Resultats de la cerca
Es mostren 1160 resultats
menestral
Història
Individu que professava una art mecànica i que, a l’Antic Règim, formava part d’un gremi o una confraria (a diferència dels artistes, que s’agrupaven en col·legis).
Els menestrals constituïen un estament social molt definit Durant el s XV llur participació en el govern de les ciutats fou un factor decisiu en la crisi municipal catalana A Perpinyà disposaven, des del 1449, de la plaça de cònsol cinquè A la ciutat de Mallorca, on no s’institucionalitzà la separació entre artistes i menestrals, obtingueren, el 1447, la mateixa proporció de places que els mercaders i els ciutadans al Gran i General Consell A Barcelona, on els menestrals participaven en el consell municipal des del 1257, la reforma del 1455 els atorgava trenta-dues places i un càrrec de…
Partido Andalucista
Història
Organització política creada pel juliol del 1976 enquadrant diversos nuclis andalusistes sorgits d’ençà del 1965 i que, el 1973, s’estructuraren en l’Alianza Socialista de Andalucía.
Partint d’un regionalisme popular-proletari que associava la idea d’autonomia a les de reforma agrària, retorn de l’emigració, etc, desembocà en un nacionalisme de tons tercermundistes que responsabilitzava les zones riques de l’Estat espanyol Catalunya, País Basc de l’empobriment andalús Sota la direcció d’Alejandro Rojas Marcos, adoptà el nom de Partido Socialista de Andalucía, fou membre de la Federació de Partits Socialistes i, després d’una fracassada coalició amb el PSP 1977, el 1979 obtingué un considerable triomf i 5 diputats a corts La seva tortuosa política d’aliances, però, i…
Bernat de Centelles-Riu-sec i de Cabrera
Història
Baró de Nules, d’Oliva i de Rebollet, virrei de Sardenya (1421-33), conegut també per Ramon de Riu-sec.
Fill de Gilabert de Centelles i de Riu-sec De molt jove passà a Sicília al servei de Martí el Jove, del qual fou camarlenc Posseí a l’illa el feu de Naso i, després, la castellania de Capo d’Orlando 1409 El 1408 acompanyà el rei en la seva expedició a Sardenya amb tropes a despeses seves Fou un dels signants del testament del rei, que li destinà un llegat 1409 Retornà després a València, on, en morir el seu pare 1410, capitanejà el bàndol dels Centelles en els moments decisius de l’interregne Partidari de Ferran d’Antequera, aquest li envià tropes castellanes per fer cara als Vilaragut i al…
mort
Art
Representació plàstica de la mort.
Aquest tema és molt corrent en l’art cristià En l’art paleocristià existeixen representacions d’aquest tema derivades de la iconografia pagana harpia, griu alat A la fi de l’edat mitjana el tema de la mort adquireix una importància cabdal Pot ésser representada de diferents maneres com a cavaller de l’Apocalipsi galopant sobre un munt d’homes caiguts a terra, o com a esquelet amb una falç damunt un carro tirat per bous d’aquesta mena de representacions deriva el Triomf de la mort , que hom troba als frescs de Subiaco i del Campo Santo de Pisa És posterior la Dansa de la mort ,…
dinastia d’Accad
Història
Dinastia semítica de Mesopotàmia (2371-2191 aC) originada al país d’Accad (al nord de Sumer i al centre de Mesopotàmia) i que tingué la ciutat d’Agade o Accad com a capital.
Fundada per Sargon , el més gran dels seus sobirans, consta d’onze reis, els cinc primers dels quals importants Sargon, Rimush, Manishtusu, Naram-Sin i Shar-kali-sharri Finí, pràcticament, amb la derrota d’aquest darrer a mans dels guti, muntanyencs del Zagros, bé que continuà encara algun temps, de forma molt precària, amb altres sis reis sense cap rellevància La dinastia d’Accad presenta algunes característiques força originals el seu poder és basat en l’element semític de la població, autòcton o, com creuen alguns, immigrat al país des de Síria poc abans de la pujada al poder de Sargon la…
Bernie Ecclestone

Bernie Ecclestone (2012)
© Ryan Bayona
Ràdio i televisió
Periodisme
Política
Nom amb què és conegut l’empresari i dirigent de l’automobilisme de competició Bernard Charles Ecclestone.
