Situació
Façana sud d’aquest casal, amb la porta d’entrada acabada en arc de mig punt fet de dovelles.
ECSA - J. Bolòs
Casa forta situada a la vall de Meià, a ponent de Santa Maria, al vessant de la solana del Montsec de Rúbies, entremig de camps ara convertits en pastures.
Mapa: 33-13(328). Situació: 31TCG312519.
Si se segueix la pista que va de Santa Maria de Meià a Fontllonga, a 3, 5 km de Santa Maria de Meià, veurem a mà dreta una casa forta, a la qual es pot arribar per algun corriol. (JBM)
Història
El terme del castell del Montsec, que primerament apareix amb el nom de Vallfarines, és el més antic dels llocs de la conca de Meià, ja que es documenta l’any 1001, en què el comte Ermengol I d’Urgell i la seva muller Tedberga vengueren a un personatge desconegut el terme de Vallfarines amb el seu castell pel preu de dos-cents sous. Cal suposar que el comprador fou un membre de la família Meià, la qual alguns anys després apareix com a propietària del lloc, però no es pot concretar si el comprador fou Guillem I de Meià o el seu germà Borrell de Tarabau, que fou qui li permutà el castell de Meià en una data anterior a l’any 1022. També cabria la possibilitat que fos llur pare, Ermemir.
El 1022 Guillem I de Meià, la seva muller Garsenda, Company, castlà del castell de Meià, i la seva muller Garsenda dotaren l’església de Sant Esteve, al terme de Vallfarines. Posteriorment, el nom de l’església fou utilitzat per a anomenar el terme. Així, l’any 1041 Arnau i la seva muller Guisla donaren a Santa Maria de Meià una peça de terra en el terme del castell de Sant Esteve. Encara que l’església de Sant Esteve no figuri entre les esglésies que formaren part de la dotació inicial del monestir de Santa Maria de Meià, en un moment o un altre la família Meià degué fer donació de l’església i del terme del castell de Sant Esteve de Montsec al monestir de Santa Maria de Meià. Com a mínim ho feu abans de l’any 1137, ja que en un capbreu del monestir atribuït a aquesta data es fa constar que el cenobi de Meià posseïa en el castell de Sant Esteve molts censos i drets, a més de l’església. Entre aquests censos figuraven els que feien vint-i-dues cases del terme i dues a Coscollera; per tant, encara que no s’esmenti explícitament la possessió del castell, la devien tenir, ja que foren senyors, segons que sembla, de tot el terme i el castell de Sant Esteve.
A mitjan segle XVII Roig i Jalpí feu una referència sobre la vila de Santa Maria de Meià molt confusa, encara que en aquell moment la vila de Santa Maria de Meià es trobava en el lloc actual, però afirmà que abans del 1395 la vila es trobava a Coscollera i que en aquell moment encara se’n podien veure vestigis de parets i fonaments i una torre rodona, alta i molt forta, de pedra picada. Aquesta vila, segons Roig i Jalpí, fou destruïda pels gascons que el 1395 entraren al Principat. Posteriorment, afirma, el prior Berenguer de Rajadell prohibí la reedificació al mateix lloc, i manà que n’edifiquessin una de nova a prop del monestir, amb el nom de vila de Santa Maria de Meià. Com ja s’ha esmentat en estudiar la vila de Santa Maria de Meià, és probable que Roig i Jalpí es confongués de nom, i la vila i el castell destruïts fossin la vila i el castell de Sant Esteve del Montsec, que al segle XII ja tenia vint-i-dues cases.
En aquest mateix moment Roig i Jalpí encara diferenciava “el termino de San Estevan de Mont-sech” i “la Quadra de Vallferines”, la qual cosa fa difícil de saber si existí un castell de Sant Esteve del Montsec i una torre de Vallfarines. En tot cas, el castell pogué desaparèixer al final del segle XIV, quan els gascons destruïren la vila, que no es reedificà, com probablement tampoc el castell. Així, a mitjan segle XVII, Roig i Jalpí només fa esment de la torre de la quadra de Vallfarines afirmant: “En la Quadra de Vallfarines, hay una Torre muy grande quadrada, y fuerte, que no falta por la parte de fuera cosa alguna”(*).
Els priors de Meià continuaren essent els senyors jurisdiccionals del terme, que amb la despoblació es degué unir al de Santa Maria de Meià i després al de Vilanova de Meià. En l’actualitat el nom de Sant Esteve s’ha perdut i només es coneix el de Vallfarines, amb la deformació de “Vuitferines”. (ABC)
Casa
Planta de l’edifici de base lleugerament rectangular, amb espitlleres als murs de tramuntana i de migdia.
J. Bolòs
És un edifici de planta lleugerament rectangular. Els costats nord i sud fan, a l’exterior, uns 8 m de llarg. Els dos costats restants fan, també a fora, uns 9 m de llarg. Les parets tenen un gruix de 75 cm. Actualment fa uns 7 m d’alt. A uns 2 m del terra hi ha, a la cara interior dels murs, una sèrie de forats que corresponen al nivell del primer trespol. Uns 3 m més amunt hi havia el segon trespol. La porta és situada a la paret orientada cap al sud, té una amplada de 130 cm i era acabada en un arc de mig punt format per 16 dovelles de 60 cm de llarg. A la cara interior, la porta era acabada en un arc angular. Sobre la porta hi ha una finestra petita. En aquesta paret de migjorn i a la paret nord hi ha diverses espitlleres, al nivell del primer pis, o principal, i al segon pis, o nivell superior. Les parets són formades per carreus de mida mitjana, allargats (15 cm d’alt × 40 cm de llarg) o bé més quadrats, units amb morter de calç.
En principi, aquesta construcció es pot datar al segle XII o XIII i cal suposar que pertanyia a un petit senyor local. Podem trobar molts altres paral·lels d’edificis semblants en cases fortes de l’època feudal, com la mateixa de la Santa Creu, també en aquesta comarca, el municipi d’Artesa de Segre. (JBM)
Bibliografia
- Roig i Jalpí, 1668, pàg. 127
- Els castells catalans, 1979, vol. VI (I), pàgs. 482 i 485
- Buron, 1989, pàgs. 182-183