Resultats de la cerca
Es mostren 6615 resultats
vall de Conangles
Vall de capçalera de la Noguera Ribagorçana, al terme de Viella (Vall d’Aran), drenada pel barranc de Conangles o d’Ospitau, que, unit amb el Molierès sota d’Er Ospitau de Vielha, forma la Noguera Ribagorçana.
És tancada, a l’est, per la carena que parteix aigües amb la conca de la Garona, des del port de Rius, pel tuc de Conangles 2 785 m alt i pel coll de Conangles obert damunt el circ de capçalera de Valarties, al tossal d’Es Estanhets 2 882 m alt, que domina el petit grup d' estanyets de Conangles , a l’oest Pel nord l’aïllen els circs dels estanys Redon i de Rius, separats per la tuca d’Estanh Redon 2 540 m alt, i al sud, el tuc de Comtessa 2 775 m alt A l’obaga s’estén el bosc de Conangles
Enderroc d’un monòlit franquista a Gandesa
Comença l’enderroc del monòlit franquista del coll del Moro, a Gandesa Terra Alta Tot i que al maig del 2016 la Diputació de Tarragona, que n’és la propietària, aprovà l’enderroc i al novembre la Generalitat hi donà el vistiplau, ha hagut de passar un any fins que no s’ha fet efectiu El monòlit va ser erigit el 1953 en commemoració dels quinze anys de la batalla de l’Ebre, en el mateix lloc on el general Franco dirigí l’ofensiva de l’exèrcit dels revoltats Després de la dictadura, va ser un punt de trobada de franquistes i, alhora, objecte d’atacs vandàlics
serra de la Carrasqueta
Serra
Serra (1239 m alt.) de la regió muntanyosa d’Alcoi, al límit entre l’Alcoià i l’Alacantí, formada per un sinclinal, continuació per l’oest, després de la serra dels Plans, dels plecs de la serra de Penàguila i de la Serrella.
El flanc septentrional cabeç de Corbó, cabeç de Quarter encaixa la canal d’Alcoi vall d’Ibi i continua, al sud, l’estructura del Carrascar d’Alcoi el meridional serra de Bugaia domina la foia de Xixona Ambdues depressions es comuniquen pel coll de la Carrasqueta , al nord-est, per on passa la carretera de València a Alacant per Alcoi A ponent és delimitada per la vall del riu Verd, ampliació morfològica de la foia de Castalla, que la separa de la foia de Xixona, a l’est L’extrem sud segueix amb la penya Roja o de Xixona fins a les planes costaneres de l’Alacantí
parador de Sau

Aspecte del Parador de Sau (les Masies de Roda)
© C.I.C. - Moià
Establiment hoteler de les Masies de Roda (Osona).
És situat a l’inici de la península de Casserres, al vessant de llevant, prop de l’antiga masia del Bac de Sau, just després d’haver-se passat el coll de Terrades El Parador fou inaugurat el 1972 i es construí segons els plans de l’arquitecte José Osuna, el qual s’inspirà en la masia de les Ferreres de Sant Bartomeu del Grau, edifici construït al segle XVIII pels Moretó D’altra banda, ha esdevingut famós pel fet d’ésser l’indret de reunió dels parlamentaris catalans que redactaren l’avantprojecte d’Estatut de Catalunya el 1978, conegut també per això com l’ Estatut de Sau
isard