De família obrera, a setze anys començà a treballar com a operari de la xarxa de gas, feina que compaginà amb l’afició per les curses de cotxes i motos Poc després d’acabar la Segona Guerra Mundial fundà una empresa de recanvis de motocicletes, i entre 1949-58, amb pocs èxits, fou pilot de competició Posteriorment fou agent d’alguns pilots de Fórmula 1, entre els quals hi ha Jochen Rindt El 1972 adquirí l’equip Brabham, que dirigí fins el 1987, càrrec que li atorgà un lloc a l’Associació de Constructors de Fórmula 1, a través de la qual es dedicà a professionalitzar la categoria Per mitjà de…
ateneu
Entitats culturals i cíviques
Associació científica i literària dedicada a elevar el nivell intel·lectual dels seus associats mitjançant discussions, conferències, cursos i lectures.
El nom prové del temple dedicat a Atena d’Atenes i de l'Ateneu de Roma, i fou aplicat a diverses societats sorgides a París a la fi del s XVIII Athénée de París fundat el 1785 per Jean-François Pilâtre de Rozier, Athénée des Arts 1792 El 1824 Walter Scott i Thomas Moore fundaren a Londres la més famosa de les associacions d’aquest nom The Atheneum El 1820, seguint l’exemple dels ateneus francesos, Alcalá Galiano i d’altres liberals fundaren a Madrid l’Ateneo Científico y Literario dissolt pel triomf absolutista del 1823, fou reinstaurat el 1835 L’any següent el “Diario de…
Daniel Cardona i Civit

Daniel Cardona
Política
Polític.
Un dels dirigents més actius de l’independentisme català i soci, de ben jove, de la Unió Catalanista, on fou partidari de Martí i Julià Collaborà a la fundació d’ Estat Català 1922 Publicà La Batalla 1923, sota el pseudònim de Vibrant , amb pròleg de Joan Salvat-Papasseit Instaurada la Dictadura, fou perseguit, processat i condemnat S’exilià a França, on seguí cursos de formació militar Viatjà per diversos països, collaborà amb Francesc Macià , i participà en la creació de La Bandera Negra propugnant una actuació més radical que la de Macià, amb el qual rompé abans dels fets de Prats de…
Jerzy Skolimowski
Cinematografia
Guionista, director i actor cinematogràfic polonès.
En la seva joventut estudià lletres a la Universitat de Varsòvia i es graduà 1962 en direcció de cinema a l’Acadèmia de Cinema de la seva ciutat Autor dels guions d’ Andrzej Wajda Niewinni czarodzieje ‘Fetillers innocents’,1960, en el qual també actuà i de Roman Polański Nóż w wodzie ‘El ganivet en l’aigua’, 1962, després d’alguns curts debutà amb Rysopis ‘Senyes particulars cap’, 1964, al qual seguiren Walkower ‘El fàcil triomf’, 1965 i Bariera ‘La barrera’, 1966 El 1967 la censura li prohibí estrenar Rece do góry ‘Mans enlaire’, motiu pel qual abandonà Polònia aquest film…
Roger IV de Foix
Història
Comte de Foix (1241-65) i vescomte de Castellbò (Roger I).
Succeí el pare Roger Bernat II en el comtat de Foix i la mare, Ermessenda, en el vescomtat de Castellbò 1230 Es casà amb Brunisenda, germana del vescomte Folc V de Cardona, marit de la germana de Roger Esclarmunda, mentre Cecília, germana consanguínia seva, esdevenia la muller del comte Àlvar d’Urgell Aliat primerament del comte Ramon VII de Tolosa, al qual prestà homenatge per la part baixa del comtat, al nord del Pas de la Barra 1241, l’abandonà després passant-se al seu enemic el rei de França i fent-se'n vassall immediat 1243 El 1245 prestà així mateix homenatge a Jaume I de Catalunya-…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina