Resultats de la cerca

Zona de pas de les rutes comercials entre la Mediterrània i l’Índia des de temps molt antics, els primers testimonis coneguts d’activitats musicals de les civilitzacions i cultures que s’hi desenvoluparen corresponen als beduïns, dels quals són conegudes les danses de guerra anomenades arda o ayala , associades a esdeveniments festius i interpretades per dos cors Les cançons beduïnes de la Unió dels Emirats Àrabs són interpretades per dues persones alternativament o per una de sola, les quals s’acompanyen d’un rabāb violí d’una o dues cordes que toquen ells mateixos Un tipus de…

El nom prové, segons les teories més acceptades, d’un Barkeno iber, del nom Barcino deriva Barcinona , nom també llatí posterior a l’època romana i que hom utilitzà sovint en documents oficials fins al final del segle XVI Els seus habitants foren anomenats barcinonenses i, algunes vegades, fauentini Fundada al segle I aC com una de les dotze colònies de la Tarraconense, adscrita a la tribu Galèria, rebé el títol de Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino i s’emplaçà entorn de l’actual mont Tàber, a l’actual barri gòtic de Barcelona Tenia la funció de defensar i exercir de centre del…

Els testimonis musicals més antics que se’n conserven, si bé són molt escassos, recorden que ja abans del segle XIII es cantava a la catedral una litúrgia a dues o més veus, i esmenten també la presència de músics reunits en gremis que tocaven en les festes ciutadanes Del segle XIV és coneguda la presència a la ciutat de l’organista i músic Matteo degli Organi, i del segle següent, la de Francesco di Guido -també constructor d’orgues- i Arnulphus, del qual resta una Cantata a Siena a quatre veus A partir del segle XVI, com als altres centres italians destacats, tingueren…

Forma un conjunt amb la cova de la Vila i altres cavitats de la zona, que geològicament tenen l’origen en els conglomerats resultants de les terres emergides fa uns 25 milions d’anys Els nombrosos rius i torrents que hi desembocaven donaren lloc a una zona d’alta concentració hídrica La filtració de les aigües subterrànies provocà com a resultat de l’erosió l’aparició de fissures i fractures en forma de coves En total, la gran cavitat natural, travessada per un riu subterrani, supera els 3,5 km de longitud de galeries Descoberta el 1853, no fou explorada fins un segle més tard, i hi tingué un…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Claramunt, en el lloc anomenat Carme inicialment estigué subjecta a la parròquia de Santa Maria de Claramunt com a sufragània, fins que aconseguí la independència i esdevingué parròquia Les primeres notícies del castell de Claramunt corresponen a la butlla del papa Benet VII que l’any 978 adreçà al bisbe Fruià de Vic confirmant-li el bisbat amb les seves possessions Una d’aquestes era el castell de Montbui, que afrontava amb els confins de Claramunt El lloc de Carme es documenta per primer cop l’any 1005, en què la vescomtessa…

Costa rocosa, vora S’Estalella La Marina de Llucmajor forma part de la plataforma calcària del sud de Mallorca, retallada al litoral per penya-segats d’importància variable Yves Hennechart Sa Marina de Llucmajor 29, entre els principals espais naturals de Mallorca Les contrades situades entre les viles mallorquines i la mar, àrides i poc poblades, es denominen tradicionalment «marines» La més extensa és la de Llucmajor, un altiplà calcari, de sòls argilosos en gran part recoberts de crostes holocèniques, d’un gran interès ecològic, botànic i zoològic La vegetació potencial d’…

De l’antic monestir de Sant Climent de Codinet no queden restes arquitectòniques La masia de Codinet i la capella de Sant Pere de Codinet, documentades el 1860, recordaven el lloc on s’erigí el cenobi eren situades a l’entrada del congost de Tresponts, a l’esquerra del curs del riu Segre, en el camí de la Seu d’Urgell a Organyà, abans que fossin enrunades per una riuada del Segre A partir dels estudis de J Villanueva s’havia donat l’any 803 com a data de l’origen del monestir, però les recents tasques d’investigació dutes a terme per C Baraut retarden la data de fundació entre els anys 819 i…

Es caracteritza pel retorn a formes clàssiques, per la persistència de temes merovingis, l’adaptació de temes irlandesos i l’assimilació d’idees provinents de Bizanci i d’Orient pel nord d’Itàlia En arquitectura, l’art carolingi introduí les esglésies amb pòrtic i torres frontals Corvey, Westfàlia, 885, les criptes situades quasi al mateix nivell de la nau Saint-Germain d’Auxerre, els deambulatoris i els pilars cruciformes que preparen la volta Cal destacar la capella rodona d’Aquisgrà i les basíliques de Saint-Denis 775, Fulda 819 i Centula Saint-Riquier, Picardia, 799 No s’ha conservat cap…

D’origen eqüestre, seguí la carrera política després dels estudis obligats d’oratòria i lleis Arribà a senador, envoltat ja d’una notable fama d’orador, l’any 78 fou pretor el 88 i cònsol el 97 Mentrestant, alhora que assolia el grau més alt de la seva carrera política, es lliurava també al conreu de les seves afeccions literàries ja vers l’any 80 havia escrit un tractat d’oratòria que constituïa un assaig de crítica literària De oratoribus Aquest anà seguit de dues obretes Agricola biografia del seu sogre, el cònsol Agrícola, i autojustificació de Tàcit pel fet d’haver estat funcionari sota…

Situació Una vista exterior de l’edifici des de tramuntana Tal com hom pot apreciar, aquesta església té importants modificacions d’època barroca F Tur L’església parroquial de Sant Andreu de Borrassà és al bell mig del nucli urbà d’aquesta vila, a la plaça Major El seu alt campanar emergeix del conjunt de la població l’edifici és d’època barroca, però s’hi aprecien unes poques restes del temple anterior Mapa 296M781 Situació 31TDG940747 De la carretera de França N-II, entre els quilòmetres 755 i 756 surt a l’esquerra la carretera local a Navata Aquesta carretera, després de passar per les…