Resultats de la cerca
Es mostren 817 resultats
eicòrnia
Fulles del jacint d’aigua
© Fototeca.cat
Botànica
Petit gènere de plantes aquàtiques, de la família de les pontederiàcies, de procedència sud-americana amb tiges de nusos radicants i fulles ovals o cordiformes, flotants o emergents.
L’espècie més important és Ecrassipes , de flors violades
salsufragi
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de tiges primes de fins a 20 cm, de fulles linears, de flors blanquinoses i de fruits en càpsula.
Creix en penyes, a les muntanyes del sud d’Europa En medicina popular és usada contra les pedres de la bufeta
figuera de moro
Fruits de la Figuera de moro amb fruits
© Jaume Ferrández
Botànica
Arbust afil·le i punxós, de la família de les cactàcies, d’1 a 1,50 m d’alçada, de tiges fasciades, comprimides, més o menys planes, carnoses i articulades.
Fa flors grosses, sèssils, hermafrodites, d’un color groc o ataronjat, i fruits bacciformes, ovoides i comestibles, anomenats figues de moro
jonça
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les liliàcies, de 10 a 25 cm d’alçària, de tiges junciformes, de fulles reduïdes a beines basals i de flors blaves.
Es fa en prats secs de la muntanya mediterrània i submediterrània
escanyallops
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, de tiges robustes de 50 a 60 cm d’alt, amb fulles alternes palmatipartides o quasi palmatisectes, de lòbuls incisos.
Fa flors de color groc pàllid, agrupades en raïms o panícules terminals Creix en boscs i prats de muntanya
coletxó
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les crucíferes, de tiges folioses, fulles enteres, lleugerament suculentes, i flors d’un color groc lilós, pròpia dels erms i camps de secà.
campaneta traqueli
Campaneta traqueli
Anneli Salo (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les campanulàcies, amb rizoma gruixut, tiges de 50 a 100 cm d’alçada, fistuloses, pubescents, fulles ovatotriangulars, les superiors lanceolades, irregularment dentades.
Les flors, de color blau clar, es disposen en panícules laxes Es fa en boscs humits, principalment a muntanya
La rel
Enfonsada habitualment en el sòl, la rel o arrel serveix per a la fixació de la planta i per a l’absorció de l’aigua i les sals minerals que els vegetals necessiten No és visible, doncs, habitualment, tot i que pot arribar a representar fins més enllà de la meitat del volum total d’un vegetal Però les rels no sempre són subterrànies Excepcionalment apareixen rels aèries a certs epífits que viuen sobre altres plantes sense parasitar-les com són ara algunes orquídies tropicals Encara podem trobar, també de manera excepcional, plantes sense rel, com per exemple alguns vegetals aquàtics cas de…
titella
Titelles
© Fototeca.cat-Corel
Arts de l'espectacle (altres)
Qualsevol ninot o objecte manipulat que reemplaça l’actor en el joc escènic.
És anomenat també putxinelli, bé que aquest mot té un abast més concret Els titelles admeten diverses tècniques de manipulació, i les principals són les següents de guant putxinelli, de fils o marionetes, quan són accionats des de dalt per una creu d’on penja un fil per a dirigir cada moviment, i de tija, manipulats per sota mitjançant una vara inferior, i és mòbil el braç mogut per una vareta Els pupi armati sicilians i els titelles de Lieja són accionats per una tija que arrenca de llur cap, des de dalt, com els de fil Els titelles de bunraku , gènere propi del Japó, són…
Sant Bartomeu de la Quadra (Molins de Rei)
Art romànic
Situació Capitells esculpits amb elements de tipus vegetal estilitzats J Pahissa A la serra de Collserola, a mig camí entre Molins de Rei i Santa Creu d’Olorda Mapa 36-16420 Situació 31TDF196867 Per arribar-hi cal agafar la carretera que partint de Molins de Rei es dirigeix a Santa Creu d’Olorda i a l’alçada del quilòmetre 2 l’església és visible des de la carretera Història Segons un document de l’any 1143 l’església de Sant Bartomeu de la Quadra, dita d’Olorda en els documents antics, era sufragània de la parròquia de Santa Creu d’Olorda Pocs anys després, en el testament sacramental de…