Resultats de la cerca

La mesura de la resposta hemodinàmica del cervell permet estudiar quina o quines àrees del cervell s’activen en fer una tasca determinada o en moure alguna part del cos, i també quina és la interacció entre aquestes àrees i la seva connectivitat S'utilitza com a procediment diagnòstic per a localitzar afeccions del cervell i, en processos prequirúrgics de neurocirurgia, per a avaluar el risc que una intervenció pot comportar en l’afectació d’altres zones cerebrals

Establert de molt jove a l’Havana, fou president de l’empresa Asociación Nacional y Unión Industrial y Comercial, que s’expandí a tota l’illa durant els primers anys del segle XX Enriquit amb els negocis de Cuba, costejà les obres de les escoles públiques de Sant Pol de Mar Per la seva tasca benèfica li fou concedida la Gran Creu d'Alfons XII El seu nebot, Ramon Planiol i Arcelós, continuà alguns dels seus negocis a Cuba

Treballà a Nova York en cases de doblatges de pellícules i féu publicitat El 1913 s’establí a Cuba, on fou secretari del Centre Català de Santiago de Cuba El 1916 es traslladà a Nova York, on també fou secretari del Centre Nacionalista Català de Nova York Organitzà una delegació de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, que durant quatre anys féu una tasca fructífera i es constituí en un nexe entre els catalans de Nova York

Estudià belles arts i disseny a Barcelona Renovà el panorama de la decoració d’interiors a Catalunya i a l’Estat espanyol, on, entre altres innovacions, introduí els treballs en fusta blanca i fou capdavanter en la creació d’un hàbitat infantil La seva tasca abastava també l’habitatge particular i els interiors de botigues, oficines, escoles, etc Collaborà amb arquitectes, ceramistes Jordi Aguadé i joiers grup Cantonada, Ars Sacra, etc i en diverses experiències Fou membre del FAD

Titulat el 1934, realitzà, entre altres obres, l’Institut Laboral de La Carolina i, en equip, la tribuna del camp de futbol de San Mamés Més important fou la seva tasca com a impulsor d’estudis d’arquitectura i disseny actuals Del 1948 al 1973 dirigí la Revista Nacional de Arquitectura , anomenada més tard Arquitectura Fou fundador, juntament amb L Feduchi i J Carvajal, del SEDI Sociedad de Estudios para el Diseño Industrial per a la renovació del disseny

Féu nombroses auques Treballà per a les cases Estivill i Llorens La seva producció millor és la del període 1849-62, en collaboració amb el dibuixant Ramon Puiggarí També gravà romanços, ventalls, soldats de rengle, goigs i estampes L’ajudà el seu fill homònim, que signà com ell i continuà el treball del pare, cosa que provocà una certa confusió en l’atribució d’auques, bé que la tasca del fill és d’una qualitat molt inferior

La seva tasca era de fer la síntesi de tots els plans econòmics, culturals i socials la coherència dels quals era determinada mitjançant els balanços materials, a partir dels quals hom cerca una previsió dels recursos i de les assignacions, l’elaboració del pla general i el control de la seva execució a través dels representants del Gosplan a les diverses repúbliques de l’URSS Deixà d’existir al desembre del 1991, amb la dissolució de l’URSS

Ordenat prevere el 1972 a Saint-Vincent de Mérignac, es diplomà a l’Institut Superior de Pastoral Catequètica, vinculat a l’Institut Catòlic de París Fou vicari de Saint-Vincent de Mérignac, responsable diocesà del servei de catequesi del 1982 al 1992 i vicari episcopal de l’arxidiòcesi de Bordeus fins el 2003 El gener del 2004, Joan Pau II el nomenà bisbe de Perpinyà succeint André Fort En la seva tasca pastoral dinamitza de manera especial la catequesi

Membre fundador de l’Institut d’Estudis de la Marina Alta i de l’Institut d’Estudis Alacantins, ha realitzat una important tasca en l’impuls de la llengua i la cultura catalana al País Valencià Entre d’altres obres, ha publicat Cent anys de vida municipal 1982, La tragineria a la Marina Alta 1990, Els cognoms i malnoms de Benissa 1998 i Història de Benissa 2002 Des del 1987 edita i dirigeix l’almanac Calendari dels Brillants

Organitza cursos i conferències, intervé davant organismes i administracions per donar a conèixer la tasca dels geògrafs i fer un seguiment de la provisió de llocs de treball, dóna assessorament en aspectes legals i participa en la promoció d’un collegi de geògrafs Edita unes tarifes professionals orientatives, diversos opuscles i un directori de socis Es creà a l’abril del 1988 a Vilanova i la Geltrú, i inicialment prengué el nom d’Associació de Tècnics Geògrafs de Catalunya