bene 1990, La Domenica specialmente 1991, Una…
Cornell Capa
Fotografia
Nom pel qual és conegut el fotògraf nord-americà d’origen hongarès Cornel Friedmann.
Germà de Robert Capa , amb el qual collaborà a París Posteriorment, el 1937 anà a Nova York, i s’incorporà a la revista Life , i dos anys després hom li publicà el seu primer reportatge fotogràfic Continuà en aquesta revista fins el 1954, en què s’incorporà a l’agència Magnum arran de la mort del seu germà que n'havia estat cofundador i en fou president del 1956 al 1960 Exercí de fotògraf fins el 1974, cobrint una temàtica essencialment social i política El 1966 fundà amb altres fotògrafs el Fons Internacional per a la Fotografia Compromesa posteriorment anomenat…
Joaquim Pujol i Figa
Política
Enginyer industrial.
Diplomat en enginyeria industrial, fou professor de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona i posteriorment de l’escola de negocis de l’Institut d’Estudis Superiors de l’Empresa IESE Al juliol del 1980 s’incorporà com a cap del servei d’anàlisis sectorials del departament d’Indústria de la Generalitat, pocs dies després que el seu cosí Jordi Pujol fos escollit president de Catalunya Entre el 1985 i el 1987 ocupà el càrrec de director del Centre d’Informació i Desenvolupament Empresarial CIDEM, i posteriorment la secretaria general de la…
Encarta
Electrònica i informàtica
Enciclopèdia en suport digital.
Fou creada per Microsoft amb l’adquisició dels drets de la Funk & WagnallsEncyclopedia 1993, i posteriorment incorpora la Collier's Encyclopedia i la New Merit Scholar's Encyclopedia que la companyia adaptà a suport informàtic Inicialment es distribuí sobretot mitjançant disc compacte, i posteriorment hom en feu una versió per internet D’accés parcialment obert 50 000 articles i de pagament 62 000, incloïa text, i material complementari en forma d’illustracions, vídeos i un atles interactiu A més de la versió en anglès, n'hi havia en alemany, francès, castellà,…
Museu Jacint Rigau
Museu
Museu de Perpinyà, situat en un edifici construït (1760-62) pel mariscal De Mailly per tal d’acollir-hi la universitat.
El palau, de rajoles i d’estil antic, serví de primer per a exposar les colleccions del marquès de Villeneuve-Bargement —prefecte del departament—, el 1820 Més tard l’artista PFCapdebós, el veritable fundador, l’obrí al públic 1833 amb les seves colleccions, comprades posteriorment per la vila, la qual ha anat fent adquisicions El 1842 dues ales del museu eren dedicades a la història natural —secció posteriorment traslladada a un edifici proper— Martí Vives modernitzà el museu 1955-57, que conté obres de Jacint Rigau El Crist expirant, 1696 El cardenal de Bouillon…
Francesc Ferrando
Arts decoratives
Ceramista.
Es formà a Llotja, i posteriorment es llicencià a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi 1956, on tingué com a mestre de dibuix Francesc Labarta Com a ceramista, fou deixeble d’Angelina Alòs a l’Escola del Treball Feu murals decoratius en els quals disposa jocs de colors sobre formes geomètriques Estació Marítima de Barcelona, Collegi de Farmacèutics de Girona, església de Sant Josep Obrer de Castelló de la Plana, etc També és molt abundant la seva producció de peces de forma A partir del 1971 exposà repetidament de manera individual a Barcelona, Figueres, Palma, Lleida,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina