Resultats de la cerca
Es mostren 6483 resultats
Tarquínia
Ciutat
Ciutat de la província de Viterbo, al Laci, Itàlia.
És situada en un petit turó 149 m alt vora la mar Tirrena, al N de Civitavecchia Fundada al començament del segle X aC, durant els segles VIII-VI aC fou un dels estats etruscs més potents Al segle IV aC s’uní a Roma com a estat federat La seva preponderància decaigué a causa de les invasions germàniques, i al segle VI la població es traslladà al lloc del veí castell de Corneto i n'adoptà el nom Durant l’edat mitjana fou molt cobejada pels seus recursos agrícoles i el comerç actiu, i resistí amb èxit diversos setges Possessió dels Estats Pontificis segle XIV, Eugeni IV li tornà la seu…
Ani
Ciutat antiga
Antiga ciutat d’Armènia, situada a la vora dreta de l’Arapaçayi, actualment en territori turc i en ruïnes.
Als segles X i XI, amb la dinastia dels bagràtides, assolí la capitalitat d’Armènia d’aquesta època daten les millors obres d’art i restes de fortificacions hom troba arcs ogivals a la capella del Bon Pastor 970-980 i al pòrtic de l’església dels Sants Apòstols segle XI i restes de cúpules sobre petxines a la catedral 989-1001, obra de Tirídates Malgrat les restauracions del segle XIII, és un complet conjunt monumental precedent de l’arquitectura medieval de l’occident europeu La ciutat fou abandonada a causa de les invasions dels tàtars i del terratrèmol de l’any 1319 L’any 2016 la UNESCO la…
Tipasa
Localitat
Localitat d’Algèria, vora la mar, 65 km a l’W d’Alger.
Fundada pels fenicis com a centre comercial, esdevingué colònia romana s I dC Convertida al cristianisme al s III, la població sofrí sV una forta persecució per part dels vàndals arrians molts cristians emigraren aleshores a Hispània La ciutat fou destruïda i abandonada amb la invasió àrab Només a partir del 1854 començà d’ésser novament poblada Es conserven, d’època romana, el fòrum, amb la basílica civil, restes de muralles, etc Entre els monuments cristians, cal destacar les restes d’una gran basílica de 9 naus amb columnes i pilastres, un cementiri amb tombes excavades a la roca, una…
Sant Miquel de Celrà
Art romànic
Al cim del puig de Sant Miquel, que tanca pel NE la vall de Sant Daniel, hi ha restes abundants d’una antiga capella de Sant Miquel, que fa costat a la torre o castell de Sant Miquel, de construcció tardana, situada, però, en un lloc estratègic Les restes no són romàniques, però el seu inici sí que ho devia ser El lloc era anomenat antigament puig del Castellar i hi havia ja un castell o fortalesa amb una capella L’any 1451 el bisbe de Girona Bernat de Pau n’autoritzà la reconstrucció, que es feia encara el 1478 Va ésser destruïda, com el castell, el 1809 durant la guerra del Francès
Santa Perpètua de Gaià
Santa Perpètua de Gaià
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Pontils (Conca de Barberà), situat a l’esquerra del Gaià, a l’indret on aquest forma el congost de Santa Perpètua , esglaonat al vessant d’un grop calcari que obliga el riu a descriure un meandre.
Al cim del penyal hi ha les restes del castell de Santa Perpètua fragments de la muralla, un portal i una torre mig esberlada, documentat des de la fi del segle X era d’Ansulf, vicari de Gurp i estirp dels Cervelló, que fou destruït en l’escomesa d’Almansor Reconstruït 1012, pertangué, dins el comtat de Barcelona, als Cervelló passà als comtes de Savallà segle XVII i als marquesos d’Aitona segle XVIII Les restes de la primitiva església romànica es conserven al clos del cementiri L’actual parròquia de Santa Maria es troba prop de la torre del castell Fins el 1995 fou cap de municipi, al qual…
Vibo Valentia
Ciutat
Capital de la província homònima, a Calàbria, Itàlia.
Mercat agrícola important, sofrí les conseqüències del terratrèmol del 1905 i en part ha estat refeta Als seus encontorns hi ha les restes de l’antiga Hipònion , colònia grega fundada a la fi del segle VII aC pels habitants de Locres Epizefiris Desenvolupada sota la protecció dels tirans de Siracusa, els romans hi fundaren una altra colònia 236 o 192 aC, anomenada Valentia , que fou transformada en municipi i adquirí un gran desenvolupament Seu episcopal des del segle V, fou fortificada pels bizantins Els sarraïns la destruïren, i decaigué completament vers el 1073 Encara, però, fou…
Castell de Sin (Campo)
Art romànic
Situació Aspecte que oferia aquest castell en el moment de les excavacions l’any 1994, amb el basament de la torre al centre i les restes d’un habitatge en primer terme J García Les restes d’aquest castell són al capdamunt d’un promontori al nord-est de Campo, a quasi 900 m d’altitud, des d’on és possible controlar tota la vall de Bardaixí Mapa 31-10 212 Situació 31TBG873996 S’hi va des del poble de Campo, on surt un camí veïnal que porta a la falda del turó Allí cal deixar el vehicle i pujar a peu en un recorregut d’uns 20 minuts Castell Aquesta fortificació es troba en procés d’excavació,…
Sant Joan Baptista del Castell (Oliana)
Art romànic
Situació Ruïnes que dibuixen una planta rectangular d’aquesta enigmàtica construcció situada a llevant del turó del castell d’Oliana ECSA – JA Adell Les restes de l’edifici conegut com Sant Joan del Castell són a tocar del marge d’un camp proper, a llevant, del turó del castell d’Oliana Mapa 34–11291 Situació 31TCG597608 Per anar-hi cal agafar el camí que porta al castell d’Oliana i, en el primer trencall, prendre el camí de la dreta A uns 100 m hi ha el camp on es troben les restes de l’edifici JAA Història L’única referència coneguda de l’església de Sant Joan Baptista del Castell data del…
dolmen d’Aigua Dolça
Dolmen
Dolmen del terme municipal d’Artà (Mallorca).
És situat a la colònia de Sant Pere d’Artà, a pocs metres de la mar Juntament amb el de son Bauló, és l’únic monument d’aquest tipus conegut a Mallorca, i el que millor ha conservat les restes d’enterraments La cambra funerària 3,60 m x 2,90 m és formada per lloses verticals i coberta per un túmul delimitat per un cercle de lloses de 6,75 m de diàmetre Un corredor d’1,65 m de longitud dóna accés a la cambra, a l’interior de la qual es trobaren les restes de vuit individus i les ofrenes funeràries Les datacions amb radiocarboni situen l’ús del monument entre el 1750 aC i el 1600 aC
Sant Pere del Castell de Quermançó (Vilajuïga)
Art romànic
La capella del castell de Quermançó és esmentada en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 En els nomenclàtors del final del segle XIV l’església figura que tenia un sacerdot encarregat, que havia d’acudir als sínodes diocesans, inclosa l’església de Sant Feliu de Vilajuïga El castell, antiga possessió dels comtes d’Empúries, apareix en la documentació del segle XI, en el testament de Ponç I, del 1078 Aquest, al llarg de la seva història, ha sofert diverses destruccions i reconstruccions, les quals devien afectar també la seva capella Entre les restes de la fortalesa que han arribat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina