Resultats de la cerca
Es mostren 2560 resultats
tocoferol
Bioquímica
Denominació genèrica de diversos composts d’ocurrència natural i d’estructures íntimament relacionades, que constitueixen la vitamina E
.
Són factors antistèrils, i la seva mancança ocasiona esterilitat en diversos rosegadors, però no en l’home, en el qual provoca esgotament muscular i nerviós, així com edema generalitzat en tots els mamífers Físicament, són olis viscosos lleugerament grocs, òpticament actius, solubles en els solvents orgànics i insolubles en aigua Químicament, són derivats del croman, difereixen entre ells en el nombre i la posició de diversos grups metil en l’anell aromàtic i són anomenats α, β, γ, i δ Són estables a l’escalfor en absència d’oxigen, als àcids minerals i a la llum visible, i…
ribera d’Ordino
Riu
Riu d’Andorra, afluent de la Valira per la dreta, que neix amb el nom de torrent de Fontblanca als estreps del puig de Siguer (2 520 m).
Davalla en direcció ESE fins a uns 1 940 m alt i adopta la direcció SW, amb el nom de Rialb A uns 1 460 m alt rep la riera de Tristaina i pren la direcció SSW, i a uns 1 180 m alt rep la riera d’Ercs i s’orienta al SSE L’aiguabarreig és a uns 1 040 m alt, entre Engordany i Andorra la Vella, enfront de les Escaldes El perfil longitudinal evoluciona seguint el curs vall glacial ben visible a la capçalera, els llindars van desapareixent convertits en ràpids d’acord amb el règim nivopluvial a la capçalera i pluvial aigües avall La conca coincideix aproximadament amb les parròquies d…
Canyamars

Plaça i església de Sant Esteve, a Canyamars
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Dosrius (Maresme), al fons d’una vall, entre el Corredor i el cim de Montalt i a la dreta de la riera de Canyamars, que neix al vessant meridional de la serra del Corredor i que forma, juntament amb la riera del Far, la riera d’Argentona.
La seva església parroquial de Sant Esteve és un edifici senzill del segle XIV, coronat per un característic campanar de cadireta amb quatre finestrals allargats El 1936 fou destruït el retaule i altres peces valuoses del segle XVI Canyamars esdevingué carrer de Barcelona el 1485 Els actes festius més importants són la festa major, el primer cap de setmana d’agost, i la festa de la Plantada, pel maig És un centre d’estiueig Aspecte del pou de glaç de Canyamars © Alberto González Rovira Als afores del poble de Canyamars hi ha un pou de glaç dels segles XVII-XVIII És una…
desconnectador

Desconnectador de potència per a línies d’alta tensió
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aparell que serveix per a desconnectar una part d’una línia o d’una instal·lació elèctrica, separant-la o seccionant-la de la resta.
Per això hom l’anomena també seccionador o separador La part desconnectada resta sense tensió elèctrica Un desconnectador és format essencialment per un o dos braços conductors que fan contacte entre ells o en uns contactes fixos, els uns i els altres muntats sobre aïlladors de porcellana, epoxi, etc El corrent elèctric passa pels braços conductors Aquests braços són mòbils, generalment giratoris, de manera que en moure's, accionats per un dispositiu de maniobra, deixen de fer contacte i hi resta un espai d’aire que separa una part de la línia o de la installació És preceptiu, per seguretat…
Jean-Louis Comolli
Cinematografia
Crític i realitzador cinematogràfic francès d’origen algerià.
Redactor de Cahiers du Cinéma 1961-78, revista de la qual fou redactor en cap 1966-71, dirigí programes cinematogràfics per a la televisió abans de rodar el documental Les deux marsellaises 1968, al qual seguiren, entre d’altres, La Cecilia 1975, Carnets de bal 1980, L’ombre rouge 1981, La campagne de Provence 1992, Marseille contre Marseille 1996, Jeux de rôles a Carpentras 1998, Durruti, portrait d’un anarchiste 2000, Nos deux marseillaises 2001 i Rêves de France à Marseille 2003, tots sobre temes socials i polítics Fora d’aquest gènere rodà Le bal d’Irène 1986, Jeune fille au livre…
Els bufònids: gripaus típics
Aquesta família és àmplia i s’estén per bona part del món, llevat de la quasi totalitat de la regió australiana Tenen el cos rabassut, la seva cintura pectoral és arcífera, és a dir, no soldada, el maxillar no té dents, i les seves vèrtebres són procèliques Les espècies europees tenen la pell berrugosa, les glàndules paròtides molt grosses i la pupilla horitzontal Mostren el timpà visible, la llengua piriforme o ellíptica, lliure a la vora posterior i projectable Tenen els dits anteriors lliures, la pota posterior els és relativament curta i amb els dits a penes palmats més aviat…
Santa Eulàlia d’Estoll (Urtx)
Art romànic
Església parroquial del poble d’Estoll La parròquia d’Estoll surt juntament amb Queixans a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document que porta la data del 819 però que sembla que fou redactat a la segona meitat del segle X A la fi del segle XII, els homes del vescomte Arnau de Castellbò i els comtes de Foix saquejaren l’església i se n’emportaren tot el que hi trobaren La parròquia de Santa Eulàlia d’Estoll fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona entre el 1312 i el 1314 MD L’església actual és edificada sobre l’emplaçament de l’antiga església romànica en direcció…
Santa Magdalena (Verdú)
Art romànic
Aquesta petita capella era situada al nord de l’actual vila de Verdú, al peu de les muralles, per la banda per on transcorre un torrent, a la vall del Cercavins Se’n tenen poques referències documentals hom sap, però, que tenia un beneficiat amb rendes pròpies, el qual tenia cura del culte i del manteniment de la capella En una visita pastoral del 1609, el bisbe de Solsona recomanà al beneficiat que fes arranjar les goteres de la coberta de l’església La capella de Santa Magdalena, ja arruïnada, encara era visible a la darreria del segle XIX o al principi del XX La devastadora…
Sant Vicenç de Constantins (Sant Gregori)
Art romànic
Situació Vista general de l’església que conserva murs d’època romànica, integrats en les obres fetes als segles XVIII i XIX F Tur L’església parroquial de Sant Vicenç centra el petit veïnat de Constantins, situat sobre la carretera de Bescanó a Sant Martí de Llémena Mapa L38-13333 Situació 31TDG743481 JAA Història Aquesta església és esmentada l’any 1182 L’antiga església parroquial romànica, avui ja no existeix En depenia la parròquia de Bonmatí L’any 1359 el lloc tenia divuit focs, dos dels quals eren de l’església, i el 1698 era lloc reial ASA Església L’edifici actual és una obra datada…
Castell d’Albarca (Cornudella de Montsant)
Art romànic
La primera notícia del lloc d’Albarca és de l’any 1152, en què era a mans de Ramon de Cervera el qual, el 29 de setembre del mateix any, juntament amb la seva esposa Ponceta, féu donació de l’església del lloc a Pere, capellà de Pinós, amb l’obligació de crear-hi una cavalleria No s’esmenta, però, el castell, que s’hauria retingut el donador i que no es troba ben documentat fins el 1182 Al juliol d’aquell any Ramon de Cervera va testar, deixant el castell al seu fill Guillem i, si aquest moria sense fills, a la seva filla i els seus descendents Pel que fa al seu origen, resta clar en aquest…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina