Resultats de la cerca
Es mostren 522 resultats
limburguès
Alimentació
Formatge flamenc, produït també a França i Alemanya, fet amb llet de vaca, que té la crosta de color taronja i tacte llefiscós, de pasta tova, flexible, i olor i sabor forts, amb un 30-40% de matèries grasses.
bol
bol
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Química
Barreja d’òxid de ferro natural, argila, silicat càlcic i silicat magnèsic, en proporcions variables segons la procedència, amb una coloració que va del gris a l’ocre clar, i fins al vermell fort, passant per uns tons taronja.
En l’antiguitat era molt apreciat el bol d’Armènia, però també era conegut el de Llanes Astúries i el d’altres jaciments de la península Ibèrica, de França Borgonya, rodalies de París, d’Itàlia, etc És utilitzat com a pigment en tècniques al tremp, per a aparellar suports pictòrics de tela com a coixí mordent, en el daurat a l’aigua sobre retaule i sobre peces de fusta
cargol de punxes

Cargol de punxes
Julien Renoult (cc-by-nc-4.0)
Malacologia
Mol·lusc gasteròpode que té una conquilla molt dura, amb sis o set espirals d’on surten unes espines llargues, còniques i fortes; el sifó, llarg i recte, és de color blanquinós i groguenc, amb l’obertura de color taronja.
tord flassader

Tord flassader
Xavier Rufray (CC BY-NC)
Ictiologia
Peix d’uns 10 cm de llargària, d’un color rogenc o taronja, amb una petita taca negra a l’aleta caudal, una banda longitudinal argentada al mig de cada costat i a sobre una altra d’un color terrós fosc.
Habita principalment a les praderies de fanerògames marines —en general no s’apropa a les costes rocalloses— de la Mediterrània, i no és freqüent a les costes dels Països Catalans
calèndula

Camp de calèndules
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les compostes, perennes o anuals, de fulles oblongues, alternes, i flors en capítols vistosos, solitaris, de color variable de groc a taronja, amb flors perifèriques ligulades i fruits en aquenis encorbats i tuberculosos.
Algunes espècies, com C officinalis boixac de jardí i C suffruticosa , en mata perenne, són conreades en jardineria d’altres, com C arvensis boixac de camp, viuen als camps Floreixen gairebé tot l’any
Les parmeliàcies
Hom inclou en aquesta gran família líquens amb tallus foliaci i amb tallus fruticulós, amb algues clorococcals com a fotobionts Els apotecis són superficials o marginals, de tipus lecanorí, amb el disc d’un color des de brunenc fins a negre i un marge tallí del color del tallus Els ascs, amb una estructura apical amiloide molt semblant a la de les lecanoràcies, contenen generalment 8 espores incolores En podem diferenciar tres subfamílies hipogimnioidees, parmelioidees i usneoidees Les hipogimnioidees Les hipogimnioidees tenen tallus foliaci o subfruticulós, generalment buit, amb una medulla…
judo

Maurici Casasayas durant el XXI torneig internacional d’Andorra de judo del 2012
Club Esport 7
Judo
Art marcial de lluita cos a cos originària del Japó i derivada del jujutsu.
Els seus orígens es remunten al 1882, quan el pedagog Jigoro Kano obrí la primera escola de judo a Tòquio Kano codificà la seva pràctica, eliminant les parts perilloses del jujutsu, i emfatitzà els seus principis filosòfics El judo permet només el contacte entre judokes nom que reben els seus practicants amb les mans nues i prohibeix determinats cops i luxacions considerats perillosos Té com a principi aprofitar la força de l’adversari per a desequilibrar-lo i tirar-lo al terra i mantenir-lo sotmès Les tècniques emprades són un conjunt d’accions coordinades que tenen per objecte projectar,…
cítric

Producció mundial de cítrics
©
Botànica
Economia
Agronomia
Nom donat a cadascun dels petits arbres i arbusts de la família de les rutàcies, i més concretament del gènere Citrus
.
També inclou algun altre gènere molt afí, de fruit en hesperidi, gros i comestible, de polpa compartimentada en grills molt sucosa, àcida i rica en vitamina C, i de pela rugosa, corretjosa i gruixuda proveïda de nombroses glàndules oleíferes Els cítrics més importants són els tarongers, els mandariners i els llimoners, i també els bergamoters, els arangers, els poncemers i els narongers, de tots els quals són conegudes nombroses varietats i híbrids Es tracta, en general, d’espècies originàries de l’Àsia oriental i meridional, conreades des de molt antic algunes, des de 2000 anys aC, de primer…
Comunitat d’Estats Independents
Organització regional eurasiàtica que agrupa la major part dels estats sorgits de les repúbliques de la Unió Soviètica en el moment de la seva dissolució.
La seu és a Minsk Bielorússia El 2016 n’eren membres de ple dret Rússia, Bielorússia, Armènia, l’Azerbaidjan, el Kazakhstan, el Kirguizistan, Moldàvia, el Tadjikistan i l’Uzbekistan, i el Turkmenistan n’era membre associat des del 2005 D’altra banda, Geòrgia abandonà l’organització l’any 2008 L’any 2014 el govern ucraïnès anuncià la sortida de la CEI, de la qual és membre bé que no de ple dret, renúncia que no es féu efectiva oficialment fins dos anys més tard, tot i haver-ne suspès l’activitat La CEI reconeix la sobirania, la integritat territorial i la inviolabilitat de les fronteres dels…
Sargantana vivípara
Morfologia La sargantana vivípara Lacerta vivipara té el cap proporcionalment petit, les potes relativament curtes i una locomoció lleugerament serpentiforme Javier Andrada És una sargantana relativament grossa pot assolir fins 8,8 cm de longitud de cap i tronc, i la cua, molt variable, pot mesurar des d’1,1 fins a 2,5 vegades aquesta dimensió Té un aspecte peculiar el cap és petit i més aviat arrodonit, mentre que el tronc és força llarg, proporcionalment, i aplatat Les potes són més aviat curtes i el coll i la cua són relativament gruixuts Les escates dorsals són granulars, però més…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina