Resultats de la cerca

Una sèrie de músics de diferents procedències Alan Bryant, Alvin Curran, Jon Phetteplace, Carol Plantamura, Frederic Rzweski, Richard Teitelbaum i Ivan Vandor iniciaren el 1966 a Roma les activitats de la formació, que per la seva mateixa naturalesa antiautoritària estigué constituïda en realitat per conjunts independents, en els quals compartien l’activitat creadora músics professionals i artistes sense formació musical En els seus ideals es reflecteix la influència de J Cage i de l’avantguarda nord-americana Al final dels anys seixanta i principi dels setanta, Steve Lacy en fou un dels…

Cerca noves formes d’expressió artístiques relacionades amb la xarxa Reuneix artistes, cineastes i creadors digitals, a més de teòrics de rellevància mundial en relació amb la cultura d’internet Tingué la seu principal a Madrid i Sevilla i des del 2000 se celebra a Barcelona És organitzat simultàniament a set ciutats més Madrid, Granada, Pamplona, Sant Sebastià, Valladolid, Vigo i Vitòria, les quals coordinen diferents exposicions i videoconferències S'hi desenvolupen diversos esdeveniments Artfutura Show mostra dels millors treballs d’animació digital de l’últim any, conferències, Resfest…

Estudià música El 1945 es traslladà a París, on conegué Edith Piaf, per a la qual escriví Je t'ai dans la peau El 1953 enregistrà el seu primer disc, Mes mains/Les croix , i l’any 1961 el seu èxit més ressonant, Et maintenant , al qual seguiren Nathalie 1964 i L’important c'est la rose 1967 Compongué unes 400 cançons, a més de bandes sonores Casino de Paris , 1957 Croquemitoufle , 1958, una cantata L’Enfant à l’étoile , 1961, una òpera Opéra d’Aran , 1962 i un musical Madame Roza , 1986 El 1999 publicà, ja malalt, el seu últim disc, Faut Faire Avec Era anomenat Monsieur 100…

Ocupà diversos càrrecs polítics provincials i formà part de la Junta d’Agricultura, com un dels màxims propietaris de terres de Ribes de Freser Soci de la impremta de Joan Vila, i comprador de béns nacionals, s’inicià amb l’arquitecte municipal Martí Sureda i Deulovol, amb el qual collaborà en la construcció de diverses cases de la Rambla de Girona En solitari construí diversos habitatges particulars, com les cases Saura, Masó i Perich, el Cafè de l’Estació 1892 i el velòdrom de la Carretera de Barcelona 1897 per al Club Velocipèdic de Girona, de caire modernista A l’últim període de la seva…

Treballà amb Puig i Cadafalch i A Florensa, a Barcelona, i amb Joanes i W Krüger, a Berlín Especialitzat en teatres, cinemes i sales d’espectacles, cal subratllar, dintre les obres d’aquest tipus, els teatres Comedia, Calderón, Candilejas i els cinemes Waldorf, Cristina i Jaime I, tots ells a Barcelona El 1928 féu els plans de la plaça de Diagonal-Urgell de Barcelona, que tan sols foren seguits pel que fa al costat nord segons el seu projecte L’últim projecte fou el ‘Poblat típic’ a la urbanització Empuriabrava, de Castelló d’Empúries Collaborà intensament en diverses publicacions, sobre…

Llicenciat en dret Començà a exercir la crítica el 1936 en “Información Cinematográfica” Redactor de l' Enciclopedia dello Spettacolo Ha tingut una intensa activitat dins el cineclub, i propulsà els primers cinefòrums catalans, els anys quaranta Ha exercit la crítica cinematogràfica en la premsa i la televisió Ha realitzat films, com Linterna mágica premiat a la UNICA, Si la Rambla pudiese hablar 1954 i la sèrie sobre artistes Josep M de Sucre 1964, premiat a Salerno, El mundo de Fructuoso Gelabert 1968, premiat a Bilbao, la versió catalana del qual rebé el Premi de Cinematografia de la…

És el més conegut dels anomenats Young British Artists que dominaven l’escena anglesa durant els noranta La mort és el tema central del seu treball, i se’l coneix sobretot per les seves sèries Natural History , en les quals, animals morts com taurons, ovelles o vaques són preservats en formol La venda d’una d’aquestes peces per 10 milions de dòlars, el 2004, el convertí en el segon artista viu més car, després de Jasper Johns, a qui superà el 2007 quan vengué For the Love of God , una calavera humana autèntica recoberta amb 8601 diamants incrustats per 50 milions de lliures esterlines 74…

Últim exponent important del corrent manierista, reprengué diferents obres que APalladio havia deixat inacabades a Vicenza Teatro Olimpico i a Venècia església de San Giorgio Maggiore, on també en completà d’altres d’Il Sansovino i participà en la construcció de diversos palaus 1586-1611, Nove Procure 1609, Palazzo Contarini La influència d’aquests arquitectes, unida a l’estudi de l’obra de SSerlio, és palesa en les nombroses edificacions que dugué a terme, com la Villa Pisani, a Lonigo 1578, i la Villa Nani-Mocenigo, a Canda 1580-84 L’any 1600, després de projectar les…

Estudià belles arts a la Universitat de Barcelona i s’especialitzà en fotografia i vídeo, i l’últim any dels estudis anà becada al Massachusetts College of Art and Design El 2014 creà la companyia de teatre d’improvisació Impro Barcelona, després d’anys dedicant-se a la improvisació i al teatre amateur Altres projectes destacats són la participació en espectacles de les companyies Théâtre Organic i DeJabugo, de la qual fou cofundadora Ha format part de l’ONG Pallapupas durant gairebé onze anys Des del 2015 fa imitacions de diversos personatges al programa de ràdio Versió RAC1 i, des del 2016…

El 1911 publicà Passions & somnis en les línies de Maragall i les estètiques modernistes, les quals el dugueren a concebre el poeta com a visionari enamorat L’amor és el centre del seu segon recull, Aurora 1912, prologat per Apelles Mestres El 1921 publicà Al vent de la ciutat , en què, a més d’incloure —en la línia anterior— un homenatge a Maragall i una Nova Oda a Barcelona , mostra un canvi de llenguatge i aparenta obrir-se a nous corrents en poemes com L’aeroplà Entre els anys deu i vint collaborà a La Veu de Catalunya , La Publicitat , D’Ací i d’Allà , Un Enemic del Poble  i publicà…