Resultats de la cerca
Es mostren 9259 resultats
Carles Coll i Costa
Música
Director d’orquestra català.
Estudià al Conservatori de Barcelona i al del Liceu Inicià els estudis amb Camilla Lloret i posteriorment els continuà amb P Vallribera i M Farré El 1985 creà la campanya "El piano a l’abast", i posteriorment participà en altres campanyes pedagògiques Ha orquestrat partitures de J Serra i A Cotó i ha realitzat diverses obres per a orquestra de corda Com a director, ha estat convidat a dirigir diverses formacions arreu d’Europa i ha fundat la Jove Orquestra de Cambra de l’Empordà Ha dirigit, juntament amb D Tosi, l’Orquestra Simfònica Empordà-Llenguadoc-Rosselló i ha fundat l’…
Louis Fourestier
Música
Director d’orquestra i compositor francès.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal abans de fer-ho al de París Després de cursar estudis de violoncel, passà als de direcció orquestral El 1925 guanyà el Premi de Roma de composició Després d’un periple per Marsella i Bordeus, dirigí l’orquestra de l’Òpera Còmica de París entre els anys 1927 i 1932 El 1928 fundà, juntament amb E Ansermet i A Cortot, l’Orquestra Simfònica de París Deu anys més tard, i després d’haver dirigit diverses orquestres arreu del territori francès, tornà a la capital, on es feu càrrec de l’Òpera fins el 1945 Aquest darrer any, i fins al 1962,…
Miquel Mas
Cinematografia
Actor, ballarí i periodista.
Intervingué en les cintes El signo de la tribu 1914, de Joan Maria Codina Los cabellos blancos 1914, d’Adrià Gual, i Las tribulaciones de Querubín 1917, de Magí Murià i J Santpere Especialitzat en el gènere còmic, el 1917 creà, juntament amb Josep Santpere, el dibuixant Joaquim Xauradó i Alfons Tormo, la productora Momo Films Amb aquesta firma rodaren cintes breus protagonitzades pel personatge còmic Cipriano, escrites i interpretades per M Mas en la línia de Max Linder La sèrie, que presentava situacions vodevilesques, només és formada per tres títols El monedero de Cipriano…
Anna Parera Martí

Anna Parera Martí
ARXIU A. PARERA
Gimnàstica
Gimnasta.
Iniciada en gimnàstica artística al Club Natació Granollers i entrenada per Juana Calvo, fou campiona de Catalunya júnior 2000, 2001 Amb la selecció estatal, guanyà la medalla d’or en l’exercici de terra dels enfrontaments amb França i Holanda 2001 i aconseguí la quarta plaça en la competició per equips del Campionat del Món 2001 A partir del 2002 s’interessà pel túmbling Guanyà el Campionat d’Espanya 2002 i la Copa d’Espanya 2003 i participà en el Campionat d’Europa 2002 de l’especialitat Anys després practicà la gimnàstica aeròbica al Club Esportiu Bunkay Participà en Campionats d’Espanya,…
Anna Maria Saludes i Amat
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Traductora.
Filla de republicans exiliats, tornà a Catalunya amb dos anys Es formà en llengües romàniques El 1974 s’establí a Itàlia, primer a Nàpols, on treballà a la universitat com a professora de castellà, i més tard ensenyà llengua i literatura catalanes a les universitats de Florència i Pisa Reconeguda especialista en l’obra de Mercè Rodoreda, durant quatre dècades traduí a l’italià la seva obra També és autora de la traducció italiana de les Poesies futuristes de Joan Salvat-Papasseit 1990, i el 2003, juntament amb Anna Baggiani, de la Doctrina pueril de Ramon Llull També treballà…
Antoni Sors i Ferrer

Antoni Sors i Ferrer
© AGRUPE
Alpinisme
Escalada
Alpinista.
Vinculat a l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró des del 1970, fou membre del GAME 1973 Feu ascensions als Pirineus i als Alps, i participà en expedicions als Andes 1975, 1978 i l’Afganistan, amb l’ascensió al Noshaq 1976 Encapçalà la primera expedició catalana que coronà el Broad Peak de 8047m, al massís del Karakoram 1981 Participà en l’intent d’ascens a l’Everest 1983 i dirigí una expedició frustrada al Lhotse Shar 1984 El 1985 formà part de la primera cordada catalana que assolí l’Everest, juntament amb Òscar Cadiach i Carles Vallès, pel coll nord Una placeta duu el…
,
Joan Serrahima i Bofill

Joan GamperJoan Serrahima i Bofill
© FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Història del dret
Advocat i atleta.
Fill de Lluís Serrahima i Camín Fundador, juntament amb els seus germans del Club de Futbol Junior 1917, on destacà en la secció d’atletisme Feu doblet en les proves de velocitat, 100 m i 200 m, del Campionat de Catalunya 1928 Aquell mateix any ocupà el segon lloc en aquestes mateixes distàncies en el Campionat d’Espanya En els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928 competí en 100 m, 200 m i en el relleu de 4×100 m En campionats estatals assolí el títol en 200 m 1929 i 4×100 m 1929, 1930 com a integrant de la selecció catalana, amb la qual establí sengles rècords d’Espanya Posteriorment…
,
Eudald Serra i Güell
Etnologia
Escultura
Escultor i expert en el treball etnològic.
Deixeble d’Àngel Ferrant, donà a conèixer la seva obra de caire surrealistitzant en la històrica i escandalosa exposició de l’ADLAN del 1935, a la Llibreria Catalònia de Barcelona, juntament amb Jaume Sans i Ramon Marinello Aquelles obres eren situades entre l’organicisme d’Arp i els muntatges de Juli González Després d’un llarg sojorn al Japó, tornà a Catalunya i treballà en una plàstica d’inspiració orientalitzant Els anys cinquanta es lliurà a l’escultura no figurativa feta d’estructures orgàniques amb tècniques i materials diferents Les superfícies guerxes, l’abundor dels…
Erwin Schrödinger
Erwin Schrödinger
© Fototeca.cat
Física
Físic austríac.
Professor a Stuttgart, Breslau i Zúric, feu estudis sobre termodinàmica i matemàtica estadística, colorimetria i relativitat El 1925 s’introduí en la teoria ondulatòria de De Broglie, i en resultà una equació relativista que no reeixí El 1926 obtingué l’equació que porta el seu nom i demostrà la identitat formal entre la seva teoria i la mecànica matricial de W Heisenberg, la qual cosa determinà el naixement de la mecànica quàntica Del 1927 al 1933 romangué a la Universitat de Berlín i tot seguit s’exilià a Oxford per raons polítiques Rebé el premi Nobel de física, juntament amb…
Pere de Santacília i Pacs
Història
Militar
Militar.
Un dels caps del bàndol dels Canamunts , a causa de la mort del seu germà Arnau de Santacília i Pacs el 1615 pel bàndol contrari dels Canavalls, dugué a terme una famosa venjança —fou responsable de la mort de tres-centes vint-i-cinc persones, segons l’historiador contemporani FMde Melo— El 1632, després de la concòrdia entre ambdós bàndols, s’enrolà a l’exèrcit amb una companyia de cinc-cents homes a expenses seves prengué part a la guerra dels Trenta Anys i es distingí a Nordlingen i a Magúncia Nomenat després almirall i governador general de cavalleria, combaté a Portugal Fou…