Resultats de la cerca
Es mostren 2115 resultats
Francesc Almela i Vives
Periodisme
Literatura catalana
Historiografia catalana
Erudit, periodista i escriptor.
Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València i s’especialitzà en ciències històriques Fou un dels escriptors i intellectuals més actius del País Valencià durant les dècades del 1920 i el 1930 president de la secció valenciana de Nostra Parla 1921, organisme que impulsava la unitat de la llengua en les diferents terres de parla catalana vicepresident de l’Agrupació Nacionalista Escolar un dels fundadors de Taula de Lletres Valencianes 1927 i director dels tres darrers números de la revista, una de les publicacions culturals valencianes més importants de la preguerra…
, ,
Rafael Gayano i Lluch
Literatura catalana
Escriptor i folklorista.
Vida i obra Membre d’una família sense gaires recursos econòmics, a tretze anys hagué de posar-se a treballar al despatx d’una fàbrica a causa de la mort del seu pare El 1916 guanyà una plaça de funcionari a l’Ajuntament de València, lloc de treball que conservà fins que es jubilà abans d’hora per una hemiplegia Després de patir diverses malalties, morí a seixanta-quatre anys d’una embòlia cerebral Amb una capacitat memorística extraordinària, participà de manera destacada en la València festiva i cultural del seu temps Fou soci de Lo Rat-Penat des del 1917, arxiver honorari del Gremi de…
, ,
Lluís Lúcia i Lúcia
Lluís Lúcia i Lúcia
© Fototeca.cat
Història
Periodisme
Política
Periodista i polític valencià.
Presidí les Joventuts Carlines a la Universitat de València, on cursà els estudis de dret Atret ben aviat pel periodisme, fou director del setmanari El Guerrillero , i el 1911 formà part de la primera redacció del Diario de Valencia , òrgan oficial de la Comunió Tradicionalista valenciana, del qual fou ben aviat director En produir-se l’escissió mellista cap al 1919, abandonà l’ortodòxia jaumista, posició que fou seguida per la gran majoria del tradicionalisme valencià, i es formà, així, el nucli inicial del corrent catòlic que fou l’origen —en produir-se la crisi de la Dictadura…
Enric Monsonís i Domingo
Política
Polític.
Dedicat al negoci familiar d’exportació de taronges, de jove s’establí a Alemanya i entrà en contacte amb els liberals de l' FDP , partit en què milità L’any 1972 fou també president de la Cambra de Comerç de Frankfurt El 1977 retornà a l’Estat espanyol i en les primeres eleccions al Congrés fou elegit diputat per Castelló per la Unión de Centro Democrático , partit al qual havia ingressat a través de la militància en la Federació de Partits Demòcrates Liberals, liderada per Joaquín Garrigues Walker Conseller d’Agricultura del consell preautonòmic valencià abril de 1978 - juny de 1979 i més…
Felip Maria Garín i Ortiz de Taranco
Art
Historiador de l’art, deixeble del marquès de Lozoya i d’Eugeni d’Ors.
Estudià a Saragossa Fou doctor en filosofia i lletres 1944 i llicenciat en dret 1934, i catedràtic de la Universitat de València —abans ho fou de la de La Laguna— i de l’Escola de Belles Arts de Sant Carles 1942-68, d’on fou director més de quinze anys, des del 1951 Fou degà de la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de València 1972-73 Director del Museu de Belles Arts de València 1962, del servei d’estudis artístics de la institució Alfons el Magnànim de la diputació i de la secció valenciana de l’institut d’art Diego Velázquez del CSIC, membre 1941 i president…
Col·locació de la primera pedra del parc temàtic de Benidorm
El president valencià, Eduardo Zaplana, posa la primera pedra del parc temàtic Terra Mítica, a Benidorm, on es farà una recreació de diverses civilitzacions de la Mediterrània La inversió per fer el parc és de 80000 milions de pessetes i hi participen diverses entitats financeres 42%, la Generalitat Valenciana 18% i empreses i grups hotelers de la zona L’explotació anirà a càrrec de la societat Terra Mítica Parque Temático de Benidorm SA Zaplana considera que el parc, que s’ha d’inaugurar a la primavera del 1999, poc abans de les properes eleccions autonòmiques, donarà un impuls…
Francesc Cuesta i Gómez
Música
Compositor i pianista valencià.
Cec des de la infantesa, estudià música a la seva ciutat natal i tingué com a professor de piano Salvador Giner Malgrat la seva curta vida, aconseguí desenvolupar el seu talent creador, manifest en els diversos gèneres que conreà música vocal, de cambra, per a piano i també per a orquestra Entre les composicions orquestrals, destaquen Canción Valenciana 1919 i De la huerta valenciana Algunes de les seves obres s’estrenaren al Teatre Principal de València, amb l’Orquestra Simfònica de València, sorgida el 1916 Ja a la seva època fou molt valorat per la crítica, que…
Benet Josep Nebot i Pérez
Literatura catalana
Poeta, autor teatral i gramàtic.
Estudià farmàcia a Barcelona 1870-74 Ingressà al cos d’arxivers 1890 i fou bibliotecari de la facultat de medicina de València, de la biblioteca de la qual publicà el catàleg 1898 Collaborà assíduament 1881-85 a “Revista de Castellón” i en altres periòdics Publicà el drama Les companyies 1887, poemes diversos i un parell de novelles en llengua castellana De la seva obra gramatical destaquen els Apuntes para una gramática valenciana popular 1894 i el Tratado de ortografía valenciana clásica 1910, en el qual, negant la identitat lingüística dels Països Catalans,…
Guillem Hijarrubia i Lodares
Historiografia catalana
Historiador i eclesiàstic.
Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València i es doctorà en teologia i en dret canònic Fou degà de la catedral de València 1954, membre de la Institució Alfons el Magnànim València i director del Centre de Cultura Valenciana A banda d’un petit llibre titulat La Catedral de València y Jaime I el Conquistador , la seva producció es decantà vers l’estudi dels himnes litúrgics de la seu valenciana Estudià les obres de l’humanista valencià Joan Baptista Anyes, i publicà al respecte El Códice Panthalia del venerable Juan B Agnesio 1962 També escriví el llibre…
Manuel Gomes i Marco
Historiografia catalana
Capellà i doctor en teologia per la Universitat de València, oposità a les càtedres de filosofia.
Rector de la parròquia de Sant Pere, annexa a la seu valenciana, d’on arribà a ser vicari, fou membre de l’Acadèmia Valenciana Escriví diverses obres de temàtica religiosa, i una explicació sobre una moneda i una pedra antigues trobades a València, que publicà Jacint Segura en l’apèndix d’una obra seva, en la qual s’oposava a l’opinió del cronista de València, Agustí Sales De més interès és la seva Breve noticia de los principios y progresos de la Academia de pintura, escultura y arquitectura erigida en la ciudad de Valencia bajo el título de Santa Bárbara, y de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina