Resultats de la cerca
Es mostren 24786 resultats
Jordi Morales Garcia

Jordi Morales Garcia
COMITÈ PARALÍMPIC ESPANYOL
Tennis de taula
Jugador de tennis de taula amb discapacitat física.
S’inicià en el Club Tennis Taula Esparreguera i entrenà al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès Participà en cinc Jocs Paralímpics des de Sydney 2000 fins a Rio de Janeiro 2016 Guanyà la medalla de bronze en categoria individual a Atenes 2004 i la de plata per equips a Londres 2012 En competicions individuals, fou campió 2018 i subcampió 2007 del Món, palmarès que també aconseguí als Campionats d’Europa on es proclamà campió el 2003 i subcampió el 2007 En dobles, fou campió d’Europa 2007 i subcampió del món 2006 També guanyà la medalla d’or per equips al Campionat del…
Israel Núñez Baticon
Israel Núñez Baticon
MASSI COMPETICIÓ
Ciclisme
Ciclista.
S’inicià al Club Martorell Bike el 1993 practicant bicicleta tot terreny Dos anys després arrencà com a ciclista de carretera al Club Ciclista Sant Boi 1995-98 El 1999 guanyà l’Escalada a Montjuïc L’any 2000 entrà al Caja Rural i assolí diferents convocatòries per la selecció espanyola fou tercer al Gran Premi Liberazione italià i tercer a la Copa d’Espanya Una temporada més tard fou segon al Campionat d’Espanya de fons i competí al Campionat del Món Fou professional les temporades 2005 i 2006 amb l’equip Kaiku El 2002 fou tercer als Campionats d’Espanya de ciclocròs De forma parallela a la…
Dennis González i Boneu
Natació
Nedador de natació artística.
S’inicià en el Club Natació Kallípolis És el primer campió mundial de la història en la modalitat de solo lliure en categoria masculina Amb la selecció espanyola, als Campionats d’Europa del 2024 aconseguí tres medalles d’or, en solo tècnic i duo lliure mixt i tècnic mixt I en els del 2025 també guanyà tres medalles d’or, en duo tècnic mixt i lliure mixt i en equip lliure, i dos de bronze, en solo tècnic i en rutina acrobàtica En els Campionats del Món del 2023 guanyà un or en solo lliure, una plata en duo tècnic mixt i un bronze en duo lliure mixt En els del 2024 aconseguí dues…
Namíbia 2016
Estat
Més de cent anys després de ser perpetrat el genocidi contra els hereros i els names, dos pobles de Namíbia, entre el 1904 i el 1908, el Govern alemany va demanar disculpes En converses a Berlín amb una delegació namíbia, el Govern federal alemany va descartar, tanmateix, compensacions econòmiques per als descendents dels morts per les tropes d’ocupació dirigides pel general Lothar von Trotha La política d’extermini Vernichtungsbefehl duta a terme per Von Trotha, per encàrrec del kàiser Guillem II, va causar la mort del 80% dels hereros i de la meitat dels names En un gest que…
Liber feudorum maior
Miniatura del Liber feudorum maior
© Fototeca.cat
Cartulari que conté els documents referents als dominis de la casa comtal de Barcelona i als altres comtats integrats a ella.
Es conserva a l’Arxiu de la Corona d’Aragó El feu recopilar Alfons I vers el 1192, i l’autor és Ramon de Caldes, degà de l’església de Barcelona 1161-99 Representa l’esforç de la corona per a senyorejar el país fraccionat i sovint usurpat pels senyors feudals conté aliances, vendes, testaments, comandes de castells i sagraments d’homenatge Originalment s’anomenava Liber domini regis , i es componia de dos volums, amb un total de 888 folis i prop d’un miler de documents els més antics són del segle IX Actualment, després de moltes mutilacions, forma un volum de 88 folis amb 183…
La Revista

Portada del primer número de La Revista (15 de maig de 1915)
Publicacions periòdiques
Publicació quinzenal literària (semestral des del 1927), publicada a Barcelona (1915-36) i fundada i dirigida per Josep Maria López-Picó.
En foren redactors inicials Carles Riba, Ramon Rucabado, Farran i Mayoral, Manuel Reventós i Alexandre Plana S’hi afegiren Joaquim Folguera, Esteve Monegal, JV Foix, Martí Casanovas i Josep Obiols Folguera en fou el motor, fins que morí, bo i donant-li un caràcter més incisiu i aportant-hi crítica literària i artística, resum d’altres publicacions i un important noticiari Després la revista fou més un calaix de sastre, amb una ampla gamma de collaboradors i traduccions, assaig, teatre, un poc d’erudició, etc Hi signaren, entre molts altres, Esclasans, Nicolau d’Olwer, Martí Esteve, Estelrich…
Miquel Tomàs de Taixequet i Fluixà
Història del dret
Jurisconsult.
Estudià filosofia a Barcelona, teologia a París i dret a Bolonya, on fou deixeble de Socino Assistí al concili de Trento com a procurador del seu oncle, el bisbe d’Empúries actual Castelsardo, a Sardenya, Francesc Tomàs de Taixequet, i del bisbe d’Agnani i hi tingué una actuació important com a canonista Treballà a Roma des de l’any 1563 amb Antoni Agustí en la revisió del Decret de Gracià Fou nomenat canonge sagristà de Mallorca i bisbe de Lleida 1577, on morí dos mesos després de prendre possessió La seva important biblioteca contenia més de dos mil manuscrits…
maxima
Música
El més llarg dels valors emprats tant per la notació de la música medieval com per la del Renaixement.
Apareix per primera vegada al segle XIII, juntament amb la notació modal, concretament en el gènere organum En la notació mensural equival a tres longe , cas en el qual es diu que la maxima és perfecta, o a dues longe , cas en el qual es diu que és imperfecta S’utilitza gairebé sempre al final de la composició per a indicar repòs, o en les veus més greus que durant el Renaixement desenvoluparen el cantus firmus Algunes fonts la denominen duplex longa Es representa mitjançant un petit cap rectangular amb cauda descendent a la seva dreta pot estar acolorida o ser blanca, segons que es tracti…
laudes
Música
En el ritu llatí, segona de les hores canòniques de l'ofici diví, que constitueix la pregària matinal.
Celebració fonamental, juntament amb les vespres, s’estructura en tres blocs la salmòdia dos salms i un càntic, la lectura amb el cant del benedictus i la intercessió que culmina amb el parenostre Com cada hora de l’ofici, les laudes són precedides del verset inicial Deus in adjutorium i l’himne, i es conclouen amb l’oració pròpia i els versets o diàleg final Abans de la reforma del concili II del Vaticà, la salmòdia era més llarga i concloïa sempre amb un dels salms encapçalats pel mot Laudate 'lloeu', que donà nom a l’hora La salmòdia gregoriana és alternada per dos…
conjunt/disjunt
Música
Adjectius que s’apliquen als graus d’una escala segons si són adjacents o no adjacents, respectivament, en un sistema escalar concret.
Així, en el sistema heptatònic, la tònica i la sensible són graus conjunts, mentre que la tònica i la dominant són graus disjunts També s’aplica al moviment melòdic, en què s’anomenen intervals conjunts els que impliquen graus conjunts 2a M, 2a m i 2a aug i intervals disjunts els que impliquen graus disjunts intervals majors que els de 2a Cal destacar, però, l’aspecte qualitatiu d’aquest concepte mentre que un interval de 3a dis és un interval disjunt perquè implica dos graus no consecutius per exemple, sensible i segon grau rebaixat, un interval com la 2a aug, que…