Resultats de la cerca
Es mostren 3871 resultats
Guerau Alemany de Cervelló i de Queralt
Història
Governador de Catalunya (1404-18).
Fill de Ramon Alemany de Cervelló i de Cardona Destinat a la carrera eclesiàstica, estudià a la Universitat de Lleida i obtingué algunes dignitats La mort dels seus germans canvià d’aspecte la seva actuació Prengué part en l’expedició de Sícilia i fou fet presoner al setge de Castrogiovanni quan lluitava per alliberar el seu parent Berenguer Arnau II de Cervelló i de Queralt 1394 El rei Martí, del qual era camarlenc, li encarregà d’ajudar el seu pare al govern de Catalunya 1397 L’any següent l’envià com a ambaixador al papa i al rei de França, i després li féu tractar el matrimoni d’un fill…
Elena Jordi
Teatre
Cinematografia
Nom artístic de l’actriu teatral Montserrat Casals i Baqué.
Vida El 1906 arribà a Barcelona amb la seva família, que regentava un estanc al carrer de la Boqueria, lloc que es convertí en una tertúlia freqüentada per personatges de la bohèmia i l’espectacle A través del dramaturg Ramon Vinyes i Cluet i d’Alexandre Soler i Maryé, entre d’altres, s’introduí al projecte Teatre Íntim d’Adrià Gual, amb el qual debutà al Novetats El 1908 formà part de la Companyia Dramàtica d’Enric Giménez i s’introduí a la de Borràs - Xirgu 1909-10, i s’especialitzà en el gènere del vodevil en comèdies com ara El bon rei Dagobert d’André Rivoire Salomé d’Oscar Wilde L’ase d…
,
Guillem Ramon
Història
Magnat conegut fins fa poc per Guillem Ramon de Montcada.
Senescal del comte de Barcelona des del 1130, probablement recollint la successió del seu pare i la renúncia del seu sogre Berenguer I de Montcada — s’havia casat el 1117 amb la filla i hereva d’aquest, Beatriu I de Montcada — Fou un personatge influent de la cort de Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV i Alfons I Figurà com a testimoni del primer testament del primer dels comtes 1121 i com a executor del segon i definitiu del 1130 Acompanyà el segon a les entrevistes de Carrión amb Alfons VII de Castella 1137 Potser intervingué en la conquesta d’Almeria 1147 Participà en l’empresa de…
Càlcul d’estructures
Literatura catalana
Llibre de poesia de Joan Margarit, publicat l’any 2005.
Desenvolupament enciclopèdic Conté un epíleg de l’autor a manera de poètica Format per seixanta-nou poemes sense divisions Autoretrat que actua a manera de tallafocs de la poesia anterior El poeta dissocia la seva imatge de nen amb l’arribada de la vellesa i acull i protegeix el seu passat davant la inclemència dels anys Aquest nou estadi li permet de revisar els temes de la seva obra amb una major profunditat i serenitat A través de l’amor, de la vellesa, de la comprensió cap als altres, el poeta s’enfronta a la naturalesa humana l’equivocació i l’error que, tanmateix, no provenen de la…
L’hora violeta
Literatura catalana
Novel·la de Montserrat Roig publicada l’any 1980.
Desenvolupament enciclopèdic Conclou la trilogia formada per Ramona, adéu 1972 i El temps de les cireres 1977 A mig camí entre l’assaig i la ficció, indaga en la nova realitat de la transició democràtica Definida com a novella feminista, ofereix una reflexió múltiple i complexa de les noves possibilitats vitals de la dona de l’any 1980 Les protagonistes femenines, Natàlia, Norma i Agnès, afronten l’alliberament sexual, el conflicte personal entre professió i maternitat i la indagació de la memòria històrica Estructurada en quatre parts, a la primera, “L’hora perduda”, Natàlia encarrega a…
Baltasar Garzón Real
Política
Dret
Jutge andalús.
Poc després de ser destinat a Madrid, a l’Audiència Nacional 1988, inicià una trajectòria marcada per casos d’evidents connotacions polítiques que el convertiren en el jutge més mediàtic de l’Espanya postfranquista, com ara la investigació de la trama antiterrorista illegal dels Grupos Antiterroristas de Liberación GAL o la detenció de vint-i-cinc independentistes catalans poc abans dels Jocs Olímpics del 1992 operació condemnada el 2004 pel Tribunal Europeu de Drets Humans Al principi del 1993 obtingué l’excedència judicial per a concórrer com a candidat del PSOE en les eleccions generals…
Les joies de la Roser
Literatura catalana
Drama costumista de Frederic Soler, estrenat al Teatre Odeon de Barcelona, el 6 d’abril de 1866.
Desenvolupament enciclopèdic És el primer exemple de teatre no paròdic en llengua catalana del seu autor, popular fins llavors per les seves gatades → Singlots poètics Hom hi troba un tema, recurrent en les seves creacions posteriors, del que ell mateix anomenà «drama de costums verdaderament catalanes» l’espectacle de la virtut, en aquest cas l’honestedat i la lleialtat, que acaben premiades malgrat l’oposició dels personatges antagonistes, que representen l’egoisme i la falta d’escrúpols En aquest sentit, el referent genèric principal és el del melodrama, amb el final feliç de rigor L’obra…
Ruanda 2013
Estat
En les eleccions, celebrades al setembre, el Front Patriòtic Ruandès FPR, en el poder des del 1994 va renovar la majoria absoluta en obtenir 41 dels 53 escons reservats als partits polítics Al Parlament hi ha 24 escons reservats a les dones, dos als joves i un als discapacitats, que van ser escollits per uns collegis electorals entre candidats sense afiliació política El resultat va confirmar l’hegemonia del president Paul Kagame, amb una oposició interna afeblida o a la presó Una de les opositores més reconegudes, Victoire Ingabire, va veure com la seva condemna de vuit anys de presó va ser…
indentador | indentadora
Geologia
En tectònica d’indentació, dit del bloc, generalment de naturalesa cratònica, que durant un procés de col·lisió continental actua de forma més rígida incrustant-se en el bloc relativament més plàstic que forma el cinturó orogènic.
Un exemple de bloc indentador és la placa índica amb relació al cinturó orogènic himalaià
cable radiant
Línia de transmissió del tipus coaxial que actua com a antena distribuïda, tant en l’emissió com en la recepció, usada per a establir enllaços radioelèctrics amb terminals mòbils dins els túnels i els grans edificis.
El conductor extern del cable és ranurat d’una manera òptima perquè radiï cap a l’exterior el senyal a transmetre Opera en el marge dels 50 als 600 MHz