Resultats de la cerca

Escriví, entre altres obres, Acadian Geology 1855

Esdevingué catedràtic de lleis i de cànons de la de Barcelona, d’on exercí l’advocacia i fou nomenat ciutadà honrat Publicà Consiliorum una cum sententiis et decisionibus Audientiae regiae principatus Cathaloniae 1628

Fill i net d’escultors, el 1943 interrompé els estudis d’arquitectura després de ser mobilitzat a la Segona Guerra Mundial com a pilot d’aviació Capturat pels aliats, arran de les condicions d’habitatge al camp de presoners de Chartres, on fou internat, s'inicià el seu interès per les estructures lleugeres Reprengué els estudis d’arquitectura, que amplià amb una estada als Estats Units, i el 1952 obrí despatx propi a Stuttgart A l’Escola Tècnica de la universitat d’aquesta ciutat, el 1964 fundà l’Institut d’Estructures Lleugeres És considerat un dels membres més importants de l’avantguarda…

Propugnà una metafísica espiritualista com a retorn a l’eternitat i a l’ésser Publicà, entre d’altres, Le désir d’éternité 1943 i La Philosophie du surréalisme 1955

Fins a Linné, del qual pot considerar-se precursor, el seu Pinax theatri botanici 1623 fou un llibre imprescindible per als botànics més de 6000 plantes hi són designades amb dos noms genèric i específic Intentà ja una classificació de les plantes basada en llurs afinitats naturals Com a anatomista creà una nomenclatura dels músculs encara utilitzada actualment

Formà part de la presidència de la unió de compositors soviètics 1939-48 Influït per Scriabin i pel folklore rus, assolí popularitat a tot el món pel seu estil deseixit, especialment amb la suite Els comediants 1940, els seus tres concerts per a piano i orquestra, el de violí 1949, el de violoncel 1949 i l’òpera La família de Taras 1950

Els legistes proliferaren després de la recepció del dret romà durant l’edat mitjana, en especial a Occitània i en altres països de l’Occident europeu Propugnaren l’augment del poder reial i del braç popular o reial enfront de la noblesa i els eclesiàstics

Postulà l’experiència com a “únic criteri de veritat” i defensà la vinculació entre ciència i filosofia Publicà l’obra Relativismo e idealismo 1922

Autor d’importants treballs en camps molt diversos de la química orgànica Conegut, sobretot, pel catalitzador que porta el seu nom

Contribuí a definir el concepte de delicte segons l’orientació tecnicojurídica que domina en el dret penal modern d’acord amb la teoria de la tipicitat És autor de Grundzüge des Strafrechts ‘Aspectes fonamentals del dret penal’, 1899, Die Lehre vom Verbrechen ‘Teoria del delicte’, 1906, etc