isard
© Richard Martin Vidal
Mastologia
Mamífer remugant de la família dels bòvids, de la subfamília dels caprins
, que ateny uns 60-75 cm d’alçària a la creu i té banyes persistents primes i llises i amb la punta corba en forma de ganxo.
La cua és curta i sense pèl per sota, i el pelatge, fosc a l’hivern i d’un terrós groguenc a l’estiu, presenta unes taques blanques a la cara i al coll Habita en petits grups a les grans altures rocalloses i poc accessibles 800-3000 m durant l’estiu i a les boscúries més baixes durant l’hivern És herbívor i un excellent escalador Habita als Pirineus, als Picos de Europa, als Alps, als Apenins, als Abruços, als Carpats, al Caucas i a l’Àsia Menor La carn i el pelatge són molt apreciats i, a fi d’evitar-ne l’extinció, hom n'ha regulat la caça
Pere Puntí i Terra
Escultura
Escultor.
Deixeble d’Agustí Potelles i d’Eudald Brunet, completà la seva formació a la Llotja de Barcelona, ciutat on concorregué a l’Exposició del Retrat 1910 i a la VI Internacional de Belles Arts 1911 Fou auxiliar 1922 i més tard professor i director des del 1928 de l’Escola Municipal de Dibuix de Vic, i dirigí una acadèmia privada, on tingué com a deixeble Josep Gudiol i Ricart Conreà l’escultura religiosa per a esglésies i obres per a particulars Sant Antoni , Vic, coll Orriols i féu interessants assaigs i esbossos de concepció molt lliure El seu fill, Salvador Puntí Vic 1909,…
nyu

Nyu blau
James Steamer (cc-by-nc-4.0)
Mastologia
Gènere de mamífers artiodàctils del subordre dels remugants, de la família dels bòvids.
El formen individus de 140 a 170 cm, amb el cos, les potes i la cua semblants als del cavall i les peülles com les dels antílops el coll és gruixut, el perfil del cap recorda el del marrà i les banyes són semblants a les del búfal cafre, però amb les puntes cap endavant i en amunt Són gregaris El nyu blau Ctaurinus és d’un color gris cendrós, amb reflexos de color de pissarra, i habita a l’Àfrica oriental i meridional, i el nyu de cua blanca Cgnu és d’un color de xocolata terrós i habita al sud d’Àfrica
Consell Insular de Mallorca
Consell insular de l’illa de Mallorca.
Han estat presidents Jeroni Albertí i Picornell 1979-1982, per la Unión de Centro Democrático i 1983- 1987 per Unió Mallorquina Maximilià Morales i Gómez 1982-83 per Unión de Centro Democrático Joan Verger i Pocoví 1987-95 per Alianza Popular des del 1999 Partido Popular, Maria Antònia Munar i Riutort 1995-2007 per Unió Mallorquina Francina Armengol i Socias 2007-11, del Partit Socialista de les Illes Balears Maria Salom i Coll 2011-15, del PP Miquel Ensenyat i Riutort 2015-19, de MÉS i Catalina Cladera i Crespí 2019-23, del PSIB Des del 2023 és president Llorenç Galmés i…
Paul-Élie Ranson
Paisatge nabí , per Paul-Élie Ranson
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor llemosí.
A París exposà amb els nabís, entre el 1892 i el 1896, i el seu taller fou el lloc de reunió del grup Féu pintura decorativa i de cavallet El Crist i el Buda coll particular, ambdós del 1890 cartons per a tapissos Dones en blanc 1895, Musée National d’Art Moderne, París illustració a la Revue Blanche i ceràmica Tècnicament la seva obra és sintetista Gran coneixedor de les cultures orientals i de l’esoterisme, n'és clara la influència en el simbolisme de la seva obra Fundà l’Académie Ranson 1908, on, a la seva mort, ensenyaren molts dels seus amics nabís
Santa Maria de Cerneres (Josa i Tuixén)
Les despulles de l’església de Santa Maria de Cerneres es troben en la part alta d’uns camps, on hi havia el veïnat de Cerneda o Cerneres, sobre la carretera de Josa del Cadí a Gòsol, poc abans del coll de Josa En el seu estat actual, les escasses ruïnes que encara es poden veure no permeten destriar les característiques d’aquest edifici, que probablement tenia una única nau, ni estudiar-ne els aspectes de la tecnologia constructiva No s’ha trobat cap notícia documental ni del lloc ni de l’església que abans del seu abandó era annexa de la parròquia de Gòsol