Resultats de la cerca

Situació Torre que corona el serrat que hi ha darrere el mas de Mont-ravà, feta de tàpia amb fonamentació de pedra ECSA - J Bolòs Fortificació situada al cim d’un serrat, damunt del mas de Mont-ravà És en un indret bastant enclotat, a prop de l’aiguabarreig de la riera de l’Albiol amb el riu de Glorieta Mapa 34-17445 Situació 31TCF435702 Del costat de l’església nova d’Alcover surt la carretera que va a Mont-ral A la sortida de la població, apareix a mà esquerra la carretera asfaltada que porta al santuari de la Mare de Déu del Remei, al qual no cal arribar A poc més d’1 km del…

Situació i presentació Es troba dins les terres que formen la Plana de Vic Limita al NW i el N amb el municipi de Vic, a l’E, per una petita llenca, amb Santa Eugènia de Berga i Taradell, al S amb les terres de Tona i al SW amb el municipi de Muntanyola El fet que Malla sigui un municipi físicament planer fa que no hi destaquin gaires formes de relleu Així i tot, cal mencionar el puig del Clascar 644 m, sota el qual s’alça la caseria de Malla, Puigllampat 644 m i el serrat del Vilar 820 m, al límit més meridional amb Vic, i el serrat del Prat, el serrat de Can Bou i el serrat de la Coma, al…

La més petita en extensió, és, en canvi, la més poblada prop del 31% del cens total de les valls El 1935 fou dividida en dos quarts independents Andorra la Vella-Santa Coloma i les Escaldes-Engordany L’any 1978 hom creà una setena parròquia separant el nucli de la població de les Escaldes-Engordany A partir d’aleshores el quart de les Escaldes es transformà en parròquia o comú És situada a l’ampla vall central, d’origen glacial, travessada per la Valira, i comprèn la vall del riu Madriu i el seu afluent, el riu de Perafita El turisme i el comerç són les activitats econòmiques dominants L’…

Ocupa en aquesta comarca una posició marginal al N, apartat ja del Xúquer i del seu afluent, el riu Magre, a la zona de transició, cap a l’Horta Gairebé tot el terme és pla, format per sediments quaternaris només vers l’W apareixen uns petits tossals, que constitueixen els contraforts de la serra Falaguera El regadiu ocupa 1760 ha 73% de la superfície del terme la producció més destacada és la del taronger 1070 ha, que ha desplaçat els arrossars i la terra dedicada a cereals i llegums Altres conreus importants són els bresquillers 270 ha i les hortalisses 400 ha Cal destacar la presència de…

La de billó s’originà al segle XI sota Garcia V de Pamplona 1035-54 i fou encunyada fins el 1719 La moneda d’or fou batuda per Sanç Ramires 1063-94, mancús de Jaca, amb la finalitat de pagar el tribut acordat al papa Or i billó porten la menció ARA-GON, però amb Sanç Ramires apareix també la forma IAC-CA, probablement fruit d’un amonedament parallel de caràcter episcopal i MON-SON referent a la nova seca Pere I d’Aragó 1094-1104 baté, també, a Montsó Des d’Alfons el Bataller 1104-34 sabem que el diner jaquès fou quaternal llei de 4 diners, 33% d’argent Sota Ramon Berenguer IV la moneda…

A Catalunya, a mesura que el poder reial s’anà imposant a les jurisdiccions feudals, les vegueries augmentaren en nombre, que era de deu a la fi del s XII, i acabaren instaurant-se a tot el Principat com a demarcació bàsica de la seva administració territorial Així, en el pas dels s XIII al XIV, el territori dependent de Jaume II de Catalunya-Aragó era dividit en les vegueries de Tortosa, de Tarragona o de Tarragona i el Camp, de Montblanc, de Barcelona amb la sotsvegueria del Vallès, d’Osona o de Vic i Osona, de Berguedà o de Berga i Berguedà, poc després sotsvegueria dependent del veguer de…

La vila de Vilagrassa, a 335 m d’altitud, és emplaçada prop de la riba esquerra del riu d’Ondara Havia format una vila closa murallada Originada probablement en una villa romana del Baix Imperi, de la qual s’han trobat interessants mosaics, els seus precedents històrics medievals s’han de cercar en un moment posterior al domini musulmà, quan el terme fou conquerit vers el 1056 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer I des d’aleshores Vilagrassa esdevingué un enclavament estable de la frontera cristiana Incorporada, doncs, als dominis més occidentals del casal de Barcelona, Vilagrassa mantingué…

Sota el poble hi ha un espadat de calcàries d’aspecte basàltic

El 1960 tenia 19 h