Resultats de la cerca

Franciscà 1727, ensenyà filosofia, teologia i retòrica a Mallorca, i el 1751 partí com a missioner cap a Amèrica JM Bover reporta nombroses obres seves, la major part inèdites traduccions al castellà de Ciceró, Virgilii altres autors llatins, poesies seves en llatí, català i castellà, i diverses obres devotes, de metafísica, teològiques, etc, entre les quals hi ha un Vocabulario mallorquín, castellano y latín , que s’ha conservat a través d’una còpia amb addicions de Josep de Togores i Sanglada, comte d’Aiamans, i de Guillem Roca i Seguí

Entrà a la directiva del CD Manresa la temporada 1966-67, i la següent en fou el secretari general i l’equip aconseguí per primera vegada l’ascens a la primera divisió 1968 Impulsà la construcció del Vell Congost, inaugurat el 1968 La temporada 1970-71 presidí el club, i després seguí a la junta directiva El 1979, un cop desvinculat del CD Manresa, participà en la creació del Manresa Esportiu Bàsquet, que posteriorment es convertí en el Bàsquet Manresa SAE, del qual formà part del consell directiu

Al començament dels anys noranta començà a investigar la història de l’excursionisme a Catalunya i seguí amb l’estudi de la muntanya com a nova geografia cultural De les seves publicacions destaca Els Pirineus maleïts Natura, cultura i economia moral en les societats dites tradicionals 2000, Aproximació a la història de l’excursionisme terrassenc 2001, El paradís indicible La representació de Montserrat a l’edat moderna 2002, Del Paradís a la Nació La muntanya a Catalunya Segles XV-XX 2004 i Història social de l’excursionisme català El franquisme 2008

Membre d’una de les famílies catalanes dedicades a l’hoquei de més tradició, jugà tota la seva carrera esportiva al Club Egara de Terrassa Debutà la temporada 1971-72 i conquerí cinc Lligues espanyoles 1972-75, 1979 i dues Copes del Rei 1972, 1973 Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972, Mont-real 1976, Moscou 1980, on guanyà la medalla d’argent, i Los Angeles 1984 Aconseguí la medalla d’or a l’europeu de Madrid 1974 Un cop retirat seguí vinculat a l’Egara

El terreny és planer, amb alguns turons puig Seguí, 320 m alt, al sector ponentí del terme, on apareix la base miocènica des Pla El límit amb el municipi de Palma al S és fixat en part pel barranc encaixat de sa Talaia El torrent de Solleric permet algun regatge, però dominen els conreus típics de secà L’any 1982 la superfície explotada era de 1 785 ha el 86% del terme, de les quals 1 163 ha el 65% eren conreades Predominen els conreus herbacis 732 ha, de cereals i farratge i els fruiters de secà, principalment ametllers 371 ha La ramaderia, que complementa l’agricultura, consta d’uns 40 caps…

Cap dels progressistes illencs a partir del 1856, fou regidor des del 1858 i després alcalde de Palma en 1861-62 Participà en la fracassada conspiració progressista del juny del 1866 i per l’octubre del 1868 encapçalà la Junta Provisional de Govern de les Balears, fou governador civil interí i president de la diputació Diputat a corts el 1869, seguí Ruiz Zorrilla el 1871, fou de nou diputat en 1872-73 i l’11 de febrer de 1873 votà la proclamació de la Primera República Fou governador civil de Balears del juny del 1872 al febrer del 1873

Fill segon d’Olf de Pròixida i d’Estefania Carròs, adoptà aquest cognom com a hereu de la seva mare o perquè el seu oncle Nicolau Carròs el féu hereu de diverses viles a Sardenya 1347 Adquirí tot el patrimoni familiar quan el seu germà Joan seguí la carrera eclesiàstica Es distingí a la guerra de Castella, contra l’intent de Du Guesclin d’entrar al Regne de València Lluità a Sardenya contra el jutge d’Arborea 1376 Fou governador d’Oriola Assistí a les reunions de Calataiud, on es tractaren qüestions del Cisma 1380 Casat amb Elvira de Centelles, deixà sis fills

El 1917 era tresorer de la Federació Regional Metallúrgica Seguidor de S Seguí, el 1918 fou un dels organitzadors del Congrés de Sants i presidí el sindicat de lampistes Deportat a la Mola de Maó 1920, el 1922 presidí el sindicat del transport Defensà l’organització de la CNT en federacions nacionals d’indústria i signà el manifest dels Trenta Restà al marge de l’organització arran de les polèmiques amb la FAI, però hi ingressà de nou el 1936 i presidí la Federació Nacional de la Indústria Pesquera i dirigí la publicació Mar i Terra

Professor del Collège de France, tingué una considerable influència dins el camp de l’economia francesa Seguí Schumpeter en el desenvolupament d’una anàlisi econòmica, basada en l’especulació social dels problemes de l’època Crític de l’economia neoclàssica, preferí de donar un enfocament institucionalista a la realitat econòmica A més de L’économie du XX siècle 1961, ha escrit també La valeur 1943, Le capitalisme 1948, Le IV Plan français 1962, Unités actives et mathémathiques nouvelles Révision de la théorie de l’équilibre économique général 1975 i Pour une philosophie du nouveau…

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1908 Després dels estudis eclesiàstics de filosofia i teologia, seguí cursos de filologia romànica, llatí i fonètica experimental a Bonn 1923-26 i s’hi doctorà el 1927 amb un estudi lingüístic de la versió mallorquina de la Questa del Sant Graal, Zur Bestimmung der Mundart der katalanischen Version der Graalsage , publicat en versió resumida el 1928 Fou professor de llengües clàssiques i modernes al collegi de Veruela Saragossa i al de Casp Barcelona i compongué diverses obres pedagògiques, entre les quals la Gramática de la lengua latina , en dos volums…