Resultats de la cerca

La institució ha recuperat la tradició del Centre Català que fou fundat el 1914 Té la seu a l’Instituto Costarricence de Cultura Hispánica Hi han estat promotors, entre altres, Ricard Àlvarez i Pallejà i Marius Zaragoza, que n'era president el 1991 El 1982 edità un Recull de poesies patriòtiques catalanes , començà a publicar “Nostra Veu Butlletí del Casal Català de Costa Rica” i des del 1988 “Catalunya Ayer y Hoy” Ha celebrat jornades culturals, organitzat classes de català i commemorat les festes patriòtiques de Catalunya aplecs montserratins

Fou l’òrgan de combat del grup de La Revista Blanca , que tenia un caràcter majorment teòric i ideològic Els principals redactors foren, a més d’Urales, Frederica Montseny, Germinal Esgleas, Soledad Gustavo, Felipe Alaiz, etc Féu, amb èxit, una violenta campanya contra els trentistes en especial contra Ángel Pestaña i Emili Mira, per llur actuació davant l’aixecament de l’alt Llobregat, pel gener del 1932, i deixà de publicar-se quan es produí l’escissió dels Sindicats d’Oposició i es consolidà el domini anarquista en els òrgans directius de la CNT

Després de treballar en oficis diversos, el 1911 publicà la narració de ciència-ficció Under the Moons of Mars , la bona acollida de la qual determinà la seva professionalització com a escriptor El 1912 publicà Tarzan of the Apes , i l’èxit fou tan gran que arribà a publicar 25 narracions amb el mateix personatge Tarzan , esdevingut encara més popular en ser traduït a més de 50 idiomes i fer-se'n versions per a còmic i cinematogràfiques És autor d’altres novelles, incloses també en el gènere fantàstic i la ciència-ficció

Doctor en ciències polítiques per la Universidad Complutense de Madrid i llicenciat en ciències econòmiques, ha exercit la docència a les Universitats de Barcelona i Autònoma de Barcelona, de la qual ha estat, a més, vicerector 1980-86 i és catedràtic des del 1983 És autor d' El Bloc Obrer i Camperol 1930-1932 1974, Andreu Nin y el movimiento comunista en España 1930-1937 1977 i ha contribuït a la Història de Catalunya dirigida per Joaquim Nadal 1983, a més de publicar altres treballs d’història social

D’un gran rigor filològic, rebutjà el concepte de progrés en l’art per tal d’investigar en les obres, a partir de llur forma, les intencions i els condicionaments que la configuren, i reconstruir així globalment enteres zones i períodes de la història de l’art En aquest sentit sobresurt, entre les seves obres, La pittura e la miniatura nella Lombardia fino alla metà del ‘400 1912, prèvia a la revisió general de l’art italià que preparava i de la qual arribà a publicar Il Medioevo 1927 i Il Trecento 1951

Fou un dels principals representants de l’avantguarda dels anys vint i trenta al seu país, que es concretà en el grup “Devetsil”, del qual fou un animador destacat En el seu escrit programàtic Poetismus 1924 pretén de conjugar l’alliberament social i individual a través de la poesia Capdavanter del surrealisme a Praga, a partir de la presa del poder per part dels comunistes, hom li prohibí de publicar Entre els seus estudis cal esmentar Alexander Archipenko 1923, Film 1925, Sovetská kultura ‘Cultura soviètica’, 1928 i Architektura v Ceskoslovensku ‘L’arquitectura a Txecoslovàquia…

Pren el nom de l’obrer cooperativista Josep Roca i Galès i promou el cooperativisme i la seva problemàtica a Catalunya Edita la revista Cooperació Catalana Manté la biblioteca Ventosa i Roig , especialitzada en cooperativisme, organitza les Jornades sobre Cooperativisme que tenen lloc anualment a Prada de Conflent en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu i convoca els premis Jacint Dunyó d’articles sobre cooperativisme 1991, Albert Pérez-Bastardas sobre medi ambient i educació ambiental 1996 i Benet Vigo sobre benestar social 2008 L’any 2005 començà a publicar la collecció…

El 1961 nasqué com a annex de la revista Casal de l’Acció Catòlica de Vic Des del 1962 s’especialitzà de cara a la joventut, sobretot a la que feia el servei a l’exèrcit Dificultats de censura militar, recomanaren un extret especial per als soldats El 1968, per exigències administratives, nomenà com a director Josep Maria Huertas i Claveria 1968-71, que li donà un aire més viu, decantat per un progressisme conflictiu El 1970 s’emancipà del bisbat de Vic i adquirí una inspiració democratacristiana Deixà de publicar-se el 1977

Mercedari 1743, fou nomenat arxiver del monestir del Puig i dedicà els últims anys de la seva vida a recollir notícies sobre la història de l’orde de la Mercè Tot i que no arribà a publicar cap obra, deixà més de 40 volums manuscrits, entre els quals destaquen Nierologio o Biblioteca genealógica de los religiosos del Orden de Nuestra Señora de la Merced 7 vol, Archivo del Puig en la mano amb més de 2000 pàgines, Índice de cosas que se contienen en el “Archivo en la mano” , Madrid, convento de la Merced i Historia de Alcalá de Chivert

Fill del també compositor William Mundy Es graduà en música l’any 1586 a la Universitat d’Oxford, on obtingué el doctorat l’any 1624 Desenvolupà la major part de la seva carrera professional com a organista de la capella de Sant Jordi, a Windsor, on succeí Richard Farrant També fou organista del collegi d’Eton Tan sols arribà a publicar un llibre amb composicions religioses i profanes, Songs and Psalms , a tres, quatre i cinc veus Londres, 1594 En forma manuscrita se n’han conservat també alguns anthems , motets llatins, peces per a tecla i algunes composicions per a conjunt…