Sant Joan de Cornudell (Castellar de N’Hug)

Situació

L’església es troba assentada prop de la Soleia, al nord-est del poble de Castellar de N’Hug, damunt un espadat de roques. Des de ponent i d’un tros lluny es veu ben bé la situació de la capella dalt d’una cinglera. El seu entorn és desolat i abrupte. Un paisatge típicament muntanyenc. La rusticitat de l’església dona a aquest paratge una singular bellesa. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781: x 21,5 — y 81,5 (31 TDG 215815).

Una vista aèria de la capella situada enmig del seu entorn i edificada al cim de l’espadat, en un paisatge de singular bellesa.

J. Pagans-TAVISA

Aspecte que ofereix l’edifici des del costat de migjorn, on hi ha el mur amb més elements destacables; la porta d’entrada, uns robusts contraforts, una espitllera i un parell de filades amb opus spicatum.

R. Viladés

Per anar-hi cal agafar la pista que surt, a mà dreta, just abans d’entrar a Castellar de N’Hug, venint de la Pobla de Lillet. És una pista asfaltada que condueix a la Molina a través del Pla d’Anyella. Després d’haver fet 2,6 km, a mà dreta, hi ha un indicador que diu: “St. Joan i Mogrony”. Cal agafar aquest viarany perfectament senyalitzat. El camí dura un quart a peu, poc més o menys. La clau cal anar-la a buscar a cal Ramonet de Castellar de N’Hug. (RVL)

Història

Sant Joan de Cornudell, a l’antic comtat de Cerdanya, formava part de l’antiga baronia de Mataplana i de la jurisdicció eclesiàstica del bisbat d’Urgell.

La primera notícia del lloc el relaciona, l’any 921, amb les possessions del monestir de Sant Joan de les Abadesses (venduntur privato terre site a Cornudells).

Cornudell és el nom d’una vila alt-medieval, un primer focus de poblament a l’alt Berguedà. L’any 949, una terra de la vila de Cornudell (Cornudellus), dins el terme del castell de Castellar de N’Hug, fou donada a l’església de Sant Pere de Mogrony. L’any 938 Esclua i la seva muller van vendre l’alou de Cornudell a l’abadessa Emma de Sant Joan de les Abadesses; aquest alou estava situat al lloc on neix el Llobregat (ubi surgit flumen Lubrichatus), a l’indret anomenat castell de Madeixó o vila de Curnutellas.

Com a centre d’aquesta vila devia construir-se l’església de Sant Joan, la qual no degué ésser mai parròquia car no s’esmenta com a tal en la visita al deganat de Berga de l’any 1312.

L’església avui resta sense culte i depèn de la parroquial de Santa Maria de Castellar de N’Hug. (RSR)

Església

Un detall del mur de migjorn de l’església en el qual hom pot veure un dels contraforts que l’apuntalen i la porta d’entrada.

R. Viladés

La petita església de Sant Joan de Cornudell és una senzilla construcció que consta d’una sola nau, perfectament orientada, coberta amb volta de canó. La part de llevant de l’edifici la constitueix un cos de construcció modern que probablement substituí l’absis original del temple, bé que caldria comprovar aquest extrem amb alguna prospecció.

L’interior de l’edifici és enguixat la qual cosa priva la contemplació de l’aparell.

Així com la part romànica a l’església és coberta amb lloses de pissarra, la part de llevant, moderna, ha estat coberta amb teula àrab; aquesta part té la coberta feta amb bigues i llates, en comptes de volta.

El mur de ponent, que és rematat per un campanar d’espadanya d’una sola obertura, té oberta una petita espitllera.

El mur de migjorn és el que presenta més particularitats. D’entrada direm que és reforçat per tres robusts contraforts per tal d’evitar l’esfondrament de l’edifici. En aquest mateix mur i desplaçada vers el costat de ponent hi ha la porta d’entrada. Es tracta d’un element senzill fet amb uns carreus molt bonics de pedra, els quals formen dos arcs de mig punt en degradació, fets amb carreus petits. Al costat de la porta i al nivell del seu arc hi ha un parell de filades en opus spicatum. En aquest mateix pany de mur i gairebé tocant un dels contraforts hi ha una altra espitllera.

Tot l’edifici ha estat fet amb un aparell molt rústic, amb uns blocs escairats a cops de maceta, de mides força desiguals i disposats en filades irregulars, arrenglerades i lligades amb un morter a base d’argamassa i calç. A més del mur de migjorn, també al mur de tramuntana hom podrà veure traces d’opus spicatum; tot plegat constitueix un conjunt primitiu i rudimentari.

L’edifici que, dintre el seu abandó es conserva força bé, és una construcció possiblement del segle XI. (RVL-JVV)

Lipsanoteca

Lipsanoteca trobada per R. Armengou l’any 1981 durant els treballs de reforma de l’altar. És un exemplar molt senzill i corrent a Catalunya, que és guardat a la biblioteca municipal de Castellar de N’Hug.

R. Viladés

L’any 1981 en el curs de la reforma que hom dugué a terme a l’altar d’aquesta capella, Ramon Armengou i Armengou trobà una lipsanoteca d’estil molt senzill i d’aspecte molt rudimentari. És una peça de fusta de pi, de forma rectangular. Fa 10,5 cm × 6 × 5,5. Té la forma d’una capsa de dòmino, amb una caixa, que ni tan sols ha estat polida, de manera que la seva base conserva la mateixa forma arrodonida del tronc. Les vores superiors de les parets d’aquesta capsa tenen una ranura per tal de poder-hi adaptar la tapa, que corre en sentit horitzontal.

Quan aquesta lipsanoteca fou trobada, només contenia al seu interior restes de relíquies, sense cap pergamí ni cap altre element.

Aquesta peça que no té altre mèrit que el de la seva antiguitat i que forma part d’un nombrós grup d’exemplars similars, amb ben poques variants, conservats a Catalunya, és guardada a la biblioteca municipal de Castellar de N’Hug. (RVL)

Bibliografia

  • Frederic Udina i Martorell: El Archivo Condal de Barcelona en los siglos IX-X, Barcelona 1951, pàgs. 113, 120 i 129
  • Jordi Vigué i Albert Bastardes: El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, Artestudi Edicions, Barcelona 1978, pàgs. 298-299