Resultats de la cerca
Es mostren 4088 resultats
Sant Vicenç de Regencós
Art romànic
L’església de Sant Vicenç de Regencós no figura en els nomenclàtors de la diòcesi del final del segle XIV, on són esmentades no solament les parròquies sinó també les capelles que tenien un sacerdot adscrit Aquest fet sembla indicar que en l’esmentada centúria el lloc probablement encara no tenia església La construcció de l’actual edifici fou iniciada el 28 d’abril de 1805, segons que figura en una làpida collocada a l’exterior de l’absis, que devia substituir l’edifici anterior L’església de Sant Vicenç de Regencós fou sufragània de Sant Pere de Begur fins l’any 1788, data en què fou…
Sant Joan i Sant Martí de Castellar (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
El lloc de Castellar, llogaret de l’antic terme de Tost, apareix esmentat en un document del 1086, en què Guinedel i els seus fills donaren a Santa Maria de la Seu l’alou que tenien “ in apendicio Sancti Martini in prenominatum locum Kastellari, in terminum kastri Tostensi ” Les afrontacions de l’alou, la roca de Roter a llevant “ in ipsa Gargaieda ” a migdia, el riu Segre a ponent, i el riu Tost al N, no deixen dubtes sobre la seva Identificació L’església de Sant Joan i Sant Martí fou reformada el 1881 Actualment aquest església és annexa de la parròquia d’Adraén
Sant Pere del Morrell (Sant Andreu de Llavaneres)
Art romànic
Església i antiga ermita, situada al sector marítim, prop del barri de Can Sanç Se n’ignora l’origen, però es podria situar en època del romànic Surt esmentada ocasionalment el 1368 en un document en què consta que tenia donades o ermitanes que en tenien cura El 1508 s’esmenta com “Sant Pere prop l’arena del mar” Sembla que inicialment era un lloc d’hostalatge en el camí ral que passava prop d’ella Es va refer al segle XVII i fou des d’aleshores centre d’una confraria de pescadors L’església de Sant Pere ha estat de nou refeta el 1917 i el 1953
il·luminació
Teatre
Art i tècnica d’il·luminar un espai escènic.
Bé que en el teatre grec i romà era aprofitada la llum del dia, hom emprava altres sistemes per a aconseguir efectes especials En els drames litúrgics els elements normals d’illuminació torxes, teies, etc tenien un valor simbòlic El teatre de l’Opéra, de París 1822, utilitzà per primera vegada la llum de gas La incorporació de la llum elèctrica 1846 creà un problema d’ombres, que hom volgué resoldre amb el sistema tetracolor llum blava, groga, blanca i vermella, però no fou resolt fins el 1883, amb la utilització, al Teatro alla Scala de Milà, dels llums d’arc voltaic i els…
Sebastian z Felsztyna
Música
Compositor i teòric musical polonès.
Estudià teologia a la Universitat de Cracòvia i s’ordenà de sacerdot cap al 1528 Escriví el que es considera el primer tractat polonès de música mensural, l' Opusculum musice mensuralis Cracòvia, 1517, i un compendi sobre el cant pla amb el títol Opusculum musice compilatum noviter Cracòvia, 1517, que amplià en successives reedicions Els seus tractats tenien finalitats pedagògiques La seva activitat com a compositor està aplegada en algunes edicions, com ara un recull d’himnes del 1522, que no s’ha conservat Tan sols se’n coneixen tres motets a quatre veus Fou el primer compositor polonès que…
rostir a l’ast
Rostir una peça de carn traspassada per un ast que rep un moviment de rotació mitjançant un sistema mecànic o elèctric, a fi de coure-la homogèniament.
Tècnica culinària de gran tradició als Països Catalans i a Occitània, moltes llars tenien un ast a la llar de foc que, suportat per un aster, es feia girar manualment Són típics en aquests territoris els establiments especialitzats a vendre pollastres a l’ast, on també s’hi poden rostir altres carns conill, etc Aquesta tècnica apareix als primers receptaris medievals, com el Llibre de Sent Soví i el Llibre del coch , i també a La cuinera catalana , llibre de cuina del segle XIX, on també es recull alguna recepta de peix a l’ast També és molt popular a la cuina del Magrib
Polaris
Míssil mar-sòl nord-americà, proveït d’un cap nuclear, concebut per a ésser llançat des de submarins atòmics submergits.
Les primeres proves d’aquests míssils amb el nom de Polaris foren efectuades el 1961 Els Polaris són llançats per l’acció de l’aire comprimit i no engeguen llurs motors, de combustible sòlid, fins a uns 25 m de la superfície de l’aigua, i tenen un sistema de comandament automàtic propi accionat segons les ordres donades per un ordinador disposat en el mateix projectil Els primers Polaris tenien un abast de 2 000 km, però els constants perfeccionaments permeteren de superar els 4 000 km El 1978 hom començà a retirar-los del servei i a substituir-los pels Poseidon i, posteriorment, pels Trident…
Castell de Montargull (Anglesola)
Art romànic
La primera referència històrica del castell de Montargull és de l’any 1196, en què Berenguer d’Anglesola i la seva esposa Anglesa atorgaren a Santa Maria de Solsona els drets que tenien en la condomina de Rossell, en canvi de la parellada d’alou que el seu pare Bernat d’Anglesola havia promès pel castell de Montargull i per la malifeta que havia fet al castell de la Fuliola Segons els fogatjaments del segle XIV el terme era dels Anglesola Actualment, al lloc que ocupaven l’església i el castell de Montargull hi ha la masia del Mingot, al nord-oest del poble d’Anglesola, tocant a Tornabous
guarda de fet
Dret civil català
Situació d’acolliment d’un menor desemparat que ha estat abandonat per les persones que en tenien cura i és acollit de manera transitòria per altres persones físiques o jurídiques.
Les funcions principals d’aquesta figura són tenir cura de la persona que és acollida i de l’administració dels seus béns La guarda de fet també es constitueix en cas de persones incapaces i persones subjectes a curatela En aquests casos, mentre no es constitueixi la tutela i la curatela, s’hauran de prendre les mesures necessàries per a la protecció de la persona i dels seus béns Si és convenient, es designa un defensor judicial El guardador de fet té dret a rebre una indemnització per les despeses que es realitzin i també pels perjudicis causats L’esmentada quantitat que ha de rebre el…
ictiornis
Paleontologia
Ornitologia
Gènere d’ocells fòssils de l’ordre dels ictiornitiformes, d’uns 25 cm, que tenien les ales grosses i aptes per al vol, vèrtebres amb doble concavitat i coll llarg.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina