Resultats de la cerca
Es mostren 873 resultats
Pérotin
Música
Compositor francès.
Vida La seva identificació continua essent molt debatuda, ja que el seu nom és un dels més freqüents dels segles XII i XIII Segons Craig Wright, començà la seva carrera com a capellà al servei del bisbe de París Pel seu talent com a administrador i els seus dots musicals, cridà l’atenció del bisbe Odó de Sully, que probablement influí en el seu nomenament com a canonge de la catedral de Notre-Dame de París poc abans del 1198 Cap al 1207 fou nomenat succentor d’aquesta mateixa catedral, càrrec directament relacionat amb les activitats musicals, i per sota tan sols del cantor en morir, el seu…
adjectiu qualificatiu
Gramàtica
Adjectiu que expressa una qualitat del nom substantiu al qual es refereix (blanc, alt, petit, bonic, etc.), en oposició a l’adjectiu anomenat adjectiu determinatiu, que en limita l’extensió, sense qualificar-lo.
Els adjectius qualificatius poden ésser qualificatius pròpiament dits que expressen una qualitat i de relació o relacionals , els quals són derivats de substantius i expressen una relació entre el nom qualificat i el nom d’on deriva l’adjectiu, relació que és precisada per l’ús situació universitària , problema lingüístic, crisi econòmica Aquests darrers adjectius poden donar lloc a usos sinònims o complementaris dels del complement del nom introduït per la preposició de crisi econòmica o crisi de l’economia L’adjectiu qualificatiu pot ésser epítet , quan modifica el substantiu directament…
obertura
Fonètica i fonologia
Tret articulatori que es refereix a la distància intermaxil·lar o linguopalatal i que generalment s’empra com a característica rellevant per a qualificar els fonemes d’una llengua segons llur mode d’articulació.
Així, els fonemes es classifiquen en diversos graus d’obertura, d’acord amb les condicions fonemàtiques de cada llengua El sistema vocàlic del castellà, per exemple, n'ofereix tres el català i l’italià, quatre el francès, cinc l’anglès, sis etc La tendència a l’obertura és, tanmateix, un tret característic de les articulacions vocàliques, al contrari de les consonàntiques, que tendeixen al tancament, segons GStraka
modernisme
Música
En parlar de modernisme en música, hom es refereix a un període en el qual imperà el gust per la modernitat, l’interès per la regeneració musical i l’acceptació de plantejaments avançats.
Cronològicament cal emprar unes dates simbòliques aproximades, que s’haurien de corregir segons les diferents interpretacions nacionals A grans trets, a Europa -seguint els criteris de C Dahlhaus- el modernisme abraçaria des del 1890 fins al 1908, és a dir, des dels anys immediatament anteriors al 1900, en què hi havia una clara consciència de viure un moment de crisi i alhora de renovació moderna, fins a la posició d’autors com R Strauss o M Reger, que s’adonaven que calia anar cap a un llenguatge radicalment diferent -expressionisme- o bé cap al repensament irònic del passat En aquest…
eix d’una aeronau

eixos d’una aeronau: X eix longitudinal o de balanç; Y , eix lateral o de capcineig, i Z , eix normal o de guinyada
© fototeca.cat
Transports
Cadascun dels tres eixos coordenats que formen un sistema ortogonal de referència, fix respecte a l’aeronau, amb origen al centre de gravetat d’aquesta, i al qual sistema hom refereix les característiques aerodinàmiques.
raó
Filosofia
Cadascun dels diferents usos que hom fa de la raó, cadascuna de les diferents maneres com hom entén que aquesta facultat pot ésser exercida.
En aquest sentit el terme de raó sol ésser diversament qualificat per l’adjectiu corresponent, i així hom parla de raó analítica tot referint-se a la comprensió més tradicional de l’ús de la raó, en contraposició a l’anomenada raó dialèctica , que expressa l’exercici dialèctic d’aquesta facultat Important és, així mateix, la distinció entre raó pura , que és la raó —entesa en el sentit kantià de contraposició amb l’enteniment— en tant que referida als principis a priori del coneixement, i raó pràctica , és a dir en tant que referida als principis a priori de l’acció humana Cadascun d’ambdós…
Dolor pèlvic
Patologia humana
El dolor pèlvic és una sensació subjectiva desagradable que es percep a la part més baixa de la cavitat abdominal, delimitada per les estructures òssies que constitueixen la pelvis Aquest terme es refereix al dolor que es presenta en qualsevol moment, sense relació particular amb la menstruació ni amb les relacions sexuals La presentació del dolor pèlvic exclusivament durant la menstruació o dismenorrea i el desencadenat pel coit o disparèunia són descrits a part El dolor pèlvic és un dels símptomes més freqüents de les malalties de l’aparell genital femení, però també pot ésser…
zeugma
Figura de dicció per la qual un adjectiu o un verb que concorda amb un mot es refereix també a un altre de més lluny: La mare escombra la sala, i la filla, el menjador
.
psique
Psicologia
Terme, usat sobretot pels psicòlegs i psicoanalistes moderns, en comptes dels mots ànima o esperit, que es refereix a la totalitat organitzada dels processos conscients i inconscients i a l’activitat intencional de l’home.
la Decadència
Nom amb què els historiadors de la literatura catalana han designat el període comprès entre la fi de l’edat mitjana i la Renaixença, el qual es caracteritza per una notable minva en l’ús literari del català i per la mediocritat estètica de les obres que s’hi produïren.
En un principi Pers i Ramona, el 1857, hom situava el començament de la Decadència entorn del 1600 després, el límit inicial fou fixat entorn del 1500, coincidint aproximadament amb la mort de Roís de Corella Quant a l’aspecte ligüisticoliterari, la penetració del castellà als Països Catalans és anterior al 1500, bé que a partir dels primers decennis del segle XVI s’accentuà també el llatí, revifat per l’humanisme del Renaixement, s’hi presenta com a idioma competitiu Tot i que mai no deixà d’haver-hi una literatura en català, és evident que el català deixà d’ésser la llengua predominant en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina