Resultats de la cerca

Fou vocal de la junta directiva del Club Tennis Sabadell 1963-75 i president de la comissió esportiva del club i capità dels seus equips 1964-75 El 1967 hi creà l’Escola de Tennis També formà part de la junta directiva de la Federació Catalana de Tennis 1965-75, on fou nomenat vicepresident el 1975 El 1977 entrà a formar part a la Junta directiva de la Reial Federació Espanyola de Tennis, de la qual fou tresorer 1977-81, cap del Comitè esportiu 1981-84 i des del 1985, vocal Li donaren la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991, rebé el premi Dirigent de…

Fou un dels principals promotors de la petanca a Catalunya Participà en la fundació de diversos clubs, com el Breda, el Balboa, el Condal, el Penya l’Esplanada i l’Adrianense També fou fundador de la Federació Catalana de Petanca, i directiu durant molts anys del Club Petanca Barcelona Organitzà el primer partit internacional entre França i la selecció espanyola L’any 1966 fou nomenat seleccionador espanyol i el mateix any la federació espanyola el guardonà amb la medalla de plata Després, passà a ser membre de la mateixa federació També fou guardonat amb la medalla de bronze…

L’any 1961 fundà a Barcelona el Centre Juvenil de Medicina Esportiva, que fou el primer centre de medicina de l’esport de l’Estat per a facilitar el control mèdic de tots els esportistes de l’època L’any següent collaborà en la creació del Centre d’Investigació Medicoesportiva de la residència Joaquim Blume Fou el primer director de la revista Apuntes de medicina deportiva Collaborà també en la fundació de l’INEFC l’any 1975, i hi participà com a professor en l’àrea de ciències mèdiques i com a director del Centre d’Investigació de Medicina de l’Esport El 1983 fou nomenat…

Estudià a Heidelberg i Berlín Professor a l’University College de Londres, s’interessà des del 1890 per l’aplicació dels mètodes matemàtics i estadístics de la biologia El 1902 fundà la revista Biometrika , que fou mundialment famosa en el camp de l’estadística El 1907 fou nomenat director del laboratori Francis Galton, on ideà un mètode d’aplicació de l’estadística a l’antropometria Per les seves recerques, teories, mètodes d’aplicació, etc , hom el considera com un dels fundadors de l’estadística moderna, que continuà després R A Fisher Publicà diverses obres i nombrosos…

Fill de Lluís de Peguera, era cosí de Pau Claris En 1597-98 es destacà en la lluita contra els francesos al Rosselló El 1626 participà en les corts de Barcelona, on fou el primer a presentar un dissentiment El 1638 era delegat de la generalitat prop del Consell de Cent en els debats sobre la repressió del contraban Fou membre de la comissió que es formà 1639 per protestar de la intromissió dels funcionaris reials en el recapte dels drets de la generalitat Coordinà la protesta contra l’empresonament de Francesc de Tamarit i fou un dels representants de la diputació enviats a Madrid Hi era en…

Llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona 1995, en teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya 2006 i en filosofia per la Universitat Ramon Llull 2006, es doctorà en teologia sistemàtica per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma 2013 Fou ordenat sacerdot el 2003 A partir del seu retorn de Roma combinà la tasca pastoral amb la docència, a més de dirigir la càtedra de teologia pastoral “Arquebisbe Josep Pont i Gol” i la revista Quaderns de Pastoral  Des del 2020 és membre conseller del Centre de Pastoral Litúrgica Va ser vicedegà de la Facultat de Teologia de…

Les catàstrofes causades per factors climatològics en molts dels països del Pacífic van marcar l'entrada d'any a les illes Les grans inundacions del desembre del 2008 van obligar a proclamar l'estat d'emergència, ja que també van afectar la capital, Majuro, que es troba a poc més d'un metre per sobre del nivell del mar, i van ocasionar el desplaçament de centenars de persones A l'octubre, el president Litokwa Tomeing va perdre per un estret marge una moció de confiança al Parlament 17 a 15 i es va veure forçat a abandonar el càrrec En lloc seu va ser nomenat un cap tradicional,…

Artus Quellinus el Vell Anvers 1609 — 1668, escultor, fou deixeble de FDuquesnoy a Roma És autor dels frontons, baixos relleus i cariàtides de l’exterior i l’interior del Palau del Dam antic Ajuntament d’Amsterdam, en els quals és evident la influència dels escultors italians, especialment de LBernini Artus Quellinus el Jove Saint-Trond 1625 — Anvers 1700 Escultor, cosí de l’anterior, amb el qual collaborà en la decoració de l’Ajuntament d’Amsterdam La seva obra principal és el combregador de l’església de Saint-Rombaut de Malines Erasmus Quellinus Anvers 1607 — 1678, pintor, germà d’Artus el…

Recollector de la càtedra de botànica de Pius Font i Quer, s’incorporà a l’exèrcit republicà durant la guerra civil de 1936-39 L’any 1950 se n'anà a Xile, on féu exposicions individuals de pintures i dibuixos de flors endèmiques 1952 i es diplomà en biologia 1961 Participà en l’expedició xileno nord-americana a l’arxipèlag Juan Fernández L’any 1968 exposà a la “20th Century Botanical Art and Illustration” de Pittsburg EUA Exposà també a Washington i fou professor a la Universitat Catòlica de Xile fins el 1973, que retornà a Catalunya Illustrà importants obres de botànica, tant a Catalunya com…

Estudià filosofia i grec a la Universitat de Barcelona Treballà a les impremtes Verdaguer i Torner El 1837, anà a París, on treballà en uns magatzems i perfeccionà l’ofici El 1839 s’establí a Barcelona, on fou regent de la impremta Brusi, fins el 1846 en què marxà a Madrid Emprengué un gran viatge per mar per motius de salut, i residí a l’Argentina, a Buenos Aires Hi reprengué la seva activitat en l’àmbit tipogràfic de l’edició i fou fundador de “La Ilustración Argentina” Posteriorment, s’establí a Xile, a Valparaíso, on fou nomenat director del “Diario Republicano” El 1859 tornà…