Resultats de la cerca
Es mostren 9508 resultats
Antínous
Antínous , escultura romana
© Fototeca.cat
Història
Jove bitini esclau de l’emperador Adrià.
Navegant pel Nil, en saber que un oracle havia amenaçat de mort el seu senyor, es llançà a l’aigua i s’hi ofegà per salvar la vida de l’emperador mitjançant la seva com a sacrifici als déus Adrià li consagrà una ciutat, Antinòupolis, i una gran quantitat d’estàtues per tot l’Imperi i l’elevà a la categoria de divinitat Els estudis moderns no comparteixen la tradició que feia d’ell l’amant de l’emperador
Lluís Sentís Anfruns
Esport general
Dirigent esportiu.
Vinculat a diverses entitats esportives, fou president de la Federació Catalana de Rugbi 1939-74 i vicepresident de la federació internacional des del 1949 Presidí el Club Natació Barcelona, on jugà a rugbi, i durant el seu mandat s’hi construí una piscina d’aigua salada Promogué la candidatura de Barcelona com a seu dels II Jocs Mediterranis Rebé la medalla d’or de la Federació Internacional de Rugbi i la Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1989
Pitch & Putt Barcelona-Teià
Golf
Club de pitch-and-putt de Teià.
Fou inaugurat el 2004 i les seves installacions estan situades dins la urbanització de Sant Berger Ha organitzat alguna edició dels Campionats de Catalunya i el 2006 preparà la segona edició de la Copa del Món de pitch-and-putt Els seus equips participen en el Campionat de Catalunya en totes les categories d’edat i disposa d’escola de pitch-and-putt Té dos recorreguts de 18 forats i fou un dels primers camps que utilitzà aigua regenerada
Associació de Pescadors Esportius i Càsting Platges del Vendrell
Pesca esportiva
Associació de pescadors del Vendrell.
Fou fundada al novembre del 2004 per Josep Lluís Giralt i Argelagues, primer president de l’entitat Desenvolupà les seccionsdedicades a les especialitats d’aigua dolça, mar i càsting, però la que obtingué els primers èxits fou la d’embarcació fondejada, que aportà regularment competidors a la selecció catalana Josep Lluís Giralt i Argelagues, Josep Parada Sáez i Francesc Calabuig i Codorniu hi aconseguiren medalles d’argent 2007, 2009 Participa regularment en els Campionats d’Espanya de clubs
Els pteridòfits: falgueres
Adaptació al medi terrestre les plantes vasculars Origen i desenvolupament de les plantes al llarg dels diversos períodes geològics El gruix de les corresponents línies expressa la importància quantitativa del grup, i la llargada el seu període de presència sobre la Terra Maber, a partir de Strasburger A la introducció dedicada als briòfits és evocada l’aventura que, per a l’evolució de les plantes, representà l’adaptació a un medi radicalment nou, el medi terrestre, i com resolgueren el problema els tres grans grups bàsicament terrestres dits també embriòfits que són els briòfits, els…
La geotèrmia
El mot geotèrmia, des del punt de vista etimològic, fa referència a la calor interna de la Terra Si es deixen de banda els fenòmens d’absorció-irradiació tèrmica causats per la influència solar, que tan sols afecten les primeres desenes de metres de l’escorça terrestre, el fet és que el nostre planeta és una font de calor que irradia de forma contínua energia calorífica vers l’atmosfera Els gradients geotèrmics i els fluxos de calor L’existència d’aquesta calor és coneguda d’antic i es posa de manifest per l’augment de temperatura que s’observa en les perforacions que s’endinsen en l’escorça…
Teresa de Cofrents
Teresa de Cofrents
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall de Cofrents, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, als vessants nord-occidentals (1.082 m alt.) de la mola del Caroig.
És drenat a l’W pel riu de La Hoz, al qual aflueix el Reconque i el seu afluent, la rambla d’Argongeña La major part del territori no és conreada, i és ocupada per pinedes i matollar L’agricultura es limita a 700 ha de secà els principals conreus són cereals, vinya, oliveres i garrofers i 250 ha de regadiu, que aprofita l’aigua de fonts, poc intensiva a causa de la pobresa d’aigua i del clima blat, arbres fruiters i blat de moro La ramaderia ovina complementa l’economia La població tingué al llarg del segle XIX una estabilitat que s’ha convertit en descens des del començament del segle XX,…
el Pont de Montanyana
El Pont de Montanyana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribagorça, al límit amb la Baixa Ribagorça i el Pallars Jussà.
Situat al Prepirineu meridional, el terme té un sector planer, part de la Terreta o clotada d’Areny, regat per la Noguera Ribagorçana amb els seus afluents el barranc dels Colls de Tresserra i el riu de Sant Joan amb el barranc de Montanyana, per la dreta, i un sector muntanyenc serres Exteriors, integrat per les serres de Llera 1037 m alt, de Giró 887 m i de l’Almúnia 1022 m La vegetació natural, carrascar i rouredes, ha estat substituïda en gran part per pastures i garrigar Els conreus 18% del terme són localitzats vora el torrent de Montanyana i de la Noguera el regadiu n'aprofita l’aigua…
Polop
Polop
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Baixa, als contraforts orientals del prebètic valencià.
Presenta tres zones fisiogràfiques l’occidental, muntanyosa, amb cavalcaments cretacis, com el tossal del Ponotx 1 180 m alt i el coll del Llamp, travessada pels barrancs de Xirles, de la Canal i del Gulatdar una plana sinclinal al centre, amb un glacis afluent entre 350 i 200 m finalment, les voreres del diapir sobre el qual es destaca al NW el Tossalet 238 m El riu Guadalest fa partió amb el terme de Callosa d’En Sarrià El conreu de secà s’estén a 646 ha 200 de garrofers, 48 d’oliveres, 33 d’ametllers i 315 de terres cerealistes avui en guaret continu Per al regadiu hom utilitza l’aigua de…
Pedreguer
Municipi
Municipi de la Marina Alta, als contraforts del Sistema Prebètic extern valencià, al contacte entre els relleus plegats predominantment cretacis calcaris i l’endinsada quaternària del baix Girona, de sòls profunds i fèrtils.
El terme s’aboca a la vall del Girona i és accidentat en la meitat meridional per tossalets retallats, com el de les Foies 308 m alt, la Muntanyeta Gran 375 m, el Castell de la Solana 510 m i la penya del Gos Flac 266 m al SW és accidentat pel Castellet d’Aixa 608 m La resta és gairebé horitzontal Diversos barrancs travessen el terme i van a parar al de l’Alberca Als confins septentrionals, les partides de la Marjal i l’Aigualós recorden la presència no antiga d’aiguamolls Al sòl conreat hi ha unes 1200 ha de secà ametllers, garrofers i vinya De les 535 ha de regadiu, 114 ha…