Resultats de la cerca
Es mostren 6420 resultats
Inperayritz de la ciutat joyosa
Literatura catalana
Cant en llaor de la Mare de Déu, datat al primer quart del segle XIV, contingut a l’anomenat Llibre Vermell de Montserrat, amb la notació musical.
Desenvolupament enciclopèdic Un fragment d’aquest cant es conserva també enun foli en pergamí de la primera meitat del mateix segle a l’Arxiu Episcopal de Tarragona Consta de sis cobles dobles de vuit decasíllabs, acabat amb dues tornades de quatre versos cadascuna Bibliografia Aramon i Serra, R 1964 Vegeu bibliografia
pedagogia de la música
Música
Ciència i art d’ensenyar la música.
Data ja de la Grècia clàssica, on la música era estudiada juntament amb altres disciplines La pedagogia musical tenia, en la cultura grega, dos aspectes molt diferenciats l’ensenyament teòric purament especulatiu i la interpretació, que era apresa mitjançant la imitació d’instrumentistes o cantants A l’Edat Mitjana els principis teòrics de la música formaven una de les quatre parts del quadrivi Els intèrprets eren formats a les capelles musicals d’esglésies o monestirs Eren iniciats com a escolans, més tard com a cantors o instrumentistes i alguns com a mestres de capella, que molt sovint…
Tor
Poble
Poble (toredans; 1.649 m alt.) disseminat del municipi d’Alins (Pallars Sobirà).
És situat en una vall afluent, per l’esquerra, a la vall Ferrera, que davalla de la línia de crestes que separa el Pallars d’Andorra, entre els pics de Santfonts 2888 m i de Llacs 2691 m, drenada pel riu de Tor , que en el curs més baix, al sector de Norís, descriu uns pronunciats meandres i que s’uneix a la Noguera de Vallferrera aigua amunt d’Alins Per aquesta vall de Tor passa l’antic camí que comunica el Pallars Sobirà amb Andorra, que guanya la carena pel port Vell 2475 m i pel port Negre de Pallars 2519 m L’església parroquial de Tor és dedicada a sant Pere Formà un municipi independent…
el Barri Xinès
Barri
Denominació que rebé (amb la forma popular de el Barri Xino) la part de marina del barri del Raval, a l’actual districte de Ciutat Vella.
Els crònics problemes de congestió demogràfica i de degradació insalubritat, mala habitabilitat, inseguretat etc foren abordats amb diversos projectes de reforma, entre els quals el d’Àngel Baixeras 1879 i després de la Guerra Civil de 1936-39, que proposà l’obertura de dues grans vies el de Pere Garcia i Fària 1893, destinat al sanejament del subsol, que fou dut a terme i el del GATCPAC, que interrompé la Guerra Civil El darrer i més complet d’aquests plans, que afectà el conjunt de Raval i Ciutat Vella fou iniciat el 1988 i, malgrat els progressos assolits, els anys següents…
dibuix industrial
Educació
Tecnologia
Sistema de representació emprat en la indústria per a representar ginys mecànics, instal·lacions, processos, etc.
L’objecte és representat sobre el paper per mitjà de vistes de planta i de diversos alçats eventualment hom empra la perspectiva El dibuix és esquematitzat, i hom hi inclou, per simplificar-lo, símbols gràfics, acotacions i detalls ampliats, gairebé sempre seguint normes de dibuix DIN, ISO, UNE, etc Hom treballa generalment, a escales de relacions més properes a la unitat que en els plans topogràfics 12, 14, 21, etc Efectuar un dibuix tècnic suposa una fase prèvia de croquis a mà alçada, amb llapis i sobre paper bast, i una posterior realització en net, sobre paper vegetal i en tinta En…
caça
Música
Composició vocal en forma de cànon, molt estesa a Itàlia al segle XIV (on rebia el nom de caccia) i emprada també a Catalunya.
El tema és habitualment la caça o persecució amorosa Contemporània de l’antic madrigal del qual no és, doncs, l’antecessora, com hom ha volgut suposar, fou conreada per la major part dels músics de l' ars nova En la forma més corrent, és escrita per a dues veus agudes en cànon, a les quals ha estat afegida una tenora instrumental de valors llargs A França, al segle XIV, el mot chasse era gairebé sinònim de cànon, qualsevol que en fos el tema El parallel anglès, catch , forma particular d’Anglaterra des del segle XIV, consisteix en un cànon molt simple on han estat afegides paraules…
pumé
Antropologia
Individu d’un grup indígena de pescadors i caçadors recol·lectors que habiten als llanos del sud-oest de Veneçuela.
Practiquen un nomadisme estacional, d’acord amb les condicions climàtiques de la zona en què viuen La llengua que parlen és el iaruro per això de vegades són anomenats també iaruro , una llengua de filiació independent Actualment són uns 5 500 Són els únics supervivents, juntament amb els kuiva grup indígena hiwi de la gran varietat cultural i lingüística dels llanos de l’Apure Des del punt de vista antropològic, els pumés són interessants per diverses raons Primera, per la seva percepció de la realitat, que integra la dimensió mítica segona, per una concepció de la persona que inclou la…
Carles Vallès i Ocaña

Carles Vallès i Ocaña (Makalu 1991)
Arxiu C. Vallés
Alpinisme
Alpinista.
És instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM i membre de diverses entitats excursionistes Centre Excursionista de Catalunya, Unió Excursionista de Catalunya de Sants, Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, i de grups d’alta muntanya i escalada Centre Acadèmic d’Escalada CADE, Grup d’Alta Muntanya i Escalada GAME, Peñalara, Groupe Pyrénéiste de Haute-Montagne El 1985 formà part de la primera cordada catalana que assolí l’Everest, juntament amb Òscar Cadiach i Antoni Sors També feu la primera ascensió catalana al Cho Oyu 1984, l’ascensió al Lhotse Shar 1990 i la primera…
,
Miquel Barceló i Perelló

Miquel Barceló
Historiografia
Historiador i escriptor.
Cursà els estudis superiors a la Universitat de València, on sota el guiatge de Joan Reglà s’interessà fonamentalment pels llegats araboberbers d’Al-Andalus, que foren els temes dels seus primers treballs d’investigació Anà als Estats Units, i hi residí durant una llarga temporada De tornada s’establí a Barcelona, on continuà la tasca investigadora i docent El 1988 obtingué la càtedra d’arqueologia medieval a la Universitat Autònoma de Barcelona Especialista en l’estudi de l’islam a les Balears, en arqueologia hidràulica andalusina a Mallorca —de la qual és pioner— i en l’assentament…
Joan Tàpia i Nieto

Joan Tàpia i Nieto
© Fototeca.cat
Periodisme
Periodista.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, fou redactor d’economia i editorialista a La Vanguardia des del 1971 fins el 1980, que fou nomenat director general de publicacions d’ El Noticiero Universal 1980-82 Des del 1983 fins al 1985 fou assessor executiu del ministre d’Economia i Hisenda Miguel Boyer i formà part de la delegació oficial del Ministeri en els consells de ministres de l’OCDE i les assemblees anuals de l’FMI El 1985 es reincorporà a La Vanguardia per impulsar el suplement Economía y negocios i exercí la direcció del diari 1987-2000 Fou director de Barcelona Televisió…