Resultats de la cerca
Es mostren 2040 resultats
contingut
Educació
Matèria d’aprenentatge fixada pels currículums escolars.
Generalment hom parla de continguts utilitzant la forma plural d’aquest terme per a designar el conjunt d’aprenentatges que hom es proposa ensenyar o aprendre dins d’una determinada àrea o disciplina escolar La programació de continguts i la programació d’objectius constitueixen un binomi essencial en la majoria de projectes curriculars Els objectius concreten el grau o nivell d’aprenentatge dels continguts que es pretenen assolir En les estructures d’ensenyament tradicionals, els continguts es refereixen només als fets, als conceptes i als principis conceptuals de cadascuna de les…
persona
Gramàtica
Accident o morfema gramatical, comú al pronom i al verb, que fa referència als participants en la comunicació (locutor i interlocutor) i a allò que n’és l’objecte (persones o coses).
D’aquí, tradicionalment, la primera persona jo , referida al qui parla la segona tu , referida al qui escolta i la tercera ell, ella , referida a allò persones o coses de què es parla La primera i la segona persones es refereixen sempre a éssers humans o almenys personificats i necessàriament identificats i presents en la situació, mentre que les altres persones o coses a què hom fa referència amb la tercera persona poden no ésser identificades ni presents Per això, la tercera persona és una persona impròpia d’aquí ve així mateix que sigui usada en verbs no personals plou,…
séquia reial de Montcada
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’Horta de València que deriva l’aigua de la riba esquerra del Túria i rega quasi tot el sector septentrional de la comarca.
Rega unes 3 000 ha, i el seu recorregut des de l’assut a Paterna fins al Puçol és de 19 km El barranc de Carraixet divideix els regadius en els dos sectors dels Deserts de Dalt i els Deserts d’Avall Tradicionalment li corresponen 46 files d’aigua El 1238, en donar Jaume I les séquies de l’Horta als propietaris rurals, es reservà aquesta d’on li ve el nom de reial tanmateix, la donà finalment el 1268, però es mantingué l’organització independent de les altres séquies i no formà part del Tribunal de les Aigües Es regeix per una junta de 12 síndics, els quals elegeixen un sequier, que presideix…
Mentet
Municipi
Municipi del Conflent, al S de la comarca, entre els massissos de Costabona i de Bastiments i el Canigó, al límit amb la vall de Camprodon, Ripollès.
És format per la vall de capçalera del riu de Mentet , afluent, per la dreta, de la Tet, tancada pel circ muntanyós format pels pics de l’Om i de Ribesblanques, per la serra Gallinera, el pic de la Dona, la portella de Mentet 2 478 m alt, per on passa el camí de Camprodon a l’alt Conflent, el pla de Calmagra, els pics de Rocacolom i de la Mort de l’Escolà, el pla de Segar i el coll de Mentet 17 65 m alt, que comunica Mentet amb la vall de Saorra La migradesa de l’agricultura, i fins i tot, de la ramaderia hi ha 2 342 ha de pasturatges, tradicionalment l’activitat predominant del…
utilitarisme
Filosofia
Doctrina filosòfica que fonamenta el sistema moral en el principi de la utilitat, individual o general.
Bé que tradicionalment hom ha referit sovint l’utilitarisme a l’hedonisme d’Aristip, a l’eudemonisme antic i àdhuc a la teoria de Hobbes, convé restringir l’aplicació del terme al corrent aparegut a Anglaterra a la darreria del s XVIII i desenvolupat al s XIX i que té com a màxims representants JBentham, JMill, JStuart Mill i HSpencer Bentham fonamentà la seva moral en una aritmètica dels plaers l’objecte de tota moral és la felicitat, entesa simplement com a augment de plaer i disminució de dolor atenent només a llurs aspectes quantitatius intensitat, durada, etc, sense establir…
maraca

Maraques
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de cavitat globular, colpejat indirectament, per sacseig Consisteix en una carbassa, o un altre fruit natural de cavitat globular, al qual s’ha inserit un mànec de fusta o agafador L’interior de la cavitat conté les llavors del fruit, o unes altres llavors, que són les que produeixen el so en sacsejar l’instrument Generalment, es toquen per parelles -i s’anomenen, per tant, en plural maraques- sostenint-ne una a cada mà, amb moviments alternants entre totes dues mans Tradicionalment han estat utilitzades en l’acompanyament rítmic de…
Església del Canar (Peralta i Calassanç)
Art romànic
La caseria del Canar, avui abandonada, és situada al migdia de Gavasa, entre els termes tradicionals de Peralta, el Campell i Sant Esteve de Llitera Tradicionalment el lloc va pertànyer a la baronia de Peralta, bé que possiblement es tracta del mateix Alcanar que Guillem Hug de Tolosa, un mercader establert a Lleida, deixà en bona part a l’orde del Temple l’any 1230 Com s’ha dit, la canònica de Solsona va rebre diversos alous al terme de Gavasa, en un dels quals degué fundar aquesta església Així, l’inventari de béns de Santa Maria de Solsona del final del segle XIII consigna l’…
Santa Maria de Montgai (Viacamp)
Art romànic
El despoblat de Montgai s’alça a 842 m d’altitud, encimbellat als vessants septentrionals del Montsec d’Estall, dit també serra de Montgai, i a la capçalera del barranc homònim L’emplaçament aprofita la protecció d’una cornisa que sobresurt dels espadats La seva església, dedicada a Santa Maria o a la Puríssima Concepció, tradicionalment fou sufragània de la de Girbeta, dependent, per tant, de la comunitat de Sant Martí d’Areny, dins el bisbat d’Urgell Aquest enclavament d’Urgell el 1956 passà al bisbat de Lleida La primera referència de l’església de Montgai és de l’any 1372, en…
begònia

Begònia ( Begònia elatior )
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les begoniàcies, carnoses, de fulles alternes, més o menys irregulars i flors unisexuades sense corol·la, proveïdes de quatre sèpals petaloides, de color vistós.
Comprèn unes 800 espècies, gairebé totes tropicals, sud-americanes, de les quals hom ha obtingut un nombre enorme de varietats i d’híbrids flors grosses, o dobles, o molt nombroses conreats en jardins i hivernacles i com a plantes d’interior Tradicionalment, tenint en compte l’estructura de les arrels, hom les classificava en quatre grups bulboses, rizomatoses, tuberoses i fibroses, sistemàtica que resulta inadequada a causa de les nombroses excepcions Avui, les begònies es classifiquen en vuit grups d’ales d’àngel, de cistell, hirsutes, d’arrels fibroses, rex, rizomatoses,…
Santa Maria de Linyola
Art romànic
Aquesta església és la parròquia del poble de Linyola, situat al sector nord del Pla d’Urgell, una zona que ha estat tradicionalment del bisbat d’Urgell El lloc de Linyola fou conquerit pels comtes d’Urgell al final del segle XI El 1122 el comte Ermengol VI cedí els seus delmes de Linyola a la canònica de Santa Maria de Solsona En la butlla del 1151 atorgada pel papa Eugeni III a l’esmentada canònica, l’església de Linyola apareix entre les seves possessions La vinculació de Linyola a Santa Maria de Solsona comportà conflictes amb la canònica de Santa Maria d’Almatà de Balaguer i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina