Resultats de la cerca
Es mostren 3597 resultats
Ciutat de Balaguer
Art romànic
Situació Vista aèria del nucli antic de la ciutat, a la riba dreta del Segre, amb la plaça del Mercadal al centre i el Castell Formós i el santuari del Sant Crist al fons ECSA - M Catalán La ciutat antiga de Balaguer, capital de la Noguera, és situada al sud de la comarca, als vessants d’un turó de 215 m d’altitud, a la vora dreta del Segre Actualment, a causa del creixement econòmic i demogràfic de la ciutat, existeixen diversos barris o ravals a la riba esquerra del mateix riu El nucli urbà és travessat per la carretera C-148 de Tàrrega a Binèfar i,…
Vicfred

Vista parcial del poble de Vicfred
© Fototeca.cat
Poble
Poble (635 m alt.) del municipi de Sant Guim de la Plana (Segarra), al NE del terme.
De la seva església parroquial Sant Esteve depèn la de Comabella la jurisdicció eclesiàstica d’aquests dos llocs pertanyia a l’arxiprestat d’Àger, i quan aquesta jurisdicció exempta fou agregada el 1874 a la diòcesi de Lleida, constituïren un enclavament d’aquesta entre les d’Urgell i de Solsona tot formant part de l’arxiprestat de Lleida des del 1955, tanmateix, depèn del bisbat d’Urgell La jurisdicció senyorial pertanyia al duc de Cardona
vall de Camprodon
La vila de Camprodon a la confluència del Ter i del Ritort
© Fototeca.cat
Alta vall del Ter, al Ripollès, formada per la vall de Setcases, solcada pel Ter, i la de Molló, solcada pel Ritort.
Aquests rius conflueixen a Camprodon escindint el peneplà axial bé que geogràficament en resti marginada, hom estén la denominació a la vall del Ter des que, just després de Camprodon, travessa els Prepirineus reduïts en aquest sector a les serres interiors fins a Sant Pau de Seguries, població encara inclosa dins l’àrea del mercat de Camprodon, centre de la vall Al N limita amb les valls de la Tet Conflent i del Tec Vallespir La conca d’alimentació s’obre, al NW, amb el circ d’Ulldeter o de Morenç 2396 m alt, de modest modelatge glacial, entapissats per dipòsits morènics, dominats per una…
Casa forta de Vallfarines (Vilanova de Meià)
Art romànic
Situació Façana sud d’aquest casal, amb la porta d’entrada acabada en arc de mig punt fet de dovelles ECSA - J Bolòs Casa forta situada a la vall de Meià, a ponent de Santa Maria, al vessant de la solana del Montsec de Rúbies, entremig de camps ara convertits en pastures Mapa 33-13328 Situació 31TCG312519 Si se segueix la pista que va de Santa Maria de Meià a Fontllonga, a 3, 5 km de Santa Maria de Meià, veurem a mà dreta una casa forta, a la qual es pot arribar per algun corriol JBM Història El terme del castell del Montsec, que primerament apareix amb el nom de Vallfarines, és el més antic…
Sant Joan de Cornudell (Castellar de N’Hug)
Art romànic
Situació L’església es troba assentada prop de la Soleia, al nord-est del poble de Castellar de N’Hug, damunt un espadat de roques Des de ponent i d’un tros lluny es veu ben bé la situació de la capella dalt d’una cinglera El seu entorn és desolat i abrupte Un paisatge típicament muntanyenc La rusticitat de l’església dona a aquest paratge una singular bellesa Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 21,5 — y 81,5 31 TDG 215815 Una vista aèria de la capella situada enmig del seu entorn i edificada al cim…
La nova xarxa de carreteres
Xarxa de carreteres a Catalunya 1910 La xarxa viària dels Països Catalans l’any 1910 era d’uns 7 000 km de carreteres El 55% de la xarxa corresponia a Catalunya, prop del 30% al País Valencià i la resta a les Illes Balears i a la Catalunya del Nord No era una xarxa uniformement estesa per tot el territori, sinó que hi havia una remarcable diferència entre la densitat viària del litoral i la de l’interior, de manera especial a Catalunya i el nord del País Valencià Aquest fet era una conseqüència directa de la disposició del relleu, però també reflectia la desigualtat en la densitat de població…
Sant Honorat
Ermita
Ermita del municipi de Peramola (Alt Urgell), al cim de la serra de Sant Honorat, que s’alça al N de la vila, damunt la vora dreta del grau d’Oliana, sobre Castell-llebre.
la Molina de Lletó
Masia
Important masia del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), dins la parròquia d’Artedó, prop de Lletó, a la confluència de diversos torrents que baixen del Cadí i formen el torrent de Vilanova.
Formava part de l’antic terme de Cerc
Sant Ponç d’Alinyà
Ermita
Ermita del municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell), a mig camí de Perles i Alinyà, prop del cim d’un tossal (1 178 m) que domina, per la dreta, el riu de Perles.
Segons Madoz, l’ermita és construïda al lloc on hi hagué un antic castell, homònim La capella, rectangular, ha estat allargada per ponent Hi ha un tapís, potser del segle XVI, on es representa un bisbe i dos màrtirs La tradició hi vol veure, sense gaire fonament, tres ermitans germans que havien viscut a Sant Ponç, a Santa Pelaia i a Santa Fe d’Organyà
l’Urgellet
Nom amb el qual també és conegut tradicionalment l'Alt Urgell, sense la part occidental del Baridà ni el sector meridional al S del grau d’Oliana (les riberes d’Oliana i de Bassella).