Resultats de la cerca

Situació Vista exterior de l’església amb el mur frontal de ponent, on es fa més palesa l’obra romànica amb el seu aparell A Lajarín El temple parroquial de Sant Vicenç fou el nucli que originà el poble de Calders, el qual s’estén, vers tramuntana, en una zona que delimita i contacta les terres planeres bagenques amb els altiplans moianesos Long 1°59’34” — Lat 41°47’20” Per anar a Calders cal agafar la carretera de Manresa a Vic, la qual travessa el poble de Calders, que es troba a uns 17 quilòmetres de Manresa vers tramuntana Cal demanar la clau a la rectoria FJM-AMB Història…

A l’alta edat mitjana sembla que a Cadaqués hi havia un condomini entre el comte d’Empúries i el monestir de Sant Pere de Rodes La població de Cadaqués, a causa de la seva situació, aviat fou fortificada, fet que potser motivà que tant fos anomenada castell com vila L’any 1280, en una carta de franquesa atorgada per Ponç Hug, comte d’Empúries, a la vila i al castell de Cadaqués, és esmentat per primer cop el terme castell amb relació a aquest lloc De fet, tal com indica Pere Català Els castells catalans , vol 2, Barcelona 1969, pàg 367, segurament la població s’havia convertit en un castell…

És situada a la depressió prelitoral o conca d’Oviedo i al vessant S de la petita serralada del Naranco, entre els rius Nora i Nalón El creixement demogràfic fou molt lent fins que l’explotació de la conca minera revitalitzà tota l’economia de la regió i començà l’expansió urbana A la funció administrativa s’afegeix la de centre financer, industrial i cultural Centre d’ensenyament superior Universidad de Oviedo, fundada el 1608 És el centre comercial de la major part de la comunitat autònoma, tret del sector costaner Les principals indústries són les metallúrgiques fàbrica d’armes des del…

Situada a la vall de la Somme, la ciutat conserva encara el nucli antic, que es veié desbordat en acabar la Segona Guerra Mundial per una nova àrea urbana que creixia d’acord amb l’impuls industrial que experimentà la ciutat Amiens és el centre comercial i agrícola de les poblacions suburbanes assentades a les terres pantanoses de la vall de la Somme, els habitants de les quals conreen el sòl alluvial i han canalitzat les aigües que serveixen de vies de transport per al comerç dels productes hortícoles Nucli industrial desenvolupat entre les àrees industrials de París i de Lilla teixits,…

La decadència de la ciutat romana motivada per les invasions dels segles III i V i per les males condicions naturals del port motivaren que la població d’Empúries, a l’alta edat mitjana, es refugiés al promontori de Sant Martí l’església és esmentada ja el 842 Esdevingué la primitiva capital del comtat d'Empúries fins a les invasions normandes del segle IX el comte Gausbert féu restaurar o reedificar la població el 927 Detall de la porta d’entrada a l’església de Sant Martí © CIC-Moià Les restes de les muralles medievals i del castell d’Empúries són del segle XIII També en aquesta època fou…

La geografia Situada a les ribes escarpades del Vltava, entre les confluències de l’Elba i del Berounka, al centre mateix de la conca hidrogràfica bohèmia, oposa una vora esquerra escarpada i travessada per petits afluents, on hi ha els barris Hrad Čany i Malá Strana ‘ciutat menor’, a una vora dreta oberta, en la qual s’aixequen la Staré Město ‘ciutat vella’ i la Nové Mesto ‘ciutat nova’ Ultra els nombrosos barris nous construïts d’ençà del segle XIX, entorn de la plaça Václavské, l’expansió urbana s’ha produït per absorció de nuclis veïns, com els de Michle, Vršovice, Zižkov, Libeň i…

Situada en una cruïlla geogràfica, propera al districte industrial de l’Alta Silèsia i a unes altres regions mineres importants Després de la Segona Guerra Mundial, Cracòvia experimentà un gran creixement demogràfic aproximadament un 70% des del 1950, i es convertí en una gran metròpolis La gran indústria pesant ha estat installada a la ciutat satèllit de Nowa Huta A l’àrea suburbana hi ha una gran planta productora de sosa càustica És un centre important de distribució comercial, ben comunicat per ferrocarril, per carretera i per avió Principal focus cultural i científic del país, darrere…

Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València l’any 1940 El 1944 fundà la revista Arbor , òrgan del Consell Superior d’Investigacions Científiques, la qual dirigí 1951-53 Fou catedràtic d’història moderna de la UV i d’història de la filosofia espanyola i filosofia de la història de la Universidad Complutense de Madrid Dirigí la secció de publicacions del pensament actual de l’editorial Rialp Fou delegat del Ministeri d’Afers Estrangers per a les relacions culturals amb l’Europa Occidental Persona de gran prestigi intellectual, fou membre de l’Opus Dei i opositor al general…

El terme és accidentat per la serra Llarga, a l’oest, i la serra de Bèrnia, al sud, i comprèn un petit tros de costa alta i rocallosa, on s’obre la cala de la Fustera El 32% del territori és ocupat per pinedes i matollars, aprofitats com a pastures L’agricultura és gairebé totalment de secà 1 846 ha, i comprèn principalment vinya, dedicada a la producció de raïm de vi i panses, ametllers, garrofers i oliveres La propietat de la terra és molt repartida 90% de les explotacions tenen menys de 5 ha A més de les activitats industrials derivades de l’agricultura alcohol, oli, hi ha indústria…

Doctor en dret i format en el camp radical, fou membre de l’assemblea constituent del 1946, i també senador Formà part, entre el 1947 i el 1957, de diversos governs de la Quarta República i, en constituir-se el renovat Parti Socialiste 1971, passà a ésser-ne secretari general Candidat a la presidència de la república el 1965 i el 1974, el 1981 assolí el càrrec, amb el suport del conjunt de l’esquerra Aplicà un programa de caràcter accentuadament socialitzant nacionalització de grans empreses i institucions financeres, augment de les mesures de protecció social, que fou en part revisat el 1983